diumenge, 22 de març del 2015

Danys d'origen biològic en mosaics de tessel·les

Disculpeu...

Més de sis mesos sense publicar un post són molts mesos...però ja som de nou aquí amb voluntat de seguir mantenint actiu aquest blog i amb propòsit d’esmena i les necessàries disculpes als lectors, que sou l’única raó de ser d’aquest modest recull de texts. Problemes professionals ens han mantingut allunyats de la periodicitat que ens agradaria, però ja som aquí altre vegada amb un post que esperen sigui del vostre interès.


DANYS D'ORIGEN BIOLÒGIC EN MOSAICS DE TESSEL·LES


Volem presentar un problema que s’ha manifestat en alguns mosaics de tessel·les, que progressa amb certa rapidesa i que si no s’atura fàcilment i acaba amb la destrucció de zones importants dels mosaics perquè les tessel·les es deformen donant lloc a bombolles de mides centimètriques, fins que aquestes es trenquen i les peces queden despreses i barrejades. Inicialment apareixen taquen blanquinoses que es podrien confondre amb eflorescències salines, les quals progressen a través de les juntes entre tessel·les i poc a poc, el centre de la zona “tacada” comença a formar una bombolla, deformant el mosaic. El problema acaba amb la pèrdua de cohesió entre les tessel·les fins que aquestes es desprenen i el mosaic perd una zona, on queden les peces despreses.


L’anàlisi de l’inici del problema permet identificar que el material que produeix les taques es desenvolupa en els morters de junta i poc a poc arriba a cobrir parcialment la superfície superior de cada tessel·la. L’estudi de la superfície de les “taques” permet veure que no es tracta de sals, sinó d’una colonització biològica que forma un biofilm continu (inicialment a escala microscòpica). Els cossos majoritàriament visibles des de l’exterior són líquens i algun fong negre, però una anàlisi detallada confirma que (com en casi qualsevol biofilm desenvolupat sobre material petri) es tracta d’un ecosistema petit i complex on, protegits pel liquen, coexisteixen algues verdes unicel·lulars, algues cianofícies, fongs negres tipus llevadura, bacteris, etc.
Imatges de microscòpia òptica i electrònica de detalls dels biofilms desenvolupats en les juntes de morter i sobre la superfície de les tessel·les. Noteu que, a més de líquens -observables per la capa d'alga verda associada a fongs- es poden observar bacteris (imatge inferior esquerra): es tracta d'un ecosistema de certa complexitat

Quin és dons el problema que acaba amb la destrucció de zones senceres del mosaic? I com es produeix?


D’entre els materials que formen el mosaic (morter i tessel·les, en l'exemple que es presenta de marbre i calcària massiva), el morter és molt més bioreceptiu que les pedres que formen les tessel·les (especialment un cop carbonatat, quan el pH és 7), de forma que els microorganismes tendeixen a colonitzar el morter i només quan el propi biofilm pot retenir aigua, les colònies progressen cap a les superfícies de pedra immediates. Els microorganismes implicats viuen en superfície i en l’interior del sistema porós del morter, i el seu creixement crea tensions que augmenten el volum de les juntes de morter.
 

L’única possibilitat d’incrementar el volum de morters de la zona afectada és que la superfície del mosaic es desplaci cap amunt, formant una bombolla que, assolit cert volum, es disgrega i les tessel·les perden cohesió entre elles i es desprenen, amb el resultat ja conegut de pèrdua de superfícies significatives de mosaic. 
Esquema evolutiu de la deformació del mosaic a causa de la colonització. De dalt a baix: a) mosaic sense problema amb tessel·les i juntes de morter entre elles; b) s'inicia la colonització en la part superior de les juntes de morter, potser afavorida per aigua filtrada des del subsòl; c) la colonització progressa per les juntes i parcialment sobre les tessel·les; i d) el creixement dels microorganismes tendeix a expandir les juntes i l'única possibilitat és la deformació del mosaic

Possibles línies de conservació

Resulta evident, dons, que el problema té origen biològic a partir del desenvolupament de colònies de microorganismes: caldria evitar, per tant, la seva instal·lació i el seu creixement i progressió. És obvi que l’ús de biocides anirà a favor de la protecció dels mosaics, però les actuals normatives tendeixen a reduir dràsticament la toxicitat d’aquests productes i conseqüentment, la seva efectivitat (el que ens portaria a considerar l’estupidesa de tals directives), i per altre banda, el lògic seria aplicar selectivament el producte en els materials potencialment colonitzables: els morters de junta. No té sentit tractar la superfície de les tessel·les quan aquestes són molt poc colonitzables, amb els riscs de contaminació i alteració que pugui implicar el tractament, especialment en superfícies accessibles als visitants (encara que sigui furtivament).


Con actuar, dons? Per una banda, en mosaics exposats a la intempèrie es pot començar per modificar la capacitat de retenció d’aigua del substrat, quan això sigui possible: d’aquesta manera els microorganismes perden capacitat de desenvolupament per escassetat de l’aigua necessària pel seu metabolisme. D’altra banda, existeix la possibilitat de tractar els morters, sigui en massa en el cas de reposicions puntuals o en extensió, amb productes biocides de baixa o fins i tot nul·la toxicitat, quin efecte biocida sigui exclusivament efectiu sobre els microorganismes i no sobre altres organismes superiors. 


Això es pot plantejar amb inhibidors de la formació de productes extracel·lulars (els que mantenen les cèl·lules unides), o inhibidors de la formació de melanina (que protegeix la membrana cel·lular de la radiació ultraviolada); o materials activats fotocatalíticament amb la llum solar o amb llum artificial, que es poden aplicar en superfície o barrejats amb la massa de morter... Tot un ventall de possibilitats més enllà de l’aplicació de productes de toxicitat variable especialment perillosos en superfícies potencialment exposades al contacte (fortuït o no) amb personal.




Però d'aquests productes en parlarem en un altre post...