tag:blogger.com,1999:blog-29022709636999079172024-03-14T05:58:30.991+14:00femPatrimoni.catcuriositats i informacions diverses sobre coneixement, conservació i restauració del Patrimoni HistòricPatrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.comBlogger25125tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-15927822848977639292016-12-05T09:18:00.000+14:002016-12-06T04:18:30.445+14:00Sals que no són sals, que generen sals<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:auto;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:auto;
mso-para-margin-left:0cm;
text-align:justify;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gjLoWiWiTXU/WERooNgoE1I/AAAAAAAAAcg/rjUFJ6ZUPyY3DHsC7DwzfgKZDAc-Ob4zgCLcB/s1600/ripoll.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-gjLoWiWiTXU/WERooNgoE1I/AAAAAAAAAcg/rjUFJ6ZUPyY3DHsC7DwzfgKZDAc-Ob4zgCLcB/s320/ripoll.gif" width="133" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de 1992</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cap els anys 90s es va decidir restaurar una de les peces que forma
la portada romànica de Santa Maria de Ripoll perquè presentava una quantitat
anormalment alta d’eflorescències salines. La persona responsable de la intervenció va aplicar successives compreses –suposo
que d’aigua destil</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">·</span><span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">lada- </span><span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">sobre la peça. Mesos després algú em va
explicar que finalment les sals s’havien eliminat i la peça en qüestió tornava
a presentar un color marró similar a la resta de la portada. Més de 20 anys més
tard, al analitzar la peça en el marc d’una campanya d’estudi dels materials de
la portada, es va posar de manifest que en algun moment (probablement en alguna
de les diverses proves fetes als anys 50s i inici dels 60s) s’hi havia aplicat
silicat de sodi i potassi, material que amb els anys es va degradar i va donar
l’aspecte blanquinós que es va confondre amb eflorescències salines; i el que
actualment es veu és una pàtina marró aplicada sobre la capa de silicat. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-_MYtm3_ncIg/WERpwK-ryYI/AAAAAAAAAcw/K6NX3LPRcVEf-yOa8lxa8H8e_Y8hECxVACLcB/s1600/seccio_mes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="136" src="https://4.bp.blogspot.com/-_MYtm3_ncIg/WERpwK-ryYI/AAAAAAAAAcw/K6NX3LPRcVEf-yOa8lxa8H8e_Y8hECxVACLcB/s320/seccio_mes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Secció estratigràfica d'una mostra extreta de la peça anterior</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> No és insòlit l’ús de silicats alcalins en patrimoni, mesos enrere vam
publicar en aquest mateix <a href="http://fempatrimoni.blogspot.com.es/2013/07/tesselles-daurades-de-vidre-fred.html" target="_blank"><span style="background-color: white;"><span style="background-attachment: scroll; background-clip: border-box; background-image: none; background-origin: padding-box; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat; background-size: auto auto;">blog</span></span></a> l’existència de mosaics amb tessel</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">·</span><span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">les de vidre que estaven fetes del que
es va anomenar “vidre fred”, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">waterglass</i>,
en definitiva silicat de sodi o potassi. Aquests silicats són solubles en aigua
i quan aquesta s’evapora queda un sòlid amb estructura de vidre. Com passa amb altres
silicats, la degradació té lloc perquè l’aigua desestabilitza els àtoms de la superfície,
en lixivia els que estan més dèbilment units (enllaços de menor energia), que
en aquest cas són els cations alcalins (Na o K); això dóna lloc a la pèrdua de
volum de la superfície, a la formació d’esquerdes i a la pèrdua de la lluïssor
superficial, que esdevé rugosa. En aquell post es va incloure un gràfic que explica
com augmenta la difusió de la llum en la part superior del material. Aquesta difusió és la causa que fa veure la
superfície blanquinosa (de fet, igual que quan creixen sals en forma d’eflorescències)
i d’aquí la confusió de l’aspecte blanquinós de la peça de Ripoll i els intents
vans d’extreure unes sals que no existien.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-imQ8TSafhgA/WERonpjT0lI/AAAAAAAAAcc/EMuQUdQourQAglyQQXs_QDb2VGlB-OR3ACEw/s1600/esquema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="154" src="https://3.bp.blogspot.com/-imQ8TSafhgA/WERonpjT0lI/AAAAAAAAAcc/EMuQUdQourQAglyQQXs_QDb2VGlB-OR3ACEw/s320/esquema.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Certament, el
descobriment i comercialització de silicats alcalins a primers del s. XX devia
obrir algunes expectatives del seu ús: un material que es converteix en “vidre”
sense calor (d’aquí el nom de vidre fred), soluble en aigua i amb una elevada
capacitat adherent. No és estrany, per tant que s’hagi aplicat com a
consolidant de pedra i de fet, encara s’utilitza, si be el compost de molècula
més petita, el silicat de liti, amb major capacitat d’entrar en el sistema
porós dissolt en aigua.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Darrerament,
en un element amb nombroses reparacions i restauracions al llarg
de la seva història han tornat a aparèixer “sals” que no eren sals, sinó
silicat de sodi esdevingut rugós a causa de la seva alteració. Però aquest cop,
la lixiviació d’àtoms de sodi del vidre fred ha facilitat la seva transformació
en sulfat, que és una sal soluble i per tant, que genera tots els problemes
inherents a la seva cristal</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">·</span><span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">lització, mobilitat, etc. <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-1PyVoPDXyw8/WERoofPg3hI/AAAAAAAAAck/FPuo8CJUUWkYzXjKgpkRyJB7dh9ciWYOQCEw/s1600/salicat_sals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="160" src="https://2.bp.blogspot.com/-1PyVoPDXyw8/WERoofPg3hI/AAAAAAAAAck/FPuo8CJUUWkYzXjKgpkRyJB7dh9ciWYOQCEw/s400/salicat_sals.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">A l'esquerra, imatge de la superfície de silicat alterat, rugosa i discontínua.</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> A la dreta, eflorescències de sulfat de sodi</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Vet aquí un
problema certament curiós, no molt freqüent, que pot donar lloc a
confusions importants en el procediment de restauració, que en el cas que s’ha
presentat és doble, per una banda cal eliminar les sals amb un procediment
convencional (dessalat), alhora que també és recomanable extreure el silicat
alcalí actualment insoluble.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-wBSHGP50oUQ/WERoplZAynI/AAAAAAAAAco/W9WT0LXNw7Md_DEOUquZB1obDQCIlVebgCEw/s1600/creixementSals.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="260" src="https://3.bp.blogspot.com/-wBSHGP50oUQ/WERoplZAynI/AAAAAAAAAco/W9WT0LXNw7Md_DEOUquZB1obDQCIlVebgCEw/s320/creixementSals.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Al centre de la imatge: cristalls de sulfat de sodi creixent sobre el silicat</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">---------------------------------------------------------</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">NOTA </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; line-height: 150%;">Químicament,
una sal és el resultat de combinar un àcid amb una base i per tant, el silicat
sòdic (per exemple) es podria considerar una sal en la mesura que s’uneixen un
catió (Na+) i un anió (SiO4), tot i que l’àcid silícic no existeix. En
restauració, però, el concepte de “sal” es limita a aquells compostos
normalment formats per la unió de cations i anions (per tant amb enllaç iònic) relativament
solubles en aigua.</span></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-83834728423300913502015-11-04T05:18:00.001+14:002015-11-04T05:21:47.587+14:00Coneixien els romans la fotocatàlisis en compostos nanoestructurats?<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Segurament, no. Però tot i desconèixer el que ara ens sembla un
descobriment de la més sofisticada tecnologia, la feien servir en les seves
obres d’enginyeria hidràulica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Es ben coneguda la capacitat de la societat romana en obres
hidràuliques, de transport i emmagatzematge d’aigua per regadiu i per abastir
les ciutats i viles d’aigua potable per al consum humà. A Barcelona queden
restes dels aqüeductes que arribaven a la ciutat (no són els dos arcs
adossats a la muralla a la plaça Nova, aquests són de ben entrat el segle XX),
a Tarragona es conserva el Pont del Diable, que va portar aigua fins el s.
XVIII, tot i que la veritable obra d’enginyeria és la construcció de canals de
quilòmetres de longitud mantenint un raonable règim laminar d’aigua, sense que es formin remolins o turbulències. Però no és d’obra civil del que va aquest post.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-3a2JLRLkJf4/Vjh3m-kpjFI/AAAAAAAAAbk/6PHq8Aq9Br4/s1600/aqued_bCN.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="260" src="http://2.bp.blogspot.com/-3a2JLRLkJf4/Vjh3m-kpjFI/AAAAAAAAAbk/6PHq8Aq9Br4/s320/aqued_bCN.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arcs d'un dels aqueductes que portaven aigua a Barcelona</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5m4_FRa5ITc/Vjh3mvIpYFI/AAAAAAAAAbc/eW2euTucMqE/s1600/pontDiable.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-5m4_FRa5ITc/Vjh3mvIpYFI/AAAAAAAAAbc/eW2euTucMqE/s400/pontDiable.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aqueducte del Pont del Diable, Tarragona</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">L’aigua arribava a les ciutats i s’emmagatzemava per distribuir-la
a les fonts públiques, a les termes i als habitatges, on havia d’arribar en
condicions de ser consumida, és a dir, raonablement lliure de contaminants,
bacteris i altres organismes patògens. Això s’aconseguia –entre altres
procediments- mitjançat l’efecte fotocatalític que aportava un revestiment de
nanopartícules d’òxid de ferro que recobria canals i dipòsits. Aquestes obres hidràuliques estaven recobertes d’una fina capa de calç amb
argiles escalfades a uns 500ºC, que a més de aportar certa
hidraulicitat a la barreja, actua com a biocida no tòxic, produint la
fotocatàlisis per mantenir l’aigua neta.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">La fotocatàlisis consisteix en provocar una reacció amb l’ajut de
l’energia associada a les radiacions electromagnètiques (qualsevol mena de
llum). En un àtom, els electrons tenen energies específiques segons la seva
disposició en orbitals; quan els àtoms
s’enllacen per formar un compost, part dels electrons participen de l’enllaç i
modifiquen el seu estat energètic, ocupant posicions específiques i energies
discretes en l’anomenada banda de valència. Existeix una altra banda
d’energies, anomenada de conducció, en la que els electrons es poden moure
lliurement: aquesta banda només està parcialment ocupada per electrons en els
metalls (i per això són conductors de l’electricitat), en la resta de compostos
està buida i la diferència d’energia entre les bandes de conducció i valència –anomenada
<i>band gap</i>- sol ser important. <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-v0CTziPF904/VjjNmM15fcI/AAAAAAAAAb8/GDT3UiCi_mQ/s1600/esquema.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="178" src="http://4.bp.blogspot.com/-v0CTziPF904/VjjNmM15fcI/AAAAAAAAAb8/GDT3UiCi_mQ/s320/esquema.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema de l'exitació d'un electró de la banda de valència a la de conducció: l'energia associada a la llum dóna lloc a aquest "salt" energètic, creant un forat (h+) en l'orbital de partida i un electró (e-) en el nivell d'arribada. </td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hi ha compostos on la diferència d’energies entre aquestes bandes
és relativament petita,: són els anomenats semiconductors, que conviuen amb
nosaltres en pràcticament tota l’electrònica de consum. Si aquesta diferència
és prou petita, una lleugera aportació d’energia pot fer saltar (excitar) un
electró de la banda de valència a la de conducció: quan això passa, en la banda
de valència queda un “forat” que abans ocupava un electró i en la banda de
conducció hi ha un electró, que espontàniament tendirà a regressar a la banda anterior.
Però de vegades no ho fa immediatament i això dóna certa capacitat de
reactivitat, que explicarem més avall. La idea és que l’energia per aquest salt
(excitació d’un electró de la banda de valència a la de conducció), es pugui
fer amb la llum del sol. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Un cop tenim un electró en la banda de conducció i un “forat” en la
de valència, ambdós produeixen algunes reaccions interessants: la càrrega
positiva que implica el “forat” pot dissociar l’aigua per donar un grup
hidroxil i un protó (H<sub>2</sub>O = H<sup>+</sup> + OH<sup>-</sup>) i
l’electró excitat a la banda de conducció pot (super)oxidar l’oxigen (O<sub>2</sub>
+ e<sup>-</sup> </span><span lang="CA" style="font-family: "wingdings"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Helvetica; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: Helvetica; mso-symbol-font-family: Wingdings;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"> O<sub>2</sub><sup>-</sup>).
Els productes produïts en aquestes reaccions són fortament oxidants i per tant,
capaços de destruir –per oxidació- molècules orgàniques contaminants i afectar
les proteïnes de les membranes dels bacteris i altres microorganismes. És a
dir, disposen d’una reacció excitada per la llum solar que elimina molècules
orgàniques i complica la vida dels microorganismes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Per tal que el sistema funcioni, cal un semiconductor que tingui
una diferència d’energia entre bandes que es pugui excitar amb llum solar (o
artificial si cal, però no és el cas dels romans) i com que la reacció té lloc
en la superfície dels cristallets del semiconductor, cal que aquests siguin mol
petits (idealment, de mides nanomètriques) perquè el conjunt de partícules tingui una superfície enorme. Modernament, aquest efecte es fa amb un polimorf d’òxid de titani
(anatasa) que es pot excitar amb llum ultraviolada. Però aquest no és l’únic semiconductor
possible que permeti dur a terme la fotocatàlisis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Escalfant argiles </span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">per sobre de 500ºC, els </span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">hidròxids de ferro que contenen es
transformen en la fase òxida (hematites, Fe</span><sub style="font-family: Helvetica, sans-serif; line-height: 150%;">2</sub><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">O</span><sub style="font-family: Helvetica, sans-serif; line-height: 150%;">3</sub><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">). I com
que creix a l’estat sòlid (sense passar per un estat fluid), els cristallets
desenvolupats són extraordinàriament petits (molt inferiors a una micra, és a
dir nanomètrics). L’hematites té una diferència d’energia entre bandes de 2,2
eV, equivalent a l’energia associada a una ona electromagnètica de longitud
d’ona 563 nm, és a dir, la llum entre verd i groc de l’espectre visible que arriba</span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> del Sol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Si es recobreixen els dipòsits i canals per on circula l’aigua
de boca amb una capa que contingui grans molt petits de terra escalfada, que alhora
conté cristalls nanomètrics d’òxid de ferro, es contribueix a la salubritat de
l’aigua tot eliminant les molècules orgàniques que hagin pogut caure-hi en el
camí i impedint el desenvolupament de microorganismes. O sigui, que disposem
d’un biocida no tòxic i permanent disposat en les parets d’aquestes estructures. <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-dU_kxnoyT_4/Vjh3nT1Tr0I/AAAAAAAAAbo/p9IMng5kU0k/s1600/teatreTarraco.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="190" src="http://2.bp.blogspot.com/-dU_kxnoyT_4/Vjh3nT1Tr0I/AAAAAAAAAbo/p9IMng5kU0k/s400/teatreTarraco.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Revestiment del canal de desguàs del teatre romà de Tarragona i fotomicrografia d'una secció polida de la capa vermella: és un tractament de calç amb terra amb òxid de ferro (hematites)</td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquests són els revestiments que es poden trobar intencionadament
aplicats en les obres hidràuliques romanes i quina tècnica i ús ha perdurat al
llarg de segles fins l’època moderna.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><br /></span></span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-7KaEVu_t6Rc/Vjh3m7R6_fI/AAAAAAAAAbg/cAeYAdrG6lk/s1600/diposit_roma.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://3.bp.blogspot.com/-7KaEVu_t6Rc/Vjh3m7R6_fI/AAAAAAAAAbg/cAeYAdrG6lk/s320/diposit_roma.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dipòsit d'aigua (Roma); es conserva parcialment el <br />
revestitment vermell a la base dels murs</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Actualment, podem fer morters i revestiments amb aquestes
propietats sense que siguin necessàriament vermells: hi ha productes que
no modifiquen el color... i encara podem anar una mica més lluny fent que
aquestes capes siguin superhidròfiles, augmentant la seva capacitat
d’autoneteja. Però ara disposem de mitjans analítics de gran potència que
els romans ni </span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">es van</span><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> imaginar, tot i que eren capaços de crear capes
nanoestructurades per aprofitar la fotocatàlisis fent biocides 2.0.</span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-15494721813308891532015-03-22T10:36:00.001+14:002015-03-22T10:36:06.280+14:00Danys d'origen biològic en mosaics de tessel·les<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Disculpeu...</span></b><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Més de sis mesos sense publicar un post són molts mesos...però ja som de nou aquí amb voluntat de seguir mantenint actiu aquest blog i amb propòsit d’esmena i les necessàries disculpes als lectors, que sou l’única raó de ser d’aquest modest recull de texts. Problemes professionals ens han mantingut allunyats de la periodicitat que ens agradaria, però ja som aquí altre vegada amb un post que esperen sigui del vostre interès.<br /><br /><br /><b>DANYS D'ORIGEN BIOLÒGIC EN MOSAICS DE TESSEL·LES</b></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Volem presentar un problema que s’ha manifestat en alguns mosaics de tessel·les, que progressa amb certa rapidesa i que si no s’atura fàcilment i acaba amb la destrucció de zones importants dels mosaics perquè les tessel·les es deformen donant lloc a bombolles de mides centimètriques, fins que aquestes es trenquen i les peces queden despreses i barrejades. Inicialment apareixen taquen blanquinoses que es podrien confondre amb eflorescències salines, les quals progressen a través de les juntes entre tessel·les i poc a poc, el centre de la zona “tacada” comença a formar una bombolla, deformant el mosaic. El problema acaba amb la pèrdua de cohesió entre les tessel·les fins que aquestes es desprenen i el mosaic perd una zona, on queden les peces despreses. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-EivDW0C8KQ8/VQ3T4IklVAI/AAAAAAAAAak/DhL0wwjFXHg/s1600/tess-esquemaGral.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-EivDW0C8KQ8/VQ3T4IklVAI/AAAAAAAAAak/DhL0wwjFXHg/s1600/tess-esquemaGral.gif" height="340" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">L’anàlisi de l’inici del problema permet identificar que el material que produeix les taques es desenvolupa en els morters de junta i poc a poc arriba a cobrir parcialment la superfície superior de cada tessel·la. L’estudi de la superfície de les “taques” permet veure que no es tracta de sals, sinó d’una colonització biològica que forma un biofilm continu (inicialment a escala microscòpica). Els cossos majoritàriament visibles des de l’exterior són líquens i algun fong negre, però una anàlisi detallada confirma que (com en casi qualsevol biofilm desenvolupat sobre material petri) es tracta d’un ecosistema petit i complex on, protegits pel liquen, coexisteixen algues verdes unicel·lulars, algues cianofícies, fongs negres tipus llevadura, bacteris, etc.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-xvuTy-pXEoI/VQ3T4Zx5QLI/AAAAAAAAAaw/OUUnliwyw8M/s1600/tess-esquemaMicro.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-xvuTy-pXEoI/VQ3T4Zx5QLI/AAAAAAAAAaw/OUUnliwyw8M/s1600/tess-esquemaMicro.gif" height="332" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatges de microscòpia òptica i electrònica de detalls dels biofilms desenvolupats en les juntes de morter i sobre la superfície de les tessel·les. Noteu que, a més de líquens -observables per la capa d'alga verda associada a fongs- es poden observar bacteris (imatge inferior esquerra): es tracta d'un ecosistema de certa complexitat</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Quin és dons el problema que acaba amb la destrucció de zones senceres del mosaic? I com es produeix?</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />D’entre els materials que formen el mosaic (morter i tessel·les, en l'exemple que es presenta de marbre i calcària massiva), el morter és molt més bioreceptiu que les pedres que formen les tessel·les (especialment un cop carbonatat, quan el pH és 7), de forma que els microorganismes tendeixen a colonitzar el morter i només quan el propi biofilm pot retenir aigua, les colònies progressen cap a les superfícies de pedra immediates. Els microorganismes implicats viuen en superfície i en l’interior del sistema porós del morter, i el seu creixement crea tensions que augmenten el volum de les juntes de morter.<br /> </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">L’única possibilitat d’incrementar el volum de morters de la zona afectada és que la superfície del mosaic es desplaci cap amunt, formant una bombolla que, assolit cert volum, es disgrega i les tessel·les perden cohesió entre elles i es desprenen, amb el resultat ja conegut de pèrdua de superfícies significatives de mosaic. </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-jlMjzlHD6OU/VQ3T4B458xI/AAAAAAAAAao/Vsd0QyUgYaA/s1600/tess-esquemaEvol.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-jlMjzlHD6OU/VQ3T4B458xI/AAAAAAAAAao/Vsd0QyUgYaA/s1600/tess-esquemaEvol.gif" height="444" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema evolutiu de la deformació del mosaic a causa de la colonització. De dalt a baix: a) mosaic sense problema amb tessel·les i juntes de morter entre elles; b) s'inicia la colonització en la part superior de les juntes de morter, potser afavorida per aigua filtrada des del subsòl; c) la colonització progressa per les juntes i parcialment sobre les tessel·les; i d) el creixement dels microorganismes tendeix a expandir les juntes i l'única possibilitat és la deformació del mosaic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Possibles línies de conservació</b></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Resulta evident, dons, que el problema té origen biològic a partir del desenvolupament de colònies de microorganismes: caldria evitar, per tant, la seva instal·lació i el seu creixement i progressió. És obvi que l’ús de biocides anirà a favor de la protecció dels mosaics, però les actuals normatives tendeixen a reduir dràsticament la toxicitat d’aquests productes i conseqüentment, la seva efectivitat (el que ens portaria a considerar l’estupidesa de tals directives), i per altre banda, el lògic seria aplicar selectivament el producte en els materials potencialment colonitzables: els morters de junta. No té sentit tractar la superfície de les tessel·les quan aquestes són molt poc colonitzables, amb els riscs de contaminació i alteració que pugui implicar el tractament, especialment en superfícies accessibles als visitants (encara que sigui furtivament).</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Con actuar, dons? Per una banda, en mosaics exposats a la intempèrie es pot començar per modificar la capacitat de retenció d’aigua del substrat, quan això sigui possible: d’aquesta manera els microorganismes perden capacitat de desenvolupament per escassetat de l’aigua necessària pel seu metabolisme. D’altra banda, existeix la possibilitat de tractar els morters, sigui en massa en el cas de reposicions puntuals o en extensió, amb productes biocides de baixa o fins i tot nul·la toxicitat, quin efecte biocida sigui exclusivament efectiu sobre els microorganismes i no sobre altres organismes superiors. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Això es pot plantejar amb inhibidors de la formació de productes extracel·lulars (els que mantenen les cèl·lules unides), o inhibidors de la formació de melanina (que protegeix la membrana cel·lular de la radiació ultraviolada); o materials activats fotocatalíticament amb la llum solar o amb llum artificial, que es poden aplicar en superfície o barrejats amb la massa de morter... Tot un ventall de possibilitats més enllà de l’aplicació de productes de toxicitat variable especialment perillosos en superfícies potencialment exposades al contacte (fortuït o no) amb personal.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Però d'aquests productes en parlarem en un altre post...</span><br />Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-37653474854815697992014-06-18T03:35:00.000+14:002014-06-18T21:20:58.121+14:00El claustre de Mas del Vent... i van tres<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">Efectivament,
aquest és el tercer post sobre el claustre, tot i que el darrer
tenia voluntat de ser l'últim. Anteriorment hem publicat un parell
de posts, un amb els arguments materials que demostren que gran part
de les peces de les galeries de Mas del Vent són antigues
-<a href="http://fempatrimoni.blogspot.com.es/2013/04/el-claustre-de-mas-del-vent-palamos.html" target="_blank">post 1</a>-
i un altre -<a href="http://fempatrimoni.blogspot.com.es/2013/11/cronologia-i-origen-de-les-galeries.html" target="_blank">post 2</a>- que aporta arguments prou sòlids com per assegurar que és
el claustre de la catedral Vieja de Salamanca. No obstant això, darrerament han sortit diverses notícies en premsa
arran d'una conferència de Merino de Cáceres a la universitat de
Valladolid -vegeu
ressenya de <a href="http://www.laopinioncoruna.es/cultura/2012/06/28/investigador-concluye-claustro-palamos-plagio-siglo-xx/622334.html" target="_blank">premsa</a>- .
A grans trets defensa que el claustre és falç (no és romànic) per
una qüestió de mides... de fet això ho defensa des de mitjans del
2012, tot i que no ha accedit al claustre fins abril del 2014 i per
tant, ves a saber d'on va treure les mides que argumentava fins ara. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">En
el darrer post també parlàvem de mides i demostràvem que el
claustre encaixa amb el de Salamanca, entre altres arguments de
caràcter històric, documental i material. En aquest post exposarem
exclusivament les mides del claustre de Mas del Vent i de l'espai del
claustre de la catedral de Salamanca per deixar clar que,
contràriament als arguments esgrimits per l'il·lustre arquitecte,
les galeries de Mas del Vent encaixen perfectament a Salamanca.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Una
qüestió prèvia: seguint l'esquema proposat per Villard de
Honnecourt, que es compleix per a molts claustres romànics que
formen un quadrat regular (Lugo, </span></span><span style="font-family: Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Mondoñedo, Aguilar de Campoo, Ciudad Rodrigo, Sacramenia) -tot i que n'hi ha amb les galeries més estretes (com Matallana, catedral de Tarragona), i prenent el quadrat format pels murs perimetrals del claustre de la catedral vella de Salamanca (els tres originals, que el quart va ser desplaçat posteriorment cap a l'interior), es dedueix el quadrat resultant per a unes galeries on la superfície coberta sigui igual a la del pati, que es mostra en vermell en la figura adjunta. Unes galeries que segueixin aquest patró tant generalitzat haurien d'incloure aquest quadrat en la seva base. A efectes de “<i>cap o no cap</i>” ens limitarem a les mides en planta: el claustre de Mas del Vent és casi un quadrat de 23,1<span style="background: transparent;"> x 22,7</span> m de costats -exterior de la base de les galeries-: com es pot veure en la figura, la línia teòrica deduïda de l'espai de Salamanca encaixa perfectament en les galeries de Palamós. </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-tEhAfq1umXM/U6BAlr-oEaI/AAAAAAAAAZw/Ylg3tn74Yu4/s1600/MasVent3_honneycourt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-tEhAfq1umXM/U6BAlr-oEaI/AAAAAAAAAZw/Ylg3tn74Yu4/s1600/MasVent3_honneycourt.jpg" height="320" width="310" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En blau els murs perimetrals del claustre de Salamanca (excepte l'inferior que està doblat), en verd la construcció de Honnecourt per definir dues zones d'igual superfície per a les galeries i el pati central. Centrat en la intersecció de les diagonals s'ha dibuixat en vermell el claustre de Mas del Vent, que com es veu, encaixa perfectament amb la construcció de Honnecourt.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">A més a més, disposant
les galeries de Mas del Vent centrades en el quadrat que formen els
murs perimetrals del claustre de la catedral de Salamanca, deixen uns
passadissos les mides dels quals podeu veure en el plànol adjunt. És
a dir, galeries d'uns <span style="background: transparent;">3,40</span> m d'amplada que encaixen
perfectament amb la mida de les bigues mudèjars conservades al museu
de la catedral i que tothom està d'acord que corresponen a l'antic
claustre de la catedral. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wa4HurWpHbk/U6BAlg5RjEI/AAAAAAAAAZs/5HewGhC9egc/s1600/masVent3-planta_mides.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-wa4HurWpHbk/U6BAlg5RjEI/AAAAAAAAAZs/5HewGhC9egc/s1600/masVent3-planta_mides.jpg" height="640" width="564" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En vermell el claustre de Mas del Vent centrat en el de Salamanca: les amplades de les galeries encaixen perfectament amb les decoracions de les bigues mudèjars conservades al Museu de la catedral i sobre les que tothom està d'acord que corresponen al claustre romànic de la catedral</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">Ras
i curt: el claustre de Mas del Vent es pot ubicar en el de Salamanca
i deixa uns passadissos d'una amplada que correspon exactament a la
de les bigues mudèjars conservades del claustre romànic. La planta
de les galeries romàniques és diferent de les actuals galeries
neoclàssiques i l'empremta dels fonaments romànics d'aquesta mida
s'ha detectat nítidament amb radar. Si té cara de gos, borda com un
gos i camina com un gos... casi segur que deu ser un gos.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">Merino
afegeix que en cas de desmuntatge del claustre romànic, “<i>no
serien fàcilment dissimulables</i>” els 5.000 m3 de pedra que
representa el volum del claustre... (<a href="http://www.laopinioncoruna.es/cultura/2012/06/28/investigador-concluye-claustro-palamos-plagio-siglo-xx/622334.html" target="_blank">La Opinión de Zamora</a>)
No, no seria fàcil amagar-los perquè si disposem aquests 5.000 m3
ocupant tooooota la superfície del claustre (tot el pati interior més
el gruix de les pantalles), assolirien una alçada de 12,5 m. La
realitat és que el claustre complet -les quatre galeries-són uns 80
m3 de pedra, dos ordres de magnitud inferior a la dada aportada per
Merino.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica, sans-serif;">I no
vull acabar aquest post sense proposar-vos mirar un vídeo amb les
declaracions de l'expert el dia <span style="background: transparent;">21</span>
de juny de 2012 a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=6qqDsdSD8NU" target="_blank">Telemadrid </a>-mireu sobre tot, el minut 1 + 4 segons-
(<a href="http://www.youtube.com/watch?v=6qqDsdSD8NU" target="_blank">youtube</a>)...
i així, cadascú que sigui responsable de les seves paraules i dels
seus <a href="http://www.laopiniondezamora.es/zamora/2012/06/20/rotundidad-origen-claustro-palamos-segovia-burgos/608090.html" target="_blank">escrits</a>. </span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-23155720866060219012014-05-16T00:33:00.000+14:002014-05-16T00:33:52.492+14:00Recobriment marró de les fonts decoratives: restauració i manteniment<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowRevisions/>
<w:DoNotPrintRevisions/>
<w:DoNotShowMarkup/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:DoNotShowInsertionsAndDeletions/>
<w:DoNotShowPropertyChanges/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>KS-IN</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Mangal;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Moltes fonts presenten un color marró, de vegades
força intens, que impedeix veure el substrat de pedra o morter que hi ha sota.
És una pàtina present en moltes de les fonts decoratives que podem trobar a les
nostres ciutats i que afecta especialment a les zones on esquitxa l’aigua que
hi brolla o en les que hi circula en regim relativament laminar. Passejant per
qualsevol ciutat podem veure molts exemples de fonts que han esdevingut de
color marró tant uniforme que sembla una aplicació intencionada. Què és i com
es forma aquest recobriment tant escandalós (cromàticament) i tant uniforme? I
de què depèn?</span></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/--I0PsnFi9J0/U3SVwGjvR6I/AAAAAAAAAX8/8ek1NXioIEk/s1600/Fe-fonts.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/--I0PsnFi9J0/U3SVwGjvR6I/AAAAAAAAAX8/8ek1NXioIEk/s1600/Fe-fonts.gif" height="140" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diverses fonts urbanes amb pàtina marró: dues de Palma de Mallorca (esquerra) i la font d'Hèrcules, a Barcelona</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA"></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Anàlisis efectuades en diverses fonts han
mostrat que es tracta d’una acumulació d’hidròxids de ferro; vet aquí el color
marró. Però, d’on surt tant de ferro? El contingut habitual de l’aigua dolça natural
està entre 0,5 i 50 ppm (part per milió o mg/litre) i si be la OMS no estableix
un límit per la salut en el cas de l’aigua potable, la que es distribueix a
Barcelona, per exemple, conté entre 0,3 i 0,4 ppm de ferro. En definitiva,
l’aigua de la xarxa (que és la que alimenta les fonts, normalment en cicle
tancat) conté molt poc ferro. Com es produeix, dons, aquesta fantàstica
acumulació de ferro en les fonts?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Jrzcdod0Oew/U3SVvxnLI9I/AAAAAAAAAYU/cje5OjAK-t0/s1600/Fe-capa_analisis.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Jrzcdod0Oew/U3SVvxnLI9I/AAAAAAAAAYU/cje5OjAK-t0/s1600/Fe-capa_analisis.gif" height="264" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">La raó és la presència de certes algues
microscòpiques en l’aigua. Aquests petits organismes utilitzen ferro en el seu
metabolisme i per tant, capten part del ferro contingut en l’aigua i el fixen
en el substrat on viuen com a substància extracel·lular. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">D’aquesta manera, involucrant processos
força complexos associats a la respiració dels microorganismes, el
ferro es va acumulant en aquelles superfícies on l’aigua esquitxa o hi circula
sense gaires turbulències, altrament, aquestes impedeixen la fixació de les
algues per arrossegament mecànic i per tant, no es produeix la fixació de ferro (vegeu imatge de la Font dels Tres Mars, de Barcelona)</span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-eeINwYAP4uU/U3SVvAp0O4I/AAAAAAAAAYQ/kxzpLHmFT5Q/s1600/Fe-algues.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-eeINwYAP4uU/U3SVvAp0O4I/AAAAAAAAAYQ/kxzpLHmFT5Q/s1600/Fe-algues.gif" height="212" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatges de microscòpia electrònica de rastreig en les que es veuen les algues responsables de la coloració marró. En la imatge de l'esquerra, marcades amb cercles vermell, algues amb la morfologia característica, amb quadrats taronges, altres algues amb una acumulació de ferro envoltant-les.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA"></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-avz4WmworsU/U3SVvAN7i3I/AAAAAAAAAX4/udSbK6QkGiA/s1600/Fe-PsaEsp.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-avz4WmworsU/U3SVvAN7i3I/AAAAAAAAAX4/udSbK6QkGiA/s1600/Fe-PsaEsp.gif" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font dels Tres Mars, Barcelona</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Com que aquesta acumulació de ferro està
relacionada amb les algues que viuen sobre i dins dels materials afectats, la
seva importància està directament relacionada amb la bioreceptivitat del
substrat (de les pedres sobre les que viuen les algues): pedres més poroses
solen estar més marrons que altres que no ho són, com el marbre. Per això, el
patró de distribució d’aquest recobriment està relacionat amb la circulació i
disponibilitat d’aigua i amb la capacitat de la pedra de mantenir la
colonització de les algues que el provoquen. </span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><u><span lang="CA">Restauració (neteja) i manteniment de les
fonts</span></u></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Aquest és un problema complex perquè
l’experiència ha demostrat que la simple neteja del recobriment marró no és
suficient perquè les algues sobreviuen en els porus de la pedra –inclòs sense
aigua- i al tornar a posar en funcionament la font, reprenen el procés i les
zones netejades es tornen marró al cap de poques setmanes. Cal, dons, una acció
més decidida que abasti dos objectius: a) la neteja <i>sensu strictu</i> del
recobriment d’òxids de ferro, i b) la desinfecció de la font fins arribar a la
totalitat dels porus de la pedra. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">L’estratègia per assolir aquests dos
objectius cal dissenyar-la a partir de l’estudi de cada cas i el coneixement
dels materials que formen la font (pedres diverses, morters –normalment del
vas-, altres elements decoratius...) i en base a aquestes dades establir els protocols
de neteja i desinfecció que no danyin els materials existents i que garanteixin
la durabilitat del tractament, tot considerant les limitacions que la reglamentació
de salut pública imposa: no usar biocides que puguin contaminar l’aigua de la
font més enllà dels límits regulats, atesa la possibilitat de bany furtiu o de
consum ocasional (per exemple d’un gos que begui de la font).</span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Un altre problema serà el manteniment de la
font per tal que la presència d’algues fixadores de ferro es dilati el màxim
possible en el temps i no es torni marró en pocs dies. Algunes proves pilot
dutes a terme en condicions de laboratori mostren algunes línies de possibles
actuacions, com l’alliberament de cations de coure per via electrolítica (amb tensions
molt i molt baixes) sense superar els continguts permesos o l’ús de biocides no
tòxics fotoactivats naturalment o artificialment (solució que, per cert, ja
aplicaven els romans en els seus aqüeductes i dipòsits d’aigua potable... però
això serà un altre post).</span></span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-80887284096371866062013-12-29T10:29:00.000+14:002013-12-29T10:31:51.985+14:00Decoració policromada de la Llotja de Mercaders (Palma de Mallorca)<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8TRnfzfcgyo/Ur8wlf8Bc-I/AAAAAAAAAWs/WM5kX07_cJ4/s1600/Llotja_VG.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-8TRnfzfcgyo/Ur8wlf8Bc-I/AAAAAAAAAWs/WM5kX07_cJ4/s320/Llotja_VG.gif" width="320" /></a><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Molts edificis medievals tenien importants decoracions pictòriques a l’exterior, especialment a la portada i altres elements d’especial significació: molts d’aquests acabats s’han perdut, sigui perquè el pas del temps ha estat inexorable, sigui perquè en algun moment de la història s’han eliminat a la recerca de la suposada autenticitat de la pedra o de la mà de reformes barroques. El resultat és que actualment queden pocs vestigis de decoracions exteriors i això dóna una especial importància als pocs que ens han arribat als nostres dies.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ckesvOw0RBA/Ur8zDyEGJPI/AAAAAAAAAXc/YPN8CqdlkXo/s1600/llotja_portada-Pint.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="244" src="http://2.bp.blogspot.com/-ckesvOw0RBA/Ur8zDyEGJPI/AAAAAAAAAXc/YPN8CqdlkXo/s320/llotja_portada-Pint.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Una observació superficial de la Llotja de Mercaders, a la ciutat de Palma de Mallorca, suggereix que es tracta d’una construcció de pedra de Santanyí, sense altre acabat exterior que la pàtina que –diuen- el pas del temps li ha donat. No obstant, una inspecció una mica detallada porta a reconèixer la presència de pàtines intencionadament aplicades amb voluntat d’uniformització del color i potser, a més a més, de protecció de la pedra, que cal recordar-ho, es troba a pocs metres del mar i per tant, sotmesa a l’esprai que arrossega la brisa marina. I si us fixeu detalladament en la portada principal, reconeixereu restes importants de pintures, algunes de color vermell a les ales de l’àngel, altres de color verd a les arquivoltes, i ben buscat, altres vermells a arquivoltes alternant amb el verd... És a dir, que aquesta portada estava pintada de colors decorant la composició escultòrica, tant de les arquivoltes i brancals, com del timpà on hi ha un important relleu de l’àngel custodi, patró dels mercaders.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ynavV1cx_Vg/Ur8wjn5SusI/AAAAAAAAAWo/LO5SFsIOBn8/s1600/llotja-daurat-estrati.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="128" src="http://2.bp.blogspot.com/-ynavV1cx_Vg/Ur8wjn5SusI/AAAAAAAAAWo/LO5SFsIOBn8/s320/llotja-daurat-estrati.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatges de microscòpia òptica i electrònica d'una mostra de l'ala de l'àngel. a) microscòpia òptica fosc ; b) microscòpia òptica camp clar (es veuen les fulles d'or per la seva elevada reflectivitat); c) microscòpia elctrònica de rastreig electrons secundaris; d) microscòpia electrònica de rastreig electrons retrodispersats, el contrast depèn del número atòmic, de forma que es veuen perfectament les fulles d'or.</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-HK4Gs-G6oZQ/Ur8wmkriVrI/AAAAAAAAAXI/ajY2AGTyGk8/s1600/llotja-verd-estrati.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="158" src="http://2.bp.blogspot.com/-HK4Gs-G6oZQ/Ur8wmkriVrI/AAAAAAAAAXI/ajY2AGTyGk8/s320/llotja-verd-estrati.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estratigrafia del color verd d'una arquivolta observada en microscòpia òptica, camp fosc. Es veu una primera capa cromàtica de color blau -atzurita- amb alguns grans alterats a verd i per sobre, dues capes de pintura de color verd -argiles verdes-.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les anàlisis del color vermell de les ales mostren que és la base d’un daurat aplicat al mixtió, del que en queden restes prou evidents. Les fotografies adjuntes posen en evidència que hi ha un mínim de tres capes d’or amb la corresponent base, la qual cosa indica que es tracta d’una decoració que ha estat reparada al llarg de temps i per tant, que probablement, la portada decorada ha perviscut més enllà de l’estricte període gòtic. (microDaurat) Per contra, el color vermell d’algunes de les arquivoltes és una pintura a l’oli amb hematite (òxid de ferro Fe2O3) com a pigment, per tant, van ser de color vermell des de l’origen i les repintades es van fer amb aquest mateix color.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Alternant amb les arquivoltes vermelles n’ha de color verd. Analitzant l’estratigrafia i composició d’aquestes pintures es pot apreciar l’existència d’una primera capa de pintura blava amb càrrega de blanc de plom (PbCO3·nH2O) i pigment d’atzurita (un carbonat de coure -Cu3[OH CO3]2-) aplicat a l’oli sobre una base de preparació de guix amb blanc de plom. Aquest pigment s’altera espontàniament transformant-se en clorurs de coure (Cu2(OH)3Cl –atacamita i paratacamita), especialment en superfície. Aquestes capes també han estat reposades al llarg de la història, però com que qui ho fes va veure el color verd d’alteració, es van aplicar successives capes amb pigments originalment verds (terres verdes). És a dir, les arquivoltes blaves es van repintar quan el pigment ja estava alterat a verd i per tant, es van tornar a pintar de verd, al menys dues vegades.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Tot plegat ens suggereix vàries coses: una és que la portada de la Llotja de Mercaders estava profusament pintada amb colors blau, vermell, daurat i potser altres colors i aquesta devia ser, probablement, la imatge gòtica quan es va acabar l’obra; altre és que al llarg de la història s’ha repintat i que les reparacions devies ser prou espaiades en el temps com per haver perdut la memòria – l l’evidència- que algunes de les arquivoltes eren blaves. Resulta difícil posar data a aquestes intervencions, però és molt probable que fins a èpoques relativament recents la portada encara estigués pintada.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />De fet, es conserven restes vermelles en la part superior de l’edifici i postals antigues que mostren la part superior pintada de color vermell. El que ens porta a que en èpoques no gaire antigues, els colors en les portades i en els edificis eren perfectament assumits en l’imaginari popular. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Cal assenyalar que en aquest monument queden restes importants de pintures originals, unes de les poques que queden amb prou extensió en el territori de l’antiga corona d’Aragó, que mereixerien una acurada atenció per part dels responsables del patrimoni balear.</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-68484841719568651682013-12-06T08:58:00.000+14:002013-12-06T08:58:20.804+14:00CRONOLOGIA I ORIGEN DE LES GALERIES CLAUSTRALS DE MAS DEL VENT, PALAMÓS<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les dades analítiques presentades anteriorment (<a href="http://fempatrimoni.blogspot.com.es/2013/04/el-claustre-de-mas-del-vent-palamos.html" target="_blank"><b>vegeu post anterior</b></a>) confirmen sens dubte que les galeries de Mas del Vent tenen una antiguitat secular (alguns segles abans del seu muntatge a Madrid), alhora que posen de manifest evidències constructives i de tractament de la pedra (presència de pàtines, consolidació de la pedra tallada amb una beurada de calç, etc.) de tradició ancestral, poc compatibles amb una construcció –reproducció- del segle XX. Alhora, es constata analíticament que la totalitat de les galeries estan construïdes amb pedra de Villamayor, àmpliament emprada en construcció a la ciutat de Salamanca i les seves rodalies des de temps històrics.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />D’altra banda, la recerca documental duta a terme pel professor Gerardo Boto, de la Universitat de Girona, recull un ampli ventall de dades històriques i formals que mostren que les galeries de Mas del Vent corresponen al claustre romànic de la catedral vella de Salamanca, substituït a finals del s. XVIII per un claustre neoclàssic. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Les mesures de les galeries de Mas del Vent, el limitat desplaçament de pedra en l’Edat Mitja, l’evidència de construcció amb el peu capitolí –no pas el més comú- com a mesura del claustre de Salamanca i de les galeries de Palamós, l’anàlisi estilística i iconogràfica, els sistemes constructius, etc., porten a l’evidència que, contràriament al que afirmà el dictamen emès per la direcció general de Patrimoni del departament de Cultura de la Generalitat el 31 de juliol de 2012 i el que sosté J.M. Merino de Cáceres en </span><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">l’article</span> “<i>El coleccionismo americano y la expatricación del románico hispano: portadas, claustros</i>“ (agost 2013), les galeries claustrals de Mas del Vent corresponen al claustre romànic de la catedral vella de Salamanca i estan formades per multitut de peces originals completades amb unes poques afegides durant la recomposició del conjunt al 1931. Tot seguit s’aporten les dades i evidències necessàries per demostrar fefaentment aquesta conclusió.</span><br />
<br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">LES GALERIES CLAUSTRALS DE MAS DEL VENT CORRESPONEN AL CLAUSTRE ROMÀNIC DE LA CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA </span></b><br />
<br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Gerardo Boto</span></b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> (professor d'Història de l'Art, universitat de Girona)</span><b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></b><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /><b>El claustre de la catedral de Salamanca</b></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><b></b><br />El claustre romànic de la catedral vella de Salamanca va ser construït a partir de l'any 1176 i seguia en obres en 1196, d'acord amb la documentació d'arxiu i l’epigrafia<i> in situ</i>. Es va definir un pati quadrat de 29,70 m de costat (reduit 29,46 en la galería W, pel desviament del costat sud), a l’entorn del qual es van disposar dependències capitulars, com ara la primigènia sala capitular, i en el centre es van construir els habituals pòrtics amb arcades. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />L'extensió de les galeries -29,70 m- correspon a 100 unitats de peu capitolí de 0,297 m (99 peus són 29,41 m), la mateixa unitat que va ser emprada per altres claustres hispans del segle XII, com el d'Aguilar de Campoo (Palència) o el de Roda d’Isávena (Osca). Es constata així que el claustre de la catedral de Salamanca va ser construït emprant com a mesura el peu capitolí en lloc de l’habitual peu castellà (utilitzat a l’esglèsia catedral). Les dimensions dels murs perimetrals, els arcosolis i la sala capitular romànica així ho evidencien. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />La documentació històrica certifica que les noves galeries claustrals d’estil neoclàssic es van construir incrementant l’amplada de cada un dels quatre passadissos en, al menys, dos peus respecte a la que tenien els passadissos romànics. Això vol dir que els fonaments del claustre romànic donarien suport només a una part del gruix dels murs neoclàssics. Si s’haguessin construït els nous murs neoclàssics sobre dos fonaments, un existent assentat des de feia segles i un altre nou que havia d'entrar en càrrega i experimentar el seu propi moviment, s'hauria produït un assentament diferencial i una severa inestabilitat del nou mur, sobretot considerant que el nou claustre disposa d'un pis superior i per tant, transmet major càrrega al terreny. </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-lHAk4UrckRc/UoZhvk-_2QI/AAAAAAAAAV8/snwTTXB6YDs/s1600/boto-6.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="504" src="http://2.bp.blogspot.com/-lHAk4UrckRc/UoZhvk-_2QI/AAAAAAAAAV8/snwTTXB6YDs/s640/boto-6.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>L'exploració
amb georadar del subsòl de les galeries del claustre catedralici de
Salamanca mostra indicis de restes de murs i elements sòlids al llarg
dels quatre passadissos. Detecta, a més, evidències de restes de murs en
els voltants de les cantonades de les galeries neoclàssiques. I es
constata el buidatge i el farciment amb terra de la cara interior
immediata als murs neoclàssics)</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Per tant, els fonaments del segle XII no podien ser usats per l’obra de finals del segle XVIII si es volia evitar els esmentats assentaments diferencials. Calia que tot l'ample dels nous murs reposés sobre fonaments nous perquè l'assentament es produís uniformement. Així, els fonaments romànics es devien extreure i la part del buit que no va ser ocupada pels fonaments neoclàssics va ser reblerta amb terra i àrids. L’evidència d’aquest farciment ha estat nítidament detectada amb una exploració amb georadar d’impulsos efectuada al claustre salmantí la primavera de 2013. D'altra banda, l'excavació arqueològica que es va dur a terme el 1996 en el pati descobert no va trobar restes de la fonamentació romànica, sinó la neoclàssica consistent en una fàbrica de carreus, solució rarament aplicada en època romànica.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-gMskZamdf-M/UoZhtinYdQI/AAAAAAAAAVg/0WjqCkAEV2c/s1600/Boto-8.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="167" src="http://2.bp.blogspot.com/-gMskZamdf-M/UoZhtinYdQI/AAAAAAAAAVg/0WjqCkAEV2c/s320/Boto-8.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>A
l’excavació de 1996 es va trobar una dovella d’arrencament (salmer) que
en morfologia i mesures es congruent amb la finestra dreta de la
primitiva sala capitular, finestra tallada i cegada en les modificacions
del projecte neoclàssic de 1785.</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">D’altra banda, la documentació de les actes capitulars testifica que en 1783 es va decidir desmuntar el claustre romànic sota la batuta de l'arquitecte Eustaquio Román Carrasco, degut a que arrossegava problemes de cobriment i humitats, accentuats des del terratrèmol de 1755. El claustre es desmuntava fins al sòcol per a ser remuntat des dels fonaments emprant tots els materials utilitzables. El document de 1783 detalla que totes les peces eren de pedra de Villamayor (la pedrera veina a Salamanca, explotada des de fa segles fins avui) i que de totes les peces romàniques només “<i>algunas</i>” [sic] estaven fetes malbé, que la immensa majoria es conservaven bé i que tot el conjunt havia de ser desmuntat “<i>con el mayor cuidado y aprovechamiento</i>” perquè la decisió que s’havia pres era remuntar-lo per tal de poder assentar adequadament totes les peces i les cobertes. Aquesta estima per l’art romànic, per les seves vetustes pedres, és insòlit en l’horitzó cultural del segle XVIII espanyol. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />No obstant això, aquesta posició estètica no va sobreviure al rebuig dels partidaris del nou art neoclàssic, que amb el mestre d'obres Jerónimo García de Quiñones al capdavant, van imposar la construcció d'unes noves galeries. Aquest canvi d'opinió es va produir quan ja s'havia procedit a l’emmagatzematge (no abocat caòtic i precipitat) de les peces romàniques desmuntades. D'aquesta manera, les peces de les galeries romàniques estaven desmuntades, dipositades i preparades per a la seva reconstrucció; però aquesta no es va dur a terme i el material va quedar en un lloc del qual no tenim constància (però que sembla lògic que fos el mateix pati del claustre, o molt pròxim, ja que es pretenia remuntar-lo i aquest és el terreny més proper a l'obra). Les pedres desmuntades “<i>con el mayor cuidado y aprovechamiento</i>” finalment van restar sense ús, al menys immediat. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Fins ara no s’ha trobat cap notícia documental de moviment de pedres que faci cap al·lusió al claustre o l’església de la catedral Vella al llarg del segle XIX. Més tard, el 1923, es posen a la venda sense èxit, per la qual cosa el capítol es planteja aprofitar-les en les obres de la catedral. Però les intervencions d’aquesta època no impliquen cap construcció d’afegit o augment de volum, sinó buidatge i desmuntatge, per tant, les pedres romàniques restarien encara al seu lloc al pati del claustre fins una data indeterminada.<br /> </span><br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les mesures del claustre</span></b><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />El 1785 es va determinar que les pantalles de cada galeria es construïssin noves des dels seus fonaments i que avancessin cap al pati almenys dos peus, a fi d'augmentar l'amplada dels passadissos. La longitud de les galeries neoclàssiques és inferior, per tant, a la que van tenir les arcades romàniques precedents. Les neoclàssiques mesuren entre 20,95 m i 21,12 m; si s'hagués seguit exactament la reducció dels dos peus (castellans de 27,87 cm, com els emprats en 1785), les galeries romàniques mesurarien aproximadament 21,12 + (4 x 0,2787) = 22,25 m. Aquesta és la mesura mínima que van tenir els pòrtics romànics de la catedral de Salamanca; en tot cas, aquesta no és una mida exacta. Si en 1785 es va incrementar l’amplada de les passadissos claustrals més de dos peus, aleshores les arcades romàniques serien més llargues.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /><i></i></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><a href="http://3.bp.blogspot.com/-WyLoyRE3R2s/UoZhtnFnaRI/AAAAAAAAAVs/5b7Fwgi-kVA/s1600/Boto-2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="442" src="http://3.bp.blogspot.com/-WyLoyRE3R2s/UoZhtnFnaRI/AAAAAAAAAVs/5b7Fwgi-kVA/s640/Boto-2.gif" width="640" /></a></i></div>
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Els passadissos claustrals resultants de la reforma neoclàssica mesuren d’ample 4,34 m (N), 4,10 m (W), 4,18 m (S) i 4,10/4,17 m (E). Considerada l’esmentada ampliació de dos peus referida en el document de 1785, els passadissos romànics mesurarien </span><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">entre 3,54 i 3,78 m d'amplada </span><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">(4,10 m – (2 x 0,2787) = 3,54 m; 4,34 m – (2 x 0,2787) = 3,78 m). Malgrat això, hi ha una altra dada més fiable que, a mès, permet comprendre com es va corregir la proposta de l’esmentat document. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Consta documentalment que el claustre romànic va ser cobert amb un teginat mudèxar el segle XIV. Els diferents autors que n’han al·ludit han considerat que les quatre bigues que es conserven al museu de la catedral procedeixen d'aquest teginat claustral. Aquestes, executades per cobrir l'amplada dels passadissos del claustre romànic, constitueixen el fòssil director de l’amplada dels passadissos. A les bigues, la faixa de decoració mesura 3,37 m i l’encaix per l’alicer de l’arrocabe 4 cm. Això implica que al claustre romànic de Salamanca, els passadissos tenien una amplada de 3,37 m + (2 x 4 cm) = 3,45 m (11,5 peus x 29,7 cm = 3,42 m). Aquesta mesura de l’extensió de la part visible de les bigues, i per tant dels respectius passadissos, confirma que els perfils exteriors del quadrilàter de les galeries romàniques del claustre de la Catedral Vella de Salamanca distaven 22,8 m [29,7 m – (2 x 3,45 m)= 22,8 m; 77 peus x 29,7 cm = 22,86 m]. Aquestes mides resulten coincidents amb les de Mas de Vent: distáncia des del perfil exterior d’una arcada fins el perfil exterior de l’arcada oposada: 22,79 m; per cert, les arcadas de Mas del Vent estan igualment construïdes amb el peu capitolí com unitat de mesura. La contradicció entre la referència documental i la constació material es resol tenint en compte que l’amplada de les galeries es va incrementar finalment, no en dos peus, sinó en dos peus i mig (27,87 cm x 2,5 = 69,67 cm). [galeria E: 4,10 m – 0,69 m = 3,4 m; galeria S: 4,18 m – 0,69 m = 3,48 m; galeria N: 4,34 – 0,69 m = 3,64 m]. Aquestes mesures encaixen amb les que resulten de les bigues. Així doncs la conclusió és inequívoca: el mestre Jerónimo García de Quiñones, una vegada iniciava la construcció de l’obra, va incrementar l’amplada de les galeríes en mig peu més dels dos que inicialment havia plantejat al capítol catedralici.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-mBUus2rFUcI/UoZhuEcBD-I/AAAAAAAAAV0/y0rY86O2PC4/s1600/boto-1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-mBUus2rFUcI/UoZhuEcBD-I/AAAAAAAAAV0/y0rY86O2PC4/s320/boto-1.gif" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>Procediment
proposat per Villard de Honnecourt per determinar la superfície d’un
claustre a fi que les galeries i el pati tinguin igual superfície. Les
mesures del quadrat exterior corresponen al de Salamanca i la traça en
vermell correspon a les galeries de Mas del Vent: com es pot veure la
coincidència és significativa</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4IcxqdY52Mg/UoZhtucT27I/AAAAAAAAAVk/RLNohgcGUEc/s1600/Boto-3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-4IcxqdY52Mg/UoZhtucT27I/AAAAAAAAAVk/RLNohgcGUEc/s640/Boto-3.gif" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-zRnj0v2mPNs/UoZhue9cQ1I/AAAAAAAAAVo/ZjAYQwjktfU/s1600/boto-5.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-zRnj0v2mPNs/UoZhue9cQ1I/AAAAAAAAAVo/ZjAYQwjktfU/s320/boto-5.gif" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les mesures s’han expressat en el sistema mètric decimal, però aquest no era sistema de mesures que regia en l'Edat Mitjana i per tant, en cap edifici medieval. En les galeries de Santa Maria de la Vega (canònica suburbana de Salamanca), atribuïdes a la catedral per Gómez-Moreno en el seu catàleg monumental en 1902, i sobre les que s'ha tornat a especular darrerament), es pot constatar que les mesures dels arcs segueixen múltiples del peu castellà (27,87 cm): no corresponen, per tant, al claustre romànic de la catedral. La unitat de mesura del claustre de Salamanca, el peu capitolí de 29,7 cm, s'obté de la longitud dels passadissos claustrals: 29,70 m són 100 peus capitolins, unitat que es confirma en les dimensions de la porta entre l’església i el claustre, en els arcosolis funeraris de les galeries est i sud, en l’amplada i llargaria de l'antiga sala capitular i en les finestres bífores de d’aquesta. Per descomptat, si en els passadissos de les galeries i en el conjunt del quadrilàter se segueix un registre de mesura (el peu capitolí de 29,7 cm), hem de pensar que les arcades que va tenir cada galeria es regien per la mateixa unitat. </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-dUrPF79xIL8/UoZhuINhMpI/AAAAAAAAAV4/MpgZTIv6jkE/s1600/boto-4.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="396" src="http://4.bp.blogspot.com/-dUrPF79xIL8/UoZhuINhMpI/AAAAAAAAAV4/MpgZTIv6jkE/s640/boto-4.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>En
blau múltiples dels peus capitolins de 0,297 cm i les parts, arcosolis
funeraris i portes d'època romànica del claustre catedralici de
Salamanca que assumeixen múltiples d'aquesta unitat de mesura</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les mides de les galeries de Mas del Vent es corresponen amb les deduïdes del claustre de Salamanca, a més de ser múltiples del peu capitolí. Per descomptat, no hi ha testimoni escrit ni planimètric d'aquestes mesures d'alçada o planta de les arcades (expressades en peus o en metres) en cap document del segle XIX o del segle XX. No hi ha constància ni en un sistema de mesura ni en l’altre. Per tant, ningú va poder construir res prenent com a referència unes dimensions i proporcions que havien desaparegut i que a ningú li va importar reconsiderar.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /><b>El claustre de Mas del Vent</b></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Cal afegir, a més, una altra dada importantissima: les dovelles no muntades a Mas del Vent mostren una numeració incisa de cal·ligrafia idèntica a la que es fa servir als escrits de finals del s. XVIII; la dada dels números incisos es complementa amb una altra: a les fotografies de 1959 del palamosí Serra es pot comprovar que del desmuntatge de Madrid les dovelles i carreus van arribar a Palamós marcats amb números pintats en vermell (ara desapareguts). A més a més, les fotografies de Vicente Moreno del claustre muntat a Madrid (realitzades amb tota seguretat abans de l’estiu de 1936 i amb una altíssima probabilitat abans de l’estiu de 1935) mostren evidències d’un desmuntatge previ en forma de marques de falques i buidatge de juntes. Per tant, sembla clar que el claustre de Mas del Vent ha patit dos desmuntatges i trasllats, un que es pot datar el s. XVIII (per la cal·ligrafia dels números incisos) i un altre el 1958 per anar de Madrid a Palamós.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />A més, dos dels capitells són còpies, en el sentit medieval del terme (com els motius de Santo Domingo de la Calzada reproduits a Agüero, per posar un exemple entre centenars), d’altres tants de la galèria de Rebolledo de la Torre (Burgos) i de l’interior Vallespinoso de Aguilar (Palència), que no es coneixien ni havien estat publicats fins els anys 1931 (Huidobro) i 1939 (Navarro García), respectivament, i amb coneixement detallat mes enllà d’una presentació d’un article de dues planes, nomès a partir de 1948 (Gudiol i Gaya Nuño) i 1961 (García Guinea), respectivament... Tot plegat fa impossible que es tracti d’una reproducció historicista i encara menys d’una invenció a partir del no res. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Cal afegir, encara, que altres tres capitells reprodeixen i interpreten motius que es troven a l’esglèsia i el claustre catedralici de Salamanca i altres dos tenen una inequívoca semblança formal i iconogràfica amb sengles capitells del desaparescut claustre de Benevívere (Palència). Aquest claustre el coneixem nomès per un gravat de Jenaro Perez Villaamil realitzat a l’entorn de 1850: havia estat destruït abans de l’any 1885, quan el van visitar Quadrado i Parcerisa. Així doncs, ningú va poder copiar dos motius que no existien ni existeixen des de l’últim terç del segle XIX. Aquest dos capitells de familiaritat amb Benevivere són també, per força, autèntics i no hi ha manera que siguin un plagi. La conclusió és inequívoca: el repertori iconogràfic dels capitells de les galeries de Palamós es nodreix de diferents corrents artístiques de l’últim romànic, incloent-hi els vint-i-quatre capitells “<i>silenses</i>” que hi ha en el conjunt de quaranta quatre que composen el conjunt de Mas del Vent.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Encara que sigui d'una manera ínfima, es conserven restes de claustres romànics desmuntats, fins i tot d’aquells que no sabem com es va dur a terme el seu desmuntatge, dels quals no hi ha testimonis gràfics ni documentals. Del claustre romànic de Sahagún es conserva almenys un capitell al Museu de Lleó, de Trianos i de San Esteban de Nogales hi ha capitells al Museu de Palència i allà mateix almenys una peça de Benevivere, d’Arlanza en el improvisat lapidari del propi monestir, de Gumiel d'Izán queden restes a l'església parroquial i en cases de veïns, també en cases particulars queden capitells del claustre d’Ibeas de Juarros, a San Antón de Castrojeriz hi ha alguna peça allà mateix, de Santa Maria de la Vega d'Oviedo hi ha elements al Museu Arqueològic de la ciutat, de la catedral romànica de Pamplona es conserven restes al Museu de Navarra, del claustre romànic de la catedral de Lleó hi ha fragments al museu catedralici, el mateix succeeix amb l'esplèndid pòrtic de Ceinos de Campos es conserven peces al Museu arqueològic de Valladolid ... I amb la mateixa evidència succeeix això amb Sant Pere de Rodes (Museu des Thermes de Cluny, Paris) a Jaca o a Santa Cruz de la Serós. Com és possible, doncs, que no es conservi ni un capitell, ni un cimaci, ni una dovella del claustre romànic de Salamanca? Per ara, l'única presència que tenim és la dovella trobada a l’excavació de 1996 i podem afirmar que ve d’una finestra i no pas de les arcades claustrals. Més evident encara: del tejinat claustral de la catedral es conserven quatre bigues. En les obres de desmuntatge de les parts septentrionals de la Catedral Nueva, als anys 30 i 40, tampoc no es va trobar cap element procedent del claustre romànic.<br /> </span><br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Conclusions</span></b><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Del que s’ha exposat fins aquí i de les dades analítiques presentades en un post anterior, es pot deduir amb un elevadíssim grau de fiabilitat les següents conclusions:</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />- El claustre de Mas del Vent té un recorregut històric secular que fa impossible que es tracti d’una recreació historicista de primers del segle XX.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />- L’origen de les galeries de Mas del Vent correspon al claustre de la catedral vella de Salamanca, la qual cosa es basa en a) la documentació històrica del seu desmuntatge “con el mayor cuidado y aprovechamiento” per al seu frustrat remuntatge; b) la coincidència d’unitat de mesura entre Palamós i Salamanca en el peu capitolí; c) les mesures de Mas del Vent en relació amb el claustre de Salamanca; d) la presència d’una numeració incisa de cal·ligrafia clarament barroca; e) la traça dels seus fonaments a Salamanca en relació amb les galeries neoclàssiques; f) el repertori iconogràfic dels capitells.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Per tant, hi ha un significatiu conjunt d’evidències analítiques, iconogràfiques i documentals que permeten demostrar amb sòlides garanties científiques que <b>les galeries de Mas del Vent corresponen al claustre romànic de la catedral vella de Salamanca</b>, per tant a una peça romànica d’excepcional vàlua artística i històrica.</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-14892193738782834412013-08-30T04:23:00.003+14:002013-08-30T04:26:24.396+14:00Canvi de color d’un vidre de vitrall<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-UVQib_ri8OA/Uh9YEHLrtEI/AAAAAAAAAUU/7CEcapUVFVw/s1600/vidre1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-UVQib_ri8OA/Uh9YEHLrtEI/AAAAAAAAAUU/7CEcapUVFVw/s320/vidre1.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El vidre de l'esquerra mostra un lleuger to lila i els altres no.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-adYBAwKcD30/Uh9YD1U4T4I/AAAAAAAAAUY/jCeEHCk9BeM/s1600/vidre2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">En una recent restauració d’un edifici modernista es va trobar un vidre que formava part de la decoració d’una finestra que, per la seva ubicació i patró decoratiu, hauria de ser incolor i no obstant, era lila. Això es podria atribuir a un error en la col•locació (estrany però no impossible), a una reparació o a una alteració del color. Un cop desmuntat el vidre en qüestió es veu que el perímetre, que estava tapat pel llistó de vidriera (cast. <i>junquillo</i>), no havia patit canvi de color o només molt lleugerament. La conclusió és evident: el vidre, probablement original, havia patit una modificació espontània del color.<br /><br /><b>Com</b>? <b>Perquè</b>? És <b>reversible </b>aquesta alteració? Aquestes són les preguntes que tractarem de respondre el aquest post.<br /><br />Un canvi de color en massa no es pot produir com a reacció química amb els components atmosfèrics perquè afecta a tot el gruix del vidre i aquest NO és porós. Per tant, només es pot causar per algun tipus de radiació electromagnètica de les que arriben des del sol o provocada a l’interior del vidre per algun element radioactiu (Pb210, per exemple) que emeti partícules ionitzants. Descartada l’emissió interior perquè si fos així, el vidre sota els llistonets estaria acolorit, un canvi com aquest necessita una radiació fortament energètica, no el pot produir la llum visible (la franja de l’espectre que excita la retina humana i ens permet “veure” els objectes). <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-adYBAwKcD30/Uh9YD1U4T4I/AAAAAAAAAUY/jCeEHCk9BeM/s1600/vidre2.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-adYBAwKcD30/Uh9YD1U4T4I/AAAAAAAAAUY/jCeEHCk9BeM/s320/vidre2.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">La zona coberta pel llistó de vidriera resta incolora</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /><br />Cal considerar, dons, les radiacions d’elevada energia que arriben de l’espai exterior: raigs UV i algun gamma que aconsegueix travessar l’atmosfera, que actua de barrera (filtre) per gran part de les radiacions solars. D’aquestes, la llum ultraviolada no sembla tenir prou energia com per provocar els canvis que han tingut lloc, la qual cosa ens limita als raigs gamma. És a dir, el vidre ha canviat de color a causa de l’impacte de radiació gamma procedent de l’espai extern a la Terra.<br /><br />Aquest canvi de color es produeix per la formació del que és coneix com <b>centres de color</b>: aquests no són altre cosa que partícules elementals (normalment electrons) arrencats dels àtoms existents, atrapades en un espai intersticial entre els àtoms que formen la matèria, que no era originalment el seu lloc. <br /><br />Una radiació electromagnètica és un camp elèctric variable (de positiu a negatiu) al llarg del temps i de l’espai: quan interacciona amb la matèria, les càrregues elèctriques tendeixen a oscil•lar seguint la freqüència de la radiació excitant. Però com que el nucli dels àtoms és molt pesant, només els electrons (que tenen molt poca massa) poden seguir la vibració induïda. Si l’ona excitant té molta energia (que està associada a una freqüència molt alta), fa vibrar intensament els electrons dels àtoms, amb preferència els més externs, menys influïts per la càrrega positiva del nucli. I si la vibració és suficient, poden “saltar” del seu orbital i quedar atrapats entre els àtoms que formen el material. Això són centres de color.<br /><br />Un cop hi ha electrons en aquests espais intersticials, poden adoptar una àmplia gamma d’energies i per tant, poden absorbir fàcilment casi qualsevol freqüència de la llum visible. Això filtra la llum blanca, que perd alguns dels colors que la formen, i el material es veu de color. D’aquí el violeta que presenta el vidre, que implica l’absorció de diversos colors de la llum blanca. Aquest mateix procés dóna lloc a la varietat violeta de quars (ametista) –en aquest cas per la presència d’elements radioactius en les roques immediates-, o a la varietat de colors que presenta la fluorita (CaF2).<br /><br />El fet que aquest vidre hagi virat de color i els immediats no, pot explicar-se per una lleugera variació en la seva composició. No tots els àtoms poden ser ionitzats per radiació electromagnètica i si el nostre vidre contenia una petita quantitat de ferro i els altres no, aquesta podria ser la causa del seu comportament diferencial.<br /><br /><b>És reversible aquest canvi?</b><br /><br />Si som capaços d’induir una vibració molt forta als electrons que formen els centres de color, podrem recuperar el color original. Com que del que es tracta és d’expulsar els electrons atrapats en els centres de color, no només del lloc que ocupen, sinó del material (en aquest cas del vidre, però passaria el mateix amb una ametista), cal que la vibració induïda afecti també els àtoms perquè els electrons puguin migrar fins a la superfície: això s’aconsegueix amb calor.<br /><br />Efectivament, escalfant el vidre per sota del seu punt de fusió (per exemple 350ºC), tots els seus àtoms entren en vibració al voltant de les seves posicions d’equilibri i els electrons que formen els centres de color encara més perquè són molt petits i no estan confinats (tenen molt espai per moure’s en relació a la seva mida). D’aquesta manera, els electrons que no formen part dels orbitals (els dels esmentats centres de color que no estan units a cap àtom) migren i la causa del color desapareix, recuperant el vidre el color original.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-aS_ZfKxO9ww/Uh9YD42-tsI/AAAAAAAAAUc/FSGecG1Dh98/s1600/vidre3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="192" src="http://3.bp.blogspot.com/-aS_ZfKxO9ww/Uh9YD42-tsI/AAAAAAAAAUc/FSGecG1Dh98/s640/vidre3.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">El fragment trencat i escalfat a 350ºC ha perdut el color lila</span></td></tr>
</tbody></table>
Be, l’original, allò que es diu l’original, no. Com que el vidre contenia petitíssimes quantitats de ferro (que probablement sigui l’element que ha proporcional els electrons dels centres de color), aquest s’ha oxidat en el procés, de tal forma que després de l’escalfament, el vidre adopta una lleugera coloració groga, com podeu veure a la imatge adjunta.</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-70886651424246048862013-07-10T06:10:00.000+14:002013-07-10T06:42:02.935+14:00Tessel•les daurades de vidre fred (waterglass) en mosaics modernistes: naturalesa, producció, alteració i restauració<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Molts dels mosaics que podem veure en nombroses edificis modernistes solen ser composicions figuratives o geomètriques construïdes amb peces de petita mida (tessel•les) de diversos colors. La majoria d’aquestes són pedres, vidres acolorits o ceràmica vidriada, ocasionalment amb esmalt de fluor en l’anvers a fi de facilitar la composició (que se sol fer al revés i per tant, cal que les dues cares estiguin acolorides). Algunes tessel•les són daurades i normalment estan fetes amb un pa d’or situat entre dues capes de vidre, una que fa de base (més gruixuda) i una altra més prima que actua de protecció per evitar la degradació mecànica de l’or al manipular les peces o netejar el mosaic. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">En alguns mosaics modernistes (primer quart del segle XX, per posar-hi una cronologia) hem trobat tessel•les que ocupen camps que haurien de ser daurats i que en canvi, són de color groc o marró, sense l’esclat metàl•lic de la reflexió de la llum en la fulla d’or. Fins i tot algunes s’han interpretat com a decoracions de color (groc o marró) sense sospitar que fossin daurades. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Les anàlisis d’algunes d’aquestes peces han mostrat que estan formades per una capa gruixuda que fa de base, una làmina d’or i una segona capa més prima que actua de protecció, que observada en detall es veu que la superfície és rugosa en lloc del que es podria esperar en un vidre. I les anàlisis mostren que una i altra capa estan constituïdes per silici i sodi (ocasionalment potassi) amb altres elements com plom, coure, ferro, manganès..., sobre tot en la capa que fa de base. En cap cas s’ha trobat alumini, element que resulta casi indispensable en la composició d’un vidre de sílice, però a més, resulta que aquestes tessel•les tenen una conductivitat tèrmica més baixa que el vidre convencional i altres detalls analítics (com l’espectre Raman) que us estalvio per excessivament tècnics. És a dir, ras i curt, no és un vidre com els que coneixem habitualment, resultat de la fosa i refredament d’una massa que conté sílice, alúmina i un fonent (plom, sodi o potassi), entre altres elements.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Totes les dades analítiques indiquen que es tracta del que es coneix com a “vidre fred” (waterglass en anglès), resultat de la dissolució aquosa de silicat alcalí (sòdic, potàssic i modernament, també de liti). Són silicats que es dissolen en aigua i en contacte amb l’aire perden aigua i endureixen polimeritzant per formar una estructura vítria (el que en Cristal•lografia diríem sense ordre a llarga distància), formada per tetraedres de grups SiO4 units pels cations alcalins.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Resulta sorprenent que diverses de les tessel•les analitzades mostren composicions (sobre tot del vidre de base) diverses: unes són transparents, altres també transparents però acolorides de verd per la presència de coure i ferro, alguna opaca i vermella amb bandes negres per l’addició d’hematites (òxid de ferro) i pirolusita (òxid de manganès); algunes a més, tenen en comú la presència de plom. A què es deu, dons, aquesta dispersió de composicions amb un únic material de base?</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />El silicat de sodi es va començar a produir a Barcelona a la fàbrica <a href="http://www.fmcforet.com/WhoWeAre/ForetsHistory/tabid/2655/language/es-ES/Default.aspx)%20(els%20de%20l%E2%80%99aigua%20destil%E2%80%A2lada" target="_blank">Foret </a>com a producte industrial amb àmplia utilització en molts camps, entre ells construcció, detergents, etc. En aquell moment devia ser un material “modern” i és probable que algun dels artesans que treballaven el vidre experimentés amb aquest “nou vidre” que enduria a temperatura ambient i per tant, no calia fondre una massa a prop de 1000ºC, refredar-la, trempar-la, etc. I també resulta versemblant que els assaigs de fabricació de tessel•les amb aquest vidre incorporin elements com el plom, que en els vidres convencionals augmenta l’índex de refracció i per tant, la lluïssor del vidre, o elements cromòfors com el coure i el ferro, o càrregues com l’hematites i la pirolusita.</span><br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ix9al4dMjJE/Udr1vfKdTNI/AAAAAAAAAS8/IQ5q87hyusg/s1600/imatges.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Hom pot imaginar que la solució aquosa de silicat es disposava formant una làmina de 8 o 9 mm de gruix en recipients plans de molta superfície i poca alçada, on enduria fins a formar un vidre sòlid, sobre el que es disposava la làmina d’or i a sobre una capa fina de silicat, d’1 o 2 mm, de protecció. Aquests silicats actuen com adhesiu, de forma que la cohesió entre les diverses capes de les peces així fabricades està garantida. La peça formada es podia tallar fàcilment per a produir tessel•les de diverses mides i formes, si fos necessari. Fins i tot el sistema d’adhesió de la làmina d’or resulta divers: en un dels casos analitzats es disposa sobre una capa de preparació d’alúmina amb un aglutinant orgànic, a manera de mixtió o bol. Tot plegat dibuixa un sistema de producció artesanal, ancorat en la tradició i el coneixement empíric del vidre convencional, amb la gosadia d’assajar amb un material nou i aparentment, fàcil de treballar.<br /><br />Degradació<br /><br />Les tessel•les de vidre fred perden l’esclat metàl•lic que conserven les seves companyes de vidre convencional, es tornen grogues o marró. Si s’observa la superfície es veu que s’ha tornat rugosa. I si s’analitza la zona alterada es detecta que ha perdut els cations alcalins (sodi o potassi, segons els casos): si un material perd part de la seva composició disminueix de volum, la qual cosa provoca la formació de fissures perpendiculars a la superfície (de retracció), que són les que aporten la rugositat que comentava. Però a més, augmenta una barbaritat la superfície d’atac, que ara es multiplica amb la superfície interna de totes i cada una de les fissures desenvolupades, de forma que la degradació progressa exponencialment. El sodi i el potassi es perden perquè en contacte amb aigua, quina molècula és polar, desestabilitza les càrregues que mantenen els cations units als grups SiO4, desprenent-se els que són més mòbils (i més petits): és a dir els cations Na+ i K+, el vidre perd volum i es converteix en alguna cosa semblant a un gel de sílice. (fotos SEM secció alterada)<br />En aquestes condicions, de la llum que arriba a la superfície una part es dispersa (difon en termes físics) i l’altre penetra fins a reflectir-se en la làmina d’or, però al tornar a travessar la superfície, torna a difondre i es perd l’esclat de la reflexió metàl•lica de l’or. I només es veu el color d’aquesta reflexió: groc o marró segons la quantitat –intensitat- de llum que es perdi. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ix9al4dMjJE/Udr1vfKdTNI/AAAAAAAAAS8/IQ5q87hyusg/s1600/imatges.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="562" src="http://4.bp.blogspot.com/-ix9al4dMjJE/Udr1vfKdTNI/AAAAAAAAAS8/IQ5q87hyusg/s640/imatges.gif" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-GBf4G50-peY/UdwsUTi4FTI/AAAAAAAAATM/Upp3eB2Xgtc/s1600/llum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-GINjlur6j2k/Udws9nc8qwI/AAAAAAAAATQ/X9x0n_vbg9c/s1600/llum.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="192" src="http://3.bp.blogspot.com/-GINjlur6j2k/Udws9nc8qwI/AAAAAAAAATQ/X9x0n_vbg9c/s400/llum.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema de la marxa de la llum en el cas d'una tessel·la sense alterar (dreta) i d'una </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;">alterada (esquerra)</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Restauració<br /><br />La pèrdua d’alcalins superficial no es pot reposar, però com que afecta a una zona de relativament poca profunditat, es pot recuperar l’aspecte original (l’esclat d’or) mitjançant dos procediments: a) erosionant el centenar de micres afectades per alteració; o b) reconstruint la superfície amb un material compatible amb el silicat i d’índex de refracció similar. És evident que la primera opció implica pèrdua de material original, a més del desmuntatge de totes les tessel•les afectades, la qual cosa és cara. La millor (per no dir l’única opció) és la segona: aplicar una fina capa de silicat sòdic en la superfície o alternativament una resina (per exemple acrílica); en ambdós casos es tracta de segellar les fissures i recuperar una superfície llisa i especular. D’aquesta manera (vegeu esquema) la llum incident es reflecteix seguint les lleis de Descartes i l’equació de Fresnel (reflecteix aproximadament un 4% de la intensitat) i la resta incideix sobre la làmina d’or, reflexió que es veu des de la superfície perquè no es dispersa.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-EeH8QH_27XQ/Udw1dXIZ-mI/AAAAAAAAAT4/vmMNsFeCp1I/s1600/superficie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="117" src="http://3.bp.blogspot.com/-EeH8QH_27XQ/Udw1dXIZ-mI/AAAAAAAAAT4/vmMNsFeCp1I/s400/superficie.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El silicat aplicat omple la rugositat i recupera una superfície especular: no hi ha refracció a la interfase perquè tenen el mateix index de refracció i per tant, es recupera la reflexió i l'escalt metàl·lic com originalment</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-26190253064297015592013-04-29T07:34:00.002+14:002013-04-30T06:42:41.236+14:00El claustre de Mas del Vent (Palamós), recreació historicista o joia romànica?: La veu de les pedres.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-CIjWjzLb6Cc/UX1UcbUjWoI/AAAAAAAAAMs/0Hla2SyT1GQ/s1600/MV-VG.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://2.bp.blogspot.com/-CIjWjzLb6Cc/UX1UcbUjWoI/AAAAAAAAAMs/0Hla2SyT1GQ/s320/MV-VG.gif" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El claustre de Mas del Vent, situat en la finca d’aquest nom a Palamós va tenir cert ressò a la premsa el darrer estiu arran de la seva “redescoberta” pel professor Gerardo Boto, de la universitat de Girona, i la posterior redacció per part de la Direcció General del Patrimoni cultural de la Generalitat d’una resolució en el sentit de considerar aquest element com una recreació historicista del primer quart del segle XX. Es fa difícil saber perquè aquesta Direcció General va emetre aquest informe i perquè en aquest sentit, atès que no entra en el seu marc competencial valorar científicament, històricament o tècnicament els béns culturals, sinó protegir-los... això estaria més aviat en el marc de les universitats o centres de recerca, inclòs –si voleu- l’Institut d'estudis catalans. Però el cert és que el 31 de juliol del 2012 el departament de Cultura va declarar (sense estudis previs, ni consulta als especialistes sobre el tema –escultura castellano-lleonesa-) que el claustre és un fals històric. És com si declarés que l’orbita de la Terra al voltant del Sol és circular malgrat que alguns astrònoms insisteixin que és el·líptica.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Però la realitat és tossuda i els estudis sobre el claustre apunten en altre direcció. Estudis, tot sigui dit, que la direcció general implicada tenia des del dia 30 de juliol a petició pròpia. Efectivament, l’anàlisi de les evidències materials (pedres, restes de pàtines, vestigis superficials, etc.) porta a algunes conclusions que, juntament amb les anàlisis històriques i formals, indiquen clarament que una enorme majoria de les peces que formen el claustre de Mas del Vent són romàniques i per tant, el claustre és un conjunt del segle XII. </span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La pedra que forma casi la totalitat de les peces (capitells, bases, fusts, impostes, arcs, etc.) és un gres silícic format majoritàriament per grans de quars i feldspats, units per un ciment silícic i una matriu formada per esmectita i paligorskita, dues argiles una mica peculiars que es caracteritzen per una morfologia microscòpica en forma filamentosa i en plaquetes. Aquestes característiques corresponen amb molta precisió a les roques de la formació Areniscas de Cabrerizos, que s’explota, sobre tot, en la localitat salmantina de Villamayor del Río. Hi ha altres gresos similars a Castella-Lleó, però cap té aquestes argiles amb aquesta morfologia, el que duu a pensar que es tracta d’una pedra explotada prop de Salamanca. </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-vAZg4k6V_V4/UX1VTDT8JRI/AAAAAAAAAOQ/tPzEufMglS8/s1600/MV-pedra.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-vAZg4k6V_V4/UX1VTDT8JRI/AAAAAAAAAOQ/tPzEufMglS8/s640/MV-pedra.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Aspecte de la pedra que forma el claustre. A l'esquerra un enclau de baritina en un dels capitells. A la dreta la morfologia característica de les argiles que formen la matriu de la pedra en observació amb microscòpia electrònica de rastreig. Tot plegat caracteritza la pedra com a "arenisca de Villamayor", coneguda com a pedra de Salamanca.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">L’observació i anàlisi de les restes superficials porta a diverses consideracions que s’exposen tot seguit.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Les peces (fusts, bases, capitells, dovelles, etc.) han estat consolidades amb l’aplicació d’una beurada de calç, pràctica ancestral que pràcticament s’ha perdut en temps recents (<a href="http://fempatrimoni.blogspot.com.es/2011/12/nanoconsolidacio-de-pedra-una-practica.html">vegeu post sobre aquest tema en aquest mateix blog</a>). Això implica una aplicació de calç en les superfícies ja treballades, atès que aquest tractament assoleix una fondària limitada: uns 4-8 mm en aquesta pedra.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-n8sYUq00-Y0/UX1UcaH_u8I/AAAAAAAAAMw/lYQ-xxU3ff4/s1600/MV-Canals-Nos.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-n8sYUq00-Y0/UX1UcaH_u8I/AAAAAAAAAMw/lYQ-xxU3ff4/s320/MV-Canals-Nos.gif" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Les dovelles desmuntades mostren unes incisions de secció decreixent, que en juntar-les formen canals per on abocar calç que garanteixi una millor unió entre les peces. Aquesta és una pràctica medieval que té raó de ser quan es construeix amb morter de calç o guix, però no amb els morters hidràulics que probablement s’haguessin usat per una recreació del s. XX. </span><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Per tant, el sistema constructiu mostra traces d’antiguitat poc coherents amb una recreació historicista.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-fka0YCt1OHI/UX1Ud01ryTI/AAAAAAAAANM/-7BMh3CmV9Y/s1600/MV-fust.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://2.bp.blogspot.com/-fka0YCt1OHI/UX1Ud01ryTI/AAAAAAAAANM/-7BMh3CmV9Y/s320/MV-fust.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Mostres de fracturació dels fusts que indiquen que va estar </span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">muntat abans de Madrid i que ha patit càrregues excèntriques.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pel que fa als fusts, presenten un allotjament de secció rectangular per ubicar-hi una pedra tallada que encaixi amb un forat similar que deuen tenir les bases i els capitells. Ja en el segle XX, aquesta connexió se sol fer amb una espiga de ferro, molt més fàcil i ràpida de col·locar i que és present en moltes construccions d’aquesta època (primer quart del s. XX). Però fixeu-vos en l’extrem dels fusts (tant els que estan per terra com part dels muntats): tenen fractures que els donen una forma apuntada, que només es poden produir si estan muntats i han patit algun moviment estructural. Sembla que no sigui coherent en unes peces fetes fa menys de 100 anys i que, segons la Generalitat, van estar muntades menys de 30 anys. No serà que van estat muntades fa segles?</span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-fJc_gjZRD7o/UX1UiNGAgeI/AAAAAAAAAOI/MAv3nzEPUW8/s1600/MVcapitellN-1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-fJc_gjZRD7o/UX1UiNGAgeI/AAAAAAAAAOI/MAv3nzEPUW8/s320/MVcapitellN-1.gif" width="257" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Pareu atenció als canals de desgast d'aquesta imposta:</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">el de l'esquerra va més enllà de la dovella, per tant no</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">es poden haver produït a Palamós. Però si s'avalua el</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">temps necessari per a produir-los, tampoc a Madrid</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(no hi va haver prou temps). La deducció que va estar</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">muntat anteriorment en algun altre emplaçament sembla</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">evident.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">I seguint amb les marques d’erosió: aquesta imposta té marques de desgast que en aquest tipus de pedra només es poden produir quan hi circula aigua. En la posició que està (l’erosió va més enllà del límit del capitell i a més, està protegida per l’arc), no es pot haver ocasionat a Palamós. Fent un senzill càlcul en funció de marques similars que si que podrien haver tingut lloc a Palamós, resulta que aquest canal necessita casi un segle per desgastar-se; si a Madrid només va estar muntat de 1931 a 1957, cal concloure que no es pot haver causat a Madrid i que anteriorment va estar muntat en algun altre lloc, on va perdre (parcialment) la protecció de l’arc per un període de temps llarg (al voltant de 100 anys). Fixeu-vos que això situa la construcció del claustre, com a mínim, anteriorment a 1800; després li devia passar alguna cosa que va perdre un arc i així va estar casi 100 anys. Altrament, aquestes marques d’erosió no podrien existir. Dons això situa la construcció del claustre abans de 1800, època en la que no resulta versemblant tallar un claustre “romànic” quan aquest estil no es valorava o com a mínim no per fer còpies de bell nou.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El cert és que a Palamós, des de 1959 que s’instal·là fins ara, la degradació de les peces muntades ha estat mínima, contràriament al que s’ha dit en alguns fòrums. Vegeu al final d’aquest post una sèrie de fotos dels mateixos capitells quan estaven a Madrid i actualment. Per una millor comparació hem virat les imatges actuals a blanc i negre. I és que el claustre, en la seva ubicació actual està raonablement conservat, si més no les peces muntades.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-27gayz2fafI/UX1UhbDkpGI/AAAAAAAAAN4/SBkD6ljUi1g/s1600/MV_patina.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-27gayz2fafI/UX1UhbDkpGI/AAAAAAAAAN4/SBkD6ljUi1g/s320/MV_patina.gif" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Restes de pàtina artificialment aplicada conservades entre les parelles de capitells.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">D’altra banda, a les zones més protegides dels capitells, la part inferior entre cada parella, es pot apreciar restes d’una pàtina de color marró, les anàlisis de la qual mostren clarament que es tracta d’una barreja de calç, argiles i un compost orgànic actualment degradat; és a dir, restes escadusseres d’un tractament antic, que no pot ser del s. XX per la seva limitada extensió i perquè no és una pràctica usual en períodes tant moderns.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Els capitells, els fusts, les bases, etc., també presenten restes de color blanc i negre que les anàlisis han posat de manifest que es tracta d’antigues colonitzacions de líquens i fongs. Però aquests microorganismes no estan vius, sinó morts per l’aplicació d’un biocida que contenia coure (molt tòxic per aquests organismes). Possiblement es tracti del tractament a que es va sotmetre el claustre abans de ser muntat a Madrid), realitat històrica que aviat es provarà documentalment. Tenint en compte que, sobre tot els líquens, tenen períodes de colonització molt llargs (progressen molt poc a poc), sembla coherent proposar que el claustre tenia un recorregut, indeterminat però llarg, abans d’arribar a Ciudad Lineal, a Madrid, on es va muntar el 1931.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-krUyTu_JtTc/UX1YjMP9mvI/AAAAAAAAAOg/wkpc3VOkhtE/s1600/MV-restBiol.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://1.bp.blogspot.com/-krUyTu_JtTc/UX1YjMP9mvI/AAAAAAAAAOg/wkpc3VOkhtE/s640/MV-restBiol.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Restes d'antigues biocolonitzacions, actualment inactives perquè en algun moment es van tractar amb un biocida que contenia Cu (restes identificades analíticament): com que en alguns casos es tracta de liquens, no sembla que aquests hagin pogut desenvolupar-se en el decurs de l'estada a Madrid del claustre, sinó en una ubicació anterior.</span></td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Però encara hi ha més evidències que qüestionen la “modernor” del claustre. Se sap per testimonis orals i documentals que les peces van arribar amb els camions de Mateu Mateu amb una numeració feta amb pintura vermella. Però les peces desmuntades mostren clarament una numeració incisa, l’epigrafia de la qual ja ha començat a ser motiu d’anàlisi (vegeu la imatge d'una dovella-més amunt- amb un 27 gravat). No digueu que no és estrany que un conjunt desmuntat per portar-lo de Madrid a Palamós es numeri dues vegades. A veure si resulta que a Madrid va arribar procedent d’un altre lloc ho estava desmuntat o muntat de nou... ves a saber.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">I abundant en aquest tema, les fotografies obtingudes pel fotògraf Vicente Moreno quan estava muntat a Ciudad Lineal mostren clarament marques de fractures que només es poden produir mitjançant una palanca, instrument usat per a desmuntar, no per a muntar. I encara més, les imatges madrilenyes evidencien les juntes obertes amb un desgast que no es pot haver ocasionat sinó amb una eina, probablement metàl·lica, amb la clara voluntat d’obrir les juntes per a ser desmuntat amb cert compte. Així dons un altre evidència d’un desmuntatge previ a la seva exposició a Madrid l’any 1931.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-lL-U3iYnA6U/UX1Z2ooZfAI/AAAAAAAAAOs/jzqYZ2RKXnM/s1600/MV-marques.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-lL-U3iYnA6U/UX1Z2ooZfAI/AAAAAAAAAOs/jzqYZ2RKXnM/s640/MV-marques.gif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A les imatges de l'esquerra (fotos de Vivente Moreno fetes a Madrid), podeu veure assenyalades en vermell, les marques de falques aplicades per a desmuntar les peces: si a Madrid mostra marques d'un desmuntatge, deu ser que estava muntat en alguna altra ubicació. A la dreta podeu veure que a les fotos de Madrid (blanc i negre) les juntes han estat obertes amb una eina metàl·lica, que com l'anterior, evidencia un desmuntatge anterior a la seva disposició a Madrid.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Resumint: les dades analítiques i la lògica constructiva porten a pensar que el claustre ja tenia un recorregut secular (alguns segles) quan, el 1931, es muntà a Ciudad Lineal per a ser exposat per a la venda internacional. Les dades analítiques no permeten proposar una data concreta, però en tot cas confirmen que el claustre tenia alguns centenars d’anys abans de 1931: o és romànic o no és.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Perquè no hi hagi dubtes: les anàlisis i inspeccions indiquen amb força claredat que més del 95% de les peces són antigues (tenen varis segles) i que el claustre NO pot ser una recreació historicista del primer quart del segle XX, sinó molt probablement, romànic.</b> </span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Addicionalment, hi ha un grapat de dades històriques i documentals que indiquen que es tracta d’un important conjunt de segle XII molt ben conservat... però d’aquestes ja en parlarem un altre dia.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Sèries d'imatges mostrant la comparació entre els capitells a Madrid en 1934 (foto superior esquerra de cada parella) i el mateix capitell fotografiat a Palamós el 2012 (foto inferior dreta, virades a blanc i negre): com es pot veure la "enorme degradació" patida a Palamós que s'ha argumentat en alguns casos és falsa.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-jvEHx5zYWqo/UX1c6Phw-FI/AAAAAAAAAPA/95Nv3XlurUc/s1600/MV-comp1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="478" src="http://3.bp.blogspot.com/-jvEHx5zYWqo/UX1c6Phw-FI/AAAAAAAAAPA/95Nv3XlurUc/s640/MV-comp1.gif" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-bxSb2BXUcXo/UX1c6edH7lI/AAAAAAAAAPE/comZl2sXnhQ/s1600/MV-comp2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="478" src="http://3.bp.blogspot.com/-bxSb2BXUcXo/UX1c6edH7lI/AAAAAAAAAPE/comZl2sXnhQ/s640/MV-comp2.gif" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com49tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-11567742242865953352013-04-02T08:48:00.001+14:002014-02-28T22:04:43.588+14:00Les sals: origen, dinàmica i efectes <b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Què són</span></b><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Com que aquest post tracta de “sals” caldria posar-nos d’acord amb una definició d’aquest terme en relació amb el Patrimoni. Des del punt de vista químic una sal és el producte de la reacció entre un àcid i una base, però quan en Patrimoni es parla de sals es sol fer referència a aquells compostos solubles en aigua que es mobilitzen en dissolució i cristal•litzen en la superfície i en l’interior dels porus dels materials (normalment, en els dos llocs a l’hora: en els porus propers a la superfície i sobre aquesta). </span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">D’on venen</span></b><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">La presència de sals en els materials de construcció és freqüent, però no generalitzada. No tots els materials contenen sals, ni aquestes poden aparèixer espontàniament sense cap raó. El seu origen pot ser molt variat: que formin part de la mateixa naturalesa de la pedra (poc freqüent, val a dir-ho), que provinguin del subsòl –clavegueram, usos anteriors...-, que siguin el resultat d’una reacció entre materials de construcció, o fins i tot que provinguin del particulat atmosfèric (com esprai marí o a conseqüència d’una activitat humana)... i de vegades, són directament aportades per una activitat de l’home. Considerant la diversitat de possibles fonts, sembla evident que qualsevol acció que es decideixi emprendre per tractar d’eliminar-les, requereix una mínima recerca que permeti saber la causa que les origina, altrament els esforços que es facin per eliminar-les no serviran per a res si no s’accedeix a tractar la font del problema, o al menys es coneix quina és aquesta.</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Per a això disposem d’eines que poden delimitar quins han estat els processos que han generat les sals i de quin lloc procedeixen. D’una banda l’anàlisi de la naturalesa de les sals sol donar pistes fiables sobre el seu origen: els nitrats solen estar relacionats amb matèria orgànica en descomposició (present o passada), el sulfats alcalins solen ser el resultat de la lixiviació de ciment pòrtland, els sulfats (entre ells el guix) poden relacionar-se amb els morters -però en aquest cas cal una recerca una mica més aprofundida-, el clorur de sodi sempre té un origen marí, però això no vol dir que provingui directament del mar. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Addicionalment, l’estudi de la dinàmica de l’aigua en un edifici o bé patrimonial ajuda de forma molt directa a comprendre els camins que poden seguir les sals per arribar als materials afectats. Mesures directes (resistivitat) i indirectes (imagineria infraroja) aporten dades molt importants sobre la presència i mobilitat de la humitat, que en definitiva és el vehicle que mobilitza les sals.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>On van</b> </span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop produïdes o quan hi ha sal en algun lloc immediat, l’única forma de mobilitzar-se és en presència d’aigua líquida i per tant, viatgen dissoltes en aigua seguint el camí d’aquesta, fins que s’evapora, les sals cristal•litzen i es fan aparents. </span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">L’aigua sol seguir el camí de la gravetat, és a dir, cap avall; tot i que cal considerar també l’ascensió d’aigua per capil•laritat, que pot assolir alguns metres en condicions adequades. Pel que fa a la capil•laritat, tot i que normalment l’aigua prové del terreny, també es dóna en cornises planes, terrasses o altres llocs on s’acumula l’aigua ocasionalment. Això vol dir que podem trobar sals força lluny (metres o desenes de metres) del punt on s’han produït o d’on provenen.</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan l’aigua evapora cristal•litzen les sals, les quals apareixen sempre en el front l’evaporació, el qual depèn de les condicions climàtiques, microclimàtiques i ambientals: si una cara d’un mur està més calenta que l’altre, aquesta serà –prioritàriament- on s’evapori més aigua i per tant, on preferentment apareixeran les sals. La qual cosa no vol dir que no cristal•litzin també en la cara més freda del mur: dependrà de la concentració, de les oscil•lacions diàries i estacionals de les condicions ambientals, etc.</span><br />
<br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Què fan</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">La seva presència, ultra l’efecte poc estètic, contribueix a la degradació dels materials afectats seguint diversos processos:</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">a) en general, en cristal•litzar en els porus exerceixen pressió (pressió de cristal•lització) sobre les parets d’aquests i poder arribar a produir despreniments,</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">b) hi ha sals que canvien el seu estat d’hidratació seguint les condicions ambientals, i com que aquest procés implica un augment de volum, pressionen sobre les parets de porus. Un exemple paradigmàtic és el sulfat de sodi –habitualment procedent de la presència de ciment-, que passa d’anhidre a decahidratat seguint les oscil•lacions diàries d’humitat i temperatura,</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">c) en algun cas (sobre tot el clorur de sodi) arriben a segellar completament els porus i produeixen disgregació de les parets d’aquests a causa de la dilatació tèrmica, netament superior a la dels minerals que formen la majoria de les pedres. Per això el clorur de sodi només afecta pedres amb una mida de porus prou petita com per que la sal pugui omplir-los totalment: si els porus són grans, només folra les parets i té espai per dilatar sense exercir cap pressió,</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">d) ocasionalment, alguna sal en solució por reaccionar amb els components del material (pedres, ceràmiques...) i general compostos potencialment patògens. Per exemple, el guix reacciona amb la dolomita (un mineral que forma part d’algunes calcàries) per donar sulfats de magnesi, molt més solubles i per tant, més mobilitzables que el propi guix.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">e) en solució, la presència d’ions grans (anions i sobre tot el sulfat) por accelerar processos de degradació basats en hidròlisi i la presència de sals dissoltes en contacte amb el ferro accelera dramàticament la seva oxidació per un procés de transferència electrònica entre aquest i els ions en solució.</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Què fer?</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">És evident que la presència de sals requereix alguna acció de restauració, però la veritat és que aquesta no té cap sentit sense conèixer abans quines són les sals que es volen tractar, d’on venen, com s’han produït o como han arribat allà on són i quins són els danys (actuals o potencials) que poden causar als materials afectats. Per tant, davant d’un creixement de sals cal determinar què són abans de procedir a la seva extracció, alhora que establir si es tracta d’un procés actiu (les sals segueixen produint-se o arribant) o d’una cosa que va succeir en algun moment i ara ja no té lloc. I finalment, només desprès d’aquestes anàlisis, decidir quin és el procediment adequat per extreure-les i establir l’efectivitat d’aquest i el grau d’afectació sobre els materials que contenen les sals. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Però d’això en parlarem en un altre post...</span><br />
<br />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">ALGUNS EXEMPLES</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zU77R3E_9FQ/UVnPi_qzvSI/AAAAAAAAAKQ/WVb5TStdZJs/s1600/sals_palma.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-zU77R3E_9FQ/UVnPi_qzvSI/AAAAAAAAAKQ/WVb5TStdZJs/s320/sals_palma.gif" height="239" width="320" /></a></div>
Catedral de Palma de Mallorca: sals procedents del subsòl per ascensió capil·lar, produides en el propi subsòl i parcialment, com a reacció entre materials de construcció: són sulfats de magnesi. Noteu que l'afectació de la pedra es produeix majoritàriament en una franja situada entre els fronts assolits per l'aigua del subsòl a l'estiu i l'hivern. La zona inferior, casi sempre mullada, no està degradada perquè les sals només degraden quan l'aigua evapora i aquestes cristal·litzen.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-UdRCq5h9pzE/UVnPfUfpWkI/AAAAAAAAAKE/1Hyn1ooOQg0/s1600/sals_StMartiLl.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-UdRCq5h9pzE/UVnPfUfpWkI/AAAAAAAAAKE/1Hyn1ooOQg0/s320/sals_StMartiLl.gif" height="222" width="320" /></a></div>
Sant Martí de Lleida: les sals del absis són bàsicament nitrats alcalins, associables a la presència d'antigues clavegueres actualment inactives, si be contenen esporàdicament aigua i -òbviament- matèria orgànica en descomposició.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-aJfRLpGNHps/UVnPc9oLV1I/AAAAAAAAAJo/V_UPSpjc-vs/s1600/sals_SeuV-1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-aJfRLpGNHps/UVnPc9oLV1I/AAAAAAAAAJo/V_UPSpjc-vs/s320/sals_SeuV-1.gif" height="320" width="311" /></a></div>
<br />
Sals en els basaments de les pilastres de la Seu Vella de Lleida. Són exclusivament sulfats de magnesi produits com a reacció entre la pedra de construcció (una dolomia més o menys local) i el guix que contenen els morters. Les sals s'han produit sobre tot en les voltes quan l'edifici es va quedar sense coberta, però apareixen en el basament seguint el camí descencent de l'aigua que en certa època escolava des de les filtracions de les cobertes. Es tracta d'un procés actualment inactiu, si be francament eficaç pel que fa a la degradació: la solució en aquest cas és complexe i requeriria una actuació en diversos punts de la construcció, altrament, la seva extracció no serveix per a res.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-a186OOjQX0M/UVnPdR1_tBI/AAAAAAAAAJw/8BiMfuehiXU/s1600/sals_SeuV-SEM.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-a186OOjQX0M/UVnPdR1_tBI/AAAAAAAAAJw/8BiMfuehiXU/s320/sals_SeuV-SEM.gif" height="223" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Un detall de l'efecte degradatiu d'aquestes sals a la Seu Vella: entre dos cristalls de dolomita que formen part de la pedra, creixen petits cristalls (al centre de la imatge) de sulfat de magnesi, que al exercir una forta pressió de cristal·lització en un espai confinat, tendeixen a separar els cristalls de dolomita, que es desprenen de la pedra.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-auY5-7zi9G4/UVnPfa-mxJI/AAAAAAAAAKA/2sNBcabc_9g/s1600/sals_Aquarium.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-auY5-7zi9G4/UVnPfa-mxJI/AAAAAAAAAKA/2sNBcabc_9g/s320/sals_Aquarium.gif" height="240" width="320" /></a></div>
Un exemple evident de degradació per la presència del clorur de sodi: l'Aquarium de Sant Sebastià, on l'aigua de mar impacte en forma d'ones i arriba a mullar tota la paret.<br />
El clorur sòdic cristal·litza entre els porus de la pedra i els arriba a segellar completament: com que el seu coeficient de dilatació tèrmica és més alt que el de la pedra, la pressió exercida per la dilatació (cada dia) acaba disgregant la pedra: que es degradi més o menys ràpidament depèn només de la mida dels porus. Porus grans no s'arriben a segellar mai del tot i queda espai per dilatar la sal, per tant no es degrada. En porus petits el procés es altament destructiu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-B5tT9VgwR7U/UVnPfSbZknI/AAAAAAAAAKI/g2LIlUuFHP0/s1600/sals_Tarragona.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-B5tT9VgwR7U/UVnPfSbZknI/AAAAAAAAAKI/g2LIlUuFHP0/s320/sals_Tarragona.gif" height="201" width="320" /></a></div>
Porta de Sant Antoni, a la muralla de Tarragona. La degradació dels carreus es deu a la presència de clorur sòdic, que en aquest cas arriba com esprai marí en estar relativament prop del mar i orientada al Garbí, que bufa com a marinada cada dia a l'estiu. Observeu, a la foto de microscòpia electrònica de la part superior esquerra, l'aspecte deliqüescent de la sal, que adsorbei aigua superficial, la qual col·labora a la dissolució i a segellat dels porus de la pedra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MMQufoHy8XU/UVnPkBydofI/AAAAAAAAAKg/NToXoiuM8sk/s1600/sals_voltaPalma.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-MMQufoHy8XU/UVnPkBydofI/AAAAAAAAAKg/NToXoiuM8sk/s320/sals_voltaPalma.gif" height="190" width="320" /></a></div>
Un altre cas de degradació per clorur de sodi; la catedral de Palma, en la que les voltes han "caigut" sistemàticament des de la seva construcció fins el 1802. Vegeu la reconstrucció d'una d'elles (es nota pel diferent color de la pedra emprada en la reparació). Com que les voltes no "cauen" si no s'obren els estreps, i en aquest cas no hi ha evidències de danys en els estreps (carcanyols i contraforts), cal pensar que "cauen" perquè es degrada o la pedra o el morter entre plements.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jrqCjzWi10I/UVnPkP_RaiI/AAAAAAAAAKo/Xm_ZJ2qSKRY/s1600/sals_palmaPedrera.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-jrqCjzWi10I/UVnPkP_RaiI/AAAAAAAAAKo/Xm_ZJ2qSKRY/s320/sals_palmaPedrera.gif" height="240" width="320" /></a>El cert és que a la catedral es troba clorur sòdic una mica per tot arreu, però no es pot atribuir a l'esprai mari perquè hi ha zones on aquest no arriba. D'on ve, dons, la sal? La inspecció de les antigues pedreres dóna la pista: la sal arriba amb les pedres perquè les pedreres són (en molts casos) a la vora del mar. És a dir, la sal la portaven en barca juntament amb les pedres.<br />
En aquestes condicions, la pedra no es degrada perquè els porus són bastant amples, però probablement, es degraden els morters, de porus més petits. Si en una plementeria desapareixen els morters, la volta no col·lapsa, però les pedres cauen.<br />
Això devia ser, molt possiblement, el que va passar a la catedral de Palma: que els morters es degraden (hi ha moltes evidències històriques i actuals d'aquest fet) i les voltes van "caure" fins el 1802.<br />
Que va passar el 1802? Dons que un mestre d'obres va recomanar construir una coberta sobre les voltes de la catedral i per tant, va deixar d'entrar aigua a través de la part superior de les voltes... i el problema es va acabar. Fins a l'actualitat. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-N7XdW9dRm08/UVnPkNW_JvI/AAAAAAAAAKk/mPwEcuWAUJE/s1600/sals_munts.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-N7XdW9dRm08/UVnPkNW_JvI/AAAAAAAAAKk/mPwEcuWAUJE/s320/sals_munts.gif" height="234" width="320" /></a></div>
<br />
I finalment, un problema induit per l'acció restauratòria: aquest mosaic romà es va col·locar sobre un llit de morter de ciment portland i com que hi arriba humitat (ningú va corregir les línies d'escolament de l'aigua), el ciment lixivia elements alcalins (Na, K), que es transformen espontàniament en sulfats, que cristal·litzen sobre les tessel·les.<br />
En aquest cas, com que el sulfat de sodi és especialment destructiu degut al cambi de fase entre la forma anhidra i la decahidratada, el problema és certament greu.Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-23009621614046867372013-01-20T08:52:00.000+14:002013-01-20T08:53:57.962+14:00Santa Maria de Taüll: acabats romànics<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">L’església de santa Maria de Taüll, com tantes altres, va ser transformada al segle XVIII per convertir-la en una església barroca de tres naus, amb un cor als peus, voltes aristades i un cimbori, a més de la destrucció d’un dels absis per construir-hi la sagristia; tot plegat emmarcat pels murs romànics i conservant el campanar amb poques modificacions. Els anys 70 del s. XX, sota la tutela de la Dirección General de Bellas Artes, l’església va ser restaurada amb la voluntat de retornar-la a un suposat aspecte romànic: es van enderrocar els afegits barrocs, el cimbori i la sagristia, es va construir una nova coberta de vessants sobre encavallades de fusta i es va reconstruir l’absis desaparegut, mentre que del campanar tot just es van recuperar les finestres amb mainell que havien estat tapiades o alterades.</span><br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Xmy5sV-iyYk/UPrqMGvZFZI/AAAAAAAAAH8/dOXPKKY4bBY/s1600/romanic1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-Xmy5sV-iyYk/UPrqMGvZFZI/AAAAAAAAAH8/dOXPKKY4bBY/s400/romanic1.gif" width="400" /></a><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">En el campanar es conserven restes de pintures vermelles formant sanefes de triangles o rectangulars, que es poden veure sota el ràfec de la coberta, en algunes arcuacions de les finestres i en un mainell, elements que pràcticament no han estat alterats al llarg del temps. A més, en algunes zones del campanar queden restes significatives d’arrebossat, especialment al mur sud, recobert quasi íntegrament fins a nivell de la coberta de l’església.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Una observació detallada de les finestres amb restes de decoració vermella permet veure clarament, a l’intradós dels arcs, el morter de revestiment amb les marques de les fustes que formaven el cindri usat per a la seva construcció: òbviament, aquestes marques corresponen al moment de la construcció dels arcs de les finestres. El morter que conté aquestes marques té continuïtat amb el de revestiment exterior de la mateixa finestra, sobre el qual hi ha la decoració vermella: cal concloure que es tracta del morter d’arrebossat original, aplicat immediatament després de la construcció del campanar i per tant, corresponent a una cronologia del s. XII.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">El material d’arrebossat i el del motlle del cindri són un morter aeri de calç amb àrid sorres locals amb una dosificació propera a 1:3. De fet aquestes són les característiques convencionals d’un morter d’arrebossat per aplicar en gruixos limitats. Tant en les zones on hi ha decoració pictòrica com les que no, sobre el morter d’arrebossat hi ha una capa fina aplicada posteriorment a l’assecat del morter, que es pot considerar un emblanquinat, actualment engroguit superficialment, però que en l’observació d’una secció estratigràfica s’aprecia que és blanc. La mateixa capa de calç, amb molt poc àrid, es pot observar a les seccions estratigràfiques de les zones decorades en vermell.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-qZwCCAs0VpM/UPrqR3_ZEgI/AAAAAAAAAII/g7uz6iKT3ts/s1600/romanic2.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-qZwCCAs0VpM/UPrqR3_ZEgI/AAAAAAAAAII/g7uz6iKT3ts/s320/romanic2.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marques del cindri en una de les finestres</td></tr>
</tbody></table>
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les anàlisis han mostrat que la pintura vermella està realitzada amb aglutinant de calç acolorida amb d’hematites (òxid de ferro, Fe2O3), alhora que permeten observar que la pintura es va aplicar sobre un lliscat que li fa de base. En general es va pintar amb la base de calç encara humida, si bé en algunes zones s’havia pràcticament assecat. Això situa la cronologia de la pintura vermella contemporània a l’emblanquinat i per tant, molt probablement, al segle XII, moment de la construcció del campanar. Tot plegat dibuixa un determinat acabat i decoració del campanar, amb una imatge sorprenent a la llum dels actuals paràmetres estètics.</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-l6ZxthhVNKA/UPrqRzFyTWI/AAAAAAAAAIE/afAn1siYTxE/s1600/romanic3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-l6ZxthhVNKA/UPrqRzFyTWI/AAAAAAAAAIE/afAn1siYTxE/s400/romanic3.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Restitució virtual hipotètica dels acabats romànics de Santa Maria de Taüll</td></tr>
</tbody></table>
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">S’ha fet una reconstrucció virtual tridimensional del campanar per tal de mostrar de forma realista el que podien haver estat els acabats romànics d’aquest element de l’església. Atesa la presència d’un emblanquinat que no conté cap pigment, es pot formular la hipòtesi que la totalitat de l’arrebossat era blanc. D’altra banda, la presència de decoració pictòrica de color vermell en algunes de les finestres (les que la documentació i les anàlisis mostren com originals i poc alterades al llarg del temps), permet extrapolar la decoració existent a tot el perímetre i a cada nivell de finestres del campanar: d’aquesta manera es pot disposar d’una imatge (virtual) de com era (probablement) el campanar de l’església de santa Maria de Taüll. I per extrapolació cal considerar la possibilitat que moltes de les esglésies romàniques de muntanya fossin menys austeres, fosques i amb els acabats de pedra tant de moda actualment.</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">A tall de conclusions</span></b><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Del que s'ha exposat fins aquí es pot establir que la imatge de les esglésies romàniques de muntanya, però per extensió, la resta de l’àmbit territorial d’aquest estil, és força diferent de la que tenen actualment, on predomina l’acabat de murs de pedra a la vista, completament despullada de decoració o acabats de cap tipus.</span><br />
<br style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;" />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Les necessitats constructives i de conservació dels paraments en el moment de la seva construcció, alhora que les restes conservades en moltes de les esglésies poc afectades per restauracions, mostren amb claredat l’existència d’acabats en la superfície, siguin encintats sense cap voluntat decorativa sinó funcional, siguin arrebossats, de vegades amb un emblanquinat posteriorment acolorit o no. En diverses esglésies hi ha restes prou evidents d’una decoració pictòrica, senzilla, geomètrica, habitualment vermella, que aportava un toc cromàtic al conjunt (d’altra banda profusament acolorit a l’interior) que ara resulta estrany i la moda actual el fa semblar aliè a l’esperit “romànic” que ha envaït la imatge popular i romàntica del romànic.</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-87334310494431551572012-12-02T10:44:00.001+14:002012-12-03T09:44:35.569+14:00Catedral de Tarragona: pedres i raons constructives<br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La catedral de Tarragona, començada seguint les pautes romàniques i acabada en un estil gòtic que imita les grans construccions religioses centreeuropees, està construïda amb pedres locals, extretes de les pedres immediates a la ciutat, entre les que cal esmentar els edificis romans existents en el moment de la construcció medieval.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-2skXpPNe2F0/ULppxIWMqcI/AAAAAAAAAFo/TfHeaNxBYbk/s1600/tarraco-detalls.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="205" src="http://2.bp.blogspot.com/-2skXpPNe2F0/ULppxIWMqcI/AAAAAAAAAFo/TfHeaNxBYbk/s320/tarraco-detalls.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detalls fets amb calcària bioclàstica: conserven íntegrament<br />
la seva forma i textura, tant a l'interior com a l'exterior</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Tradicionalment, la pedra de construcció de la catedral (i de tants altres edificis tarragonins) es coneix com a “mèdol” per la proximitat de la pedrera del Mèdol, si be la lògica suggereix que devien existir altres pedreres actives als voltants de la ciutat, algunes de les quals prou ben conegudes (Llorito –deformació fonètica del santuari de Loreto-, la Sabinosa, etc.). En realitat, a part de la façana i part del campanar, la catedral va ser construïda amb pedres de les diverses formacions miocèniques de la zona, que corresponen a sediments marins de poca fondària i que, tot i la varietat de pedres existents, poden ser classificades entre dues fàcies extremes: per una banda una calcària bioclàstica (formada per una acumulació de fòssils cimentats amb calcita, deixant una enorme porositat entre ells) i una calcarenita (formada per grans de calcàries i quars –poc- cimentats per calcita parcialment dolomititzada en una matriu de calcita micrítica i argiles).</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La façana i part de la torre campanar es van construir amb una calcària massiva (popularment coneguda com Llisost) corresponent als afloraments cretàcics de la pedrera del Llorito: és una pedra massiva, compacte, de color gris, que destaca pel color i la textura de la resta de la catedral. Més endavant raonarem perquè aquest canvi de material en arribar a la façana, el darrer element que es va construir, ja a finals del s. XIV. També cal esmentar l’ús de marbre com aplacat en el basament de la façana, així com en la llinda de la porta principal i el seu mainell i una de les portes laterals, alhora que pedra de Vilaseca (Saldó, localment) en el timpà.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Un inspecció detallada del conjunt edificat, juntament amb l’anàlisi de les diverses varietats de pedres emprades en la construcció posa de manifest que el conjunt de la catedral mostra una distribució de les varietats de “mèdol” poc aleatòria i molt racional: la totalitat dels arcs torals i formers de les naus, els arcs diagonals, les cornises, capitells, etc., així com el basament dels pilars, estan construïts amb la varietat bioclàstica de pedra, mentre que la resta està feta majoritàriament amb calcarenita. </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3AYDdQTF6vs/ULpp3K9dPQI/AAAAAAAAAGI/mQQ-ZNiVXDM/s1600/tarraco_pedres.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="227" src="http://3.bp.blogspot.com/-3AYDdQTF6vs/ULpp3K9dPQI/AAAAAAAAAGI/mQQ-ZNiVXDM/s400/tarraco_pedres.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Distribució de pedres en una secció de la catedral. Les zones no acolorides<br />
corresponen a calcarenita (planimetria Joan Figuerola)</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A què es deu aquesta distribució sistemàtica? Òbviament, no pot ser casual o atzarosa. Cal pensar que els constructors devien conèixer molt be el comportament de les pedres locals, al cap i a la fi, àmpliament emprades en la zona. I per tant, devien saber que la durabilitat de la calcària bioclàstica era molt superior a la calcarenita: i probablement, aquesta devia la ser raó de disposar tots els elements amb un necessari detall escultòric amb una pedra que no perd volum amb el pas dels anys. Per als basaments dels pilars, aquesta no sembla ser la única explicació perquè el detall i precisió de les peces no ho requereix especialment, al menys, no més que la resta de cada pilar. En aquests casos, la hipòtesi d’ús d’una pedra molt porosa (amb porus molt grans) per tallar la humitat ascendent des del terreny sembla més versemblant: el subsòl de la catedral conté una quantitat significativa d’humitat, que probablement ja devia ser així en el moment de la seva construcció. Així dons, els seus constructors devien seleccionar les pedres en funció de les seves prestacions i pensant en la durabilitat de les mateixes, amb especial atenció en els elements més compromesos, en els que la conservació del volum semblava ser important, sigui pels requeriments mecànics (arcs i claus on la pèrdua se secció pot comprometre l’estabilitat), sigui per qüestions estètiques (capitells i cornises, que mantinguin la forma i la decoració).</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-DGStW9w9DcM/ULpp0y3JPrI/AAAAAAAAAF4/8XbVLRFYx4w/s1600/tarraco-socol.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-DGStW9w9DcM/ULpp0y3JPrI/AAAAAAAAAF4/8XbVLRFYx4w/s320/tarraco-socol.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aplacat de marbre a la façana: observeu l'especejament tant<br />
peculiar, prova de l'aprofitament de peces existents</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pel que fa a la façana, feta amb la calcària massiva del Llisost, la raó torna a raure en la qualitat de la pedra: es desitjava construir una façana i sobre tot, una portada, plenament gòtica, amb una decoració i composició similar a les catedrals del centre d’Europa. I aquesta decoració, el detall escultòric necessari, la enorme rosassa i sobre tot, la traceria que aquesta presenta, no es poden fer amb “mèdol”; per això cal un material compacte, que permeti el detall escultòric que impliquen les arquivoltes de la portada o la traceria. I la calcària del Llorito compleix amb els necessari requeriments texturals i mecànics. De fet, en la plementeria del darrer tram de la nau existeixen moltes peces fetes de calcària, barrejades aleatòriament amb altres de calcarenita: era el moment de construcció de la façana i per tant, la calcària “llisost” era present a l’obra en abundància... i així també es va fer servir per una part del campanar, on la forma de les pedres permet imaginar com aquestes arribaven amb la preforma de la pedrera.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-O9la0fPnMT4/ULpp11BtJkI/AAAAAAAAAGA/ssN6Zd_YRmY/s1600/tarraco-transepte.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-O9la0fPnMT4/ULpp11BtJkI/AAAAAAAAAGA/ssN6Zd_YRmY/s320/tarraco-transepte.gif" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del transsepte i campanar: es poden veure<br />
les juntes constructives, alhora que un tram de<br />
campanar fet amb calcària gris, la mateixa que a<br />
la façana</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Que a més s’utilitzi marbre com aplacat de la part inferior del sòcol de la façana, o per al mainell i llinda de la porta principal, no vol dir altre cosa que la reutilització de material procedent dels edificis de la Tarraco romana que existia allà mateix i que, com en tant altres casos, constituïa la primera pedrera a explotar. De fet, la estereotomia de gran part dels murs exteriors de la catedral suggereix la utilització de pedres “romanes”, probablement retreballades, com ho suggereixen les marques de picapedrer que presenten.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Si hom observa la façana principal de la catedral pot veure les juntes constructives entre la calcària gris i el “mèdol”, que es posa de manifest per un contrast cromàtic i textural important, el qual ens portaria a la reflexió de com devien ser els acabats d’aquests paraments allà el segle XIV, quan s’acabava la construcció. Però d’això en parlarem un altre dia.</span><br />
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-JXsz2NFYPrc/ULppzTaqMvI/AAAAAAAAAFw/5FDuloc-IEU/s1600/tarraco-fasana.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-JXsz2NFYPrc/ULppzTaqMvI/AAAAAAAAAFw/5FDuloc-IEU/s320/tarraco-fasana.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana principal de la catedral: fixeu-vos en la junta constructiva<br />
a ma dreta, que mostra un contrast cromàtic no acceptable en <br />
època gòtica. Quin era, dons, l'acabat de la catedral el s. XIV?<br />
Les pàtines actuals són de la restauració de 1992, aplicades sobre <br />
altres anteriors parcialment conservades. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br /></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-17474585430205164762012-09-20T06:31:00.003+14:002012-10-16T05:42:25.354+14:00Calç aèria: calcinació, hidratació i maduració<link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowRevisions/>
<w:DoNotPrintRevisions/>
<w:DoNotShowMarkup/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:DoNotShowInsertionsAndDeletions/>
<w:DoNotShowPropertyChanges/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>KS-IN</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Helvetica;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536881799 0 0 0 511 0;}
@font-face
{font-family:Mangal;
panose-1:0 0 4 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:32768 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
text-indent:-17.85pt;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Mangal;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:AR-SA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Mangal;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style> <!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Mangal;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
La construcció històrica
ha estat feta amb els lligants disponibles en funció de l’època, del lloc, de
la tradició cultural, de les necessitats constructives, etc. Amb aquestes
premisses, al llarg de la història s’ha usat terra (sola –tapial- o combinada
amb pedres com a junta i reblert), guix i calç aèria, a més de construccions en
sec (sense morter ni altre lligant). En aquest post volem parlar de la calç
aèria, usada per a la producció de morters i formigons, ocasionalment feta
hidràulica amb addició de sorra puzzolànica (pedres volcàniques o ceràmica triturada). No us avorrirem amb el
cicle de la calç, sinó que volem fer un petit incís en explicar que implica la
qualitat de la calç, sigui pel seu ús en construcció, sigui per restauració.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i>Calcinació</i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
La fabricació de la calç
implica la calcinació de pedres calcàries, formades carbonat de calci superior en
més del 95%. Aquesta operació es fa en forns que permeten assolir temperatures
per sobre de la calcinació del carbonat de calci, que es produeix a partir de
850ºC, depenent de la pressió parcial de CO<sub>2</sub>. Aquest procés ha
tingut lloc tradicionalment en forns específics per a coure calç, consistents
(amb diverses variants) en una estructura pseudocilíndrica oberta per la part
superior i amb una portella a la inferior per on es feia el foc. Sobre la
cambra de foc es forma una volta de fragments de calcàries de mides decimètriques,
sobre la qual es van disposant els següents nivells de pedres a coure fins
arribar a omplir tota l’estructura del forn. A continuació s’encén el foc, que
es manté viu i amb flama durant un període que depèn del forn, però que arriba
a superar les 24 hores i fins i tot arriba a 48 h, al final de les quals es
deixa refredar i i després, es van treien les pedres (que han adquirit un
aspecte blanc i pulverulent). Normalment, les de la part superior no s’han
calcinat del tot, de forma que es rebutgen i es tornen a coure, i només a
partir del nivell on tota la secció de les pedres s’ha calcinat, s’aprofiten
per a la producció de calç.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Existeixen variants de
forns de calcinació, casi sempre amb geometria pseudocilíndrica, una relativament
freqüent és l’alternança de nivells de pedres de calcària i combustible (llenya
o carbó), aleshores la combustió, feta des de la cambra de foc ubicada a la
part inferior, té lloc lentament al anar cremant els diferent nivells de
combustible.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
La raó de tant llarg
procés de cuita, en el que s’assoleixen temperatures superiors a les
necessàries, rau en la mida de les pedres que es disposen el forn: en ser
grosses (més de 10 0 15 cm), la calcinació comença per la superfície i va
progressant poc a poc fins al interior. De forma que la transformació completa
de la pedra necessita, o una temperatura molt elevada, o un temps molt llarg:
ambdues coses es tracten d’aconseguir en la cuita de calç. Altrament, caldria
disposar de pedres de molt petita mida, amb l’esforç suplementari de trituració
que això implicaria. Al final, el procés tracta d’arribar a un equilibri
d’esforç humà entre la fragmentació de la roca, la cocció pròpiament dita i la
maniobrabilitat dels fragments de calç obtinguts: no en va aquests s’ha de
transportar des del forn a les piscines.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i>Hidratació</i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
La calç així obtinguda és
òxid de calci (CaO), calç viva, i per ser emprada en construcció ha de ser
apagada, és a dir, barrejada amb excés d’aigua per a formar hidròxid de calci
(Ca(OH)<sub>2</sub>). Modernament, en la producció industrialitzada, aquest
procés té lloc per aspersió amb l’aigua necessària per a hidratar la calç
prèviament molturada a pols, de forma que no n’hi ha en excés i la calç ja
hidratada es recull i s’embassa en forma de pols. Tradicionalment, els
fragments de calç viva s’abocaven a una piscina on es produïa violentament la
hidratació (la reacció és fortament exotèrmica): això dóna lloc a la
fragmentació de la pedra de calç viva fins a reduir-se a pols, que va al fons
de la piscina, on s’inicia el procés de maduració, que amb prou temps donarà
lloc a una calç d’excel·lent qualitat. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i>Maduració</i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<i><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Aquest procés consisteix
en deixar la calç en immersió en aigua durant un temps relativament llarg, al
menys alguns mesos, per be que amb algun any la qualitat assolida resulta
excepcional. De fet, la hidratació ha tingut lloc en els primers moments de
contactar amb l’aigua perquè és un procés molt ràpid (fins i tot virulent), per
tant, la maduració no consisteix en completar la hidratació, sinó en l’evolució
de la mida dels cristallets d’hidròxid formats.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Poc després de la
hidratació els fragments de calç viva de diversos centímetres es redueixen a
pols, la qual està formada per cristalls de Ca(OH)<sub>2</sub> de forma
prismàtica, de mides micromètriques (típicament del ordre de 3-4 micres), que
formen aglomerats de fins a 30 o 50 micres. Durant el procés de maduració, a
causa de la polaritat de la molècula d’aigua, els agregats es van desfent i els
cristalls individuals es fragmenten i passen de tenir algunes micres de
diàmetre a mides del ordre d’una micra i fins i tot més petits. Això té lloc
perquè la molècula d’aigua és polar: les càrregues elèctriques no estan uniformement
repartides en la molècula H<sub>2</sub>O, sinó que els dos hidrògens estan
situats a un costat, que adopta certa càrrega positiva, mentre que l’altre, per
contraposició, esdevé negatiu. Com que l’estructura dels cristalls de calç es
manté per un enllaç de pont d’hidrogen, la polaritat del aigua el pot arribar a
trencar, fragmentant el cristall en altres cristallets de menor mida. Els
cristalls prismàtics es trenquen preferentment de forma paral·lela a l’eix del
prisma, i els nous cristalls adopten una morfologia de plaquetes. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Aquest és el procés
descrit com de maduració de la calç i on l’única cosa que passa és la
fragmentació dels agregats de cristalls de Ca(OH)<sub>2</sub> en cristalls cada
cop més petits. La calç, constituïda per cristalls d’hidròxid de calci, serà
més i més bona en funció inversa a la moda d’aquests cristalls. I per aquesta
raó, la calç resulta millor quan més temps ha romàs en immersió, sigui en una
piscina, sigui en qualsevol altre contenidor. En definitiva, la qualitat d’una
calç depèn, només, de la mida (el més petita possible) dels cristallets
d’hidròxid de calci que la formen.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<b>Qualitat de la calç </b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
La treballabilitat de la
calç (la qualitat, en definitiva) depèn exclusivament de la mida dels
cristallets, de tal manera que quan més petits siguin aquests, millor
plasticitat s’assolirà al barrejar-la amb aigua i per tant, millor es
treballarà i millor s’aplicarà el morter que es prepari. Òbviament, la puresa
de la calcària calcinada també té el seu paper en la qualitat de la calç.</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Una barreja de partícules
amb aigua és més o menys plàstica depenent de la mida d’aquestes i de la seva
capacitat d’adsorció d’aigua: en el cas de la calç, si els cristallets són molt
petits (del ordre de la micra o inferior), en mullar-se es forma al seu voltant
una capa de molècules d’aigua (cal recordar que estan elèctricament
polaritzades i per tant, són capaces d’adherir-se, mullant). Aquesta capa
d’aigua permet el lliscament d’una partícula sobre l’altre, alhora que
mantenir-les unides per la tensió superficial del aigua; i amb partícules prou
petites, formar una barreja amb bones propietats plàstiques. Per entendre
millor el fenomen, cal imaginar la mateixa situació amb grans de sorra: tot i
que l’aigua els manté units (recordeu els castells de sorra fets a la platja),
no formen una barreja plàstica perquè, tot i estar mullats, no llisquen un
respecte l’altre a causa de la seva enorme mida respecte de la capa d’aigua que
els recobreix. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
Per tant, una calç
formada per cristallets de mides molt i molt petites barrejada amb aigua,
formarà una massa plàstica que es treballarà a gust del operari i que permetrà
adoptar la forma que es desitgi, adaptant-se a formar una capa uniforme, al
espai entre elements de construcció, etc. És a dir, es disposarà d’una massa
unida i plàstica. En definitiva s’haurà produït una bona calç, susceptible de
ser usada per a totes les necessitats i condicions de l’obra, sempre i quan es
barregi adequadament amb l’àrid que correspongui i si s’escau, amb els additius
que corregeixin i millorin algunes de les seves propietats. D’això en parlarem
un altre dia...</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="color: orange; font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<b>Un
aclariment...</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-indent: 0cm;">
<b><o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Helvetica","sans-serif";"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">La calç així preparada és
aèria perquè per endurir necessita reaccionar amb un dels components de l’aire
(CO</span><sub style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">2</sub><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">). Al mercat existeixen calç hidràuliques (que endureixen per
reacció amb aigua), que es preparen i formulen d’un altre manera. </span><b style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">NO SÓN
SINÒNIMS!.</b><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> La calç hidràulica (inventada al segle XVIII) és un compost
químic diferent de la calç (aèria), malgrat compartir el nom de calç, seguit
d’un adjectiu. </span><o:p></o:p></span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-35677462418396641202012-07-23T08:01:00.001+14:002012-07-23T08:04:02.208+14:00Consolidar pedres argiloses?<div style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Aquesta
és una qüestió que ens ha amoïnat des de fa temps, sempre en el convenciment
que no en sabíem prou com per valorar si cal o no cal, si és convenient (útil)
o no, si pot arribar a ser perillós per a la conservació de la pedra. Be, ara
ja en sabem una mica més i ho volem compatir urbi et orbe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Comencem
pel començament: Hi ha roques sedimentàries que incorporen argiles en la matriu
de la pedra (el material que hi ha entre els grans que formen la roca). Les argiles
són minerals silicats que es caracteritzen per tenir una disposició dels àtoms
formada per capes, els àtoms de les quals s’uneixen amb enllaços covalents i
iònics (d’elevada energia), mentre que les capes estan unides entre elles per
enllaços de baixa energia (normalment, de Van der Waals). Es tracta de minerals
de mida de cristall molt petita (típicament per sota de les 5 micres) i que per
tant, presenten una elevada superfície específica de reacció (superfície dels
grans per unitat de volum).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Les
pedres argiloses tenen un comportament en condicions d’humitat-sequedat que
condiciona la seva durabilitat i dóna lloc a un patró de degradació comú en la
majoria dels casos. Normalment aquestes pedres són relativament poroses, de
forma que quan es mullen (imaginem l’escolament d’aigua de pluja) part de l’aigua
és absorbida per capil·laritat a través del sistema porós i una part
superficial de la pedra resta mullada: les argiles que conté adsobeixen aigua (<a href="http://www.bloogie.es/educacion/quimica/321-diferencia-entre-absorcion-y-adsorcion">vegeu aqui per ampliació</a>) </span><span style="font-size: small;">i
augmenten de volum, creant tensions entre la zona que dilata (externa, mullada)
i la seca, la qual cosa dóna lloc al desenvolupament d’un sistema de
microfissures paral·leles a la superfície, sigui quina sigui la forma de la
superfície (plana o corbada). Aquestes, alhora, faciliten el despreniment d’escates
de diversos gruixos. La forma, mida, gruix i quantitat de les escates despreses
depèn de la textura de la pedra i del
regim dels processos mullat-assecat. Similar procés es pot imaginar amb aigua de capil·laritat,
aquesta mulla tota la massa de la pedra, però les fissures apareixen només en
la superfície perquè a l’interior no es poden desenvolupar a causa de la
mateixa cohesió de la pedra, que no existeix en les superfícies.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-6stwQ_a-zSE/UAw9nX7PL2I/AAAAAAAAAFM/tfmtFQUkZVg/s1600/cons_expls.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="125" src="http://1.bp.blogspot.com/-6stwQ_a-zSE/UAw9nX7PL2I/AAAAAAAAAFM/tfmtFQUkZVg/s320/cons_expls.gif" width="320" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Dos exemples de pedres amb escamació produida per la presència</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> d'argiles a la matriu</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-lyiVscRi1fk/UAw9TWJianI/AAAAAAAAAE0/fOw06TjgK6k/s1600/cons_LP.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="126" src="http://1.bp.blogspot.com/-lyiVscRi1fk/UAw9TWJianI/AAAAAAAAAE0/fOw06TjgK6k/s200/cons_LP.gif" width="200" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Làmina prima d'una pedra de Folgueroles afectada per aquest procés: observació en microscopi óptic</span></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-seK89-3DJz0/UAw9YxfE6uI/AAAAAAAAAE8/LM4AtQkD06M/s1600/cons_cardona.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-seK89-3DJz0/UAw9YxfE6uI/AAAAAAAAAE8/LM4AtQkD06M/s200/cons_cardona.gif" width="200" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Escamació causada després de consolidar (setmanes)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Si es
planteja la restauració d’un element amb aquest tipus de danys, el més probable
és que es proposi un sanejat (suau) de la superfície desprenent allò que no és
recuperable fins assolir la pedra “sana”, seguit d’una consolidació adequadament
aplicada i, potser, d’una hidrofugació per evitar que de nou s’iniciïn els
processos que han donat lloc al dany. En aquestes circumstàncies existeix la
possibilitat que al cap de poc temps es desprenguin escates d’entre 3-4 a 10 mm
de gruix i s’arribi a la conclusió que alguna cosa no s’ha fet correctament. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Que ha
passat?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">El
problema rau en que el sistema de microfissures paral·leles a la superfície que
forma el procés de degradació pot assolir gruixos significatius (alguns centímetres),
amb densitat de fissures decreixent en profunditat (més i més amples prop de la
superfície i menys i més fines en profunditat). Quan es saneja la superfície de
la pedra no es solen assolir centímetres de pèrdua, sinó –lògicament- alguns
mil·límetres; de forma que queden fissures que no apreciem en la zona “sana” de
pedra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">La
consolidació assoleix uns pocs mil·límetres (diguin el que digui el fabricant i
els seus comercials), de tal forma que el tractament modifica les característiques
(porositat, propietats mecàniques, dilatació tèrmica, comportament hídric...)
de la zona afectada per la consolidació. Aquesta, per tant, es comporta de
forma diferent del interior i per això, en alguns casos, s’acaba desprenent la
zona consolidada del substrat de pedra “sana”. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-_qW0o0MEFlA/UAw9cdDoHfI/AAAAAAAAAFA/2sT042GKbaE/s1600/cons_esquema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="88" src="http://4.bp.blogspot.com/-_qW0o0MEFlA/UAw9cdDoHfI/AAAAAAAAAFA/2sT042GKbaE/s320/cons_esquema.jpg" width="320" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Esquema d'una pedra amb aquest problema (esquerra), després d'un sanejat, s'ha eliminat la capa exterior més danyada (dreta) i la consolidació afecta una zona (més fosca en l'esquema), les propietats de la qual han variat a causa de la introducció d'un producte diferent de la pedra (vegeu imatges següents)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-IbuDILksSGY/UAw9ufKxK_I/AAAAAAAAAFU/tzFXzWbLXq0/s1600/cons_sem.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="119" src="http://4.bp.blogspot.com/-IbuDILksSGY/UAw9ufKxK_I/AAAAAAAAAFU/tzFXzWbLXq0/s320/cons_sem.gif" width="320" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imatges de microscòpia electrònica de rastreig de la part consolidada de la pedra (esquerra) i la interior no afectada pel tractament: es pot veure que els espais entre grans (porus) estan plens de consolidant, mentre que en l'interior estan oberts. </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">I que
es pot fer? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Si
això ha passat, desprendre les escates que es formin i deixar la superfície “sana”
de la pedra. Si no ha passat però hom pensa que podria passar (previ un estudi
detallat del comportament i danys que presenta pedra), el suggeriment general –sempre
hi ha casos particulars- és no aplicar consolidant i si les observacions ho
recomanen, aplicar hidrofugant (o no, recordeu el post sobre el tema) i confiar
en el <i>past performance</i> de la pedra:
si en el decurs de segles transcorreguts ha perdut alguns mil·límetres i en la
nostra intervenció hem millorat les condicions geomètriques i hídriques de la
zona, és d’esperar que en els proper segles es comporti millor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: small;">El
problema important es genera quan aquest procés afecta escultures o elements
decorats, es perden les formen treballades i aquestes ja no són recuperables.
Si les escates parcialment despreses conserven evidències del treball
escultòric original, no es pot suggerir el sanejat i la seva eliminació, sinó
la seva adhesió al substrat.</span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-46880249520871423272012-06-18T10:08:00.000+14:002012-06-19T01:16:51.578+14:00La tàpia: com funciona i perquè<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">El 15% de la població mundial viu en edificis de
tàpia i una construcció tant singular com la Gran muralla xinesa està feta, en
gran part del seu recorregut, de tàpia. En aquest post hem volgut presentar el
paper que tots i cada un dels seus components té en l’estabilitat dels murs de
tàpia i trencar una modesta llança en la seva defensa sobre la base del seu
coneixement. En altres completarem informacions sobre aquest magnífic material que
sol ser una de les primeres víctimes de moltes intervencions de restauració
sota l’absurda afirmació estructural que “no aguanta res”</span><o:p></o:p></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-9hpYpV_rvM8/T944PdRzc2I/AAAAAAAAAEo/n4vYgdpJ0Mo/s1600/tapia-3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="249" src="http://3.bp.blogspot.com/-9hpYpV_rvM8/T944PdRzc2I/AAAAAAAAAEo/n4vYgdpJ0Mo/s320/tapia-3.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Blocs de terra disposats de dos formen ben diverses: entre elements<br />
de fusta, o sobre una base de carreus formant una fàbrica regural</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">La tàpia i les toves estan formades per “terra”, accepció genèrica d’un ampli ventall
de composicions consistents en una acumulació no cohesionada de minerals de diversa mida, des de
graves fins a llims i argiles. Petrològicament, els components d’un sediment no
cohesionat es classifiquen en funció de la seva mida, si be els límits entre grups
varien segons la font bibliogràfica: argila: inferior a 5 micres; llim: entre 5
a 500 micres; sorra: entre 0,5 i 5 mm; grava: superior a 5 mm.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">Així
dons, la terra usada per a construcció no és altre cosa que una barreja de
grans de mides i composicions diverses que formen un material que, en certes
condicions, pot mantenir la forma que se li doni artificialment. Cal esmentar
que la composició mineral de la tàpia no és rellevant pel que fa al seu bon
funcionament com a material de construcció, sinó que la granulometria
(distribució de mides), resulta molt més significant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">Com
que l’arquitectura de tàpia consisteix en construir amb la terra de les
immediacions de l’edifici, la variabilitat de composicions i granulometries
dels edificis fets d’aquesta manera és enorme. Tradicionalment, s’accepta que
la composició d’una terra utilitzable per a construcció de tàpia ha de tenir
una composició granulomètrica entre els següents límits: argila del 5 al 25%;
llim del 10 al 30%; sorra del 40 al 50%; i grava entre el 0 i el 15%. La qual
cosa mostra uns marges molt amplis, però indica la necessitat que contingui, al
menys, argila, llim i sorra, com es comentarà més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-RJqb-5iRZX8/T944LfylDsI/AAAAAAAAAEY/AvKsDj8j0p8/s1600/tapia-1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-RJqb-5iRZX8/T944LfylDsI/AAAAAAAAAEY/AvKsDj8j0p8/s320/tapia-1.gif" width="269" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tàpia amb un revestiment de terra argilosa amb palla</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquesta
barreja (que pot ser natural o preparada expressament), pot contenir altres
components afegits per a millorar-ne les propietats, com calç (fins un 15%), fibres,
palla o branquillons, etc. En construccions actual de tàpia o toves es
mencionen també additius ciment per millorar les propietats mecàniques, però
limitadament recomanable pels problemes de lixiviació d’alcalins i la
conseqüent formació de sals; o silicat sòdic o potàssic, que augmenten la
cohesió entre partícules i per tant, les propietats mecàniques (especialment,
la resistència a compressió). En aquest text no es consideraran aquests additius
en tant que tracta de construcció tradicional i per tant, amb els additius
històricament emprats.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-qNAYn2u4bRo/T944NNUPqqI/AAAAAAAAAEg/2TQezFC4hD8/s1600/tapia-2.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-qNAYn2u4bRo/T944NNUPqqI/AAAAAAAAAEg/2TQezFC4hD8/s320/tapia-2.gif" width="256" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nivells irregulars de morter de calç entre llits de<br />
tapia</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">En
alguns casos, entre els llits de terra es disposen de forma irregular llits de
morter de calç que s’aboquen sobre cada nivell de tàpia formant una capa sense
regularitzar: es tracta d’una capa no plàstica (encara que es mulli) que aporta
consistència i estabilitat als murs, com es discutirà més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">En
el nostre entorn geogràfic (un clima semiàrid amb pluges relativament freqüents),
la quasi totalitat de les construccions de terra presenten un doble
revestiment, normalment de morter de calç: una capa de regularització (que de
vegades forma part del procés de construcció), i una d’acabat. <o:p></o:p></span></div>
<h3>
<u><span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: small;">Paper de cada component<o:p></o:p></span></u></h3>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">La
composició mineral de les terres usades per a la formació dels murs de tàpia no
és tant rellevant com la seva granulometria. Cada una de les fases de diferent
granulometria i els possibles additius, tenen un paper significatiu en
l’estabilitat, la durabilitat i el comportament de la tàpia, que es comenta tot
seguit<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Argila</u></i>: Aporta la necessària cohesió de la
tàpia. Es tracta de grans de molt petita mida (inferior a 5 micres) i en la
seva majoria són minerals del grup de les argiles i per tant, tenen una bona
capacitat d’adsorció d’aigua i d’actuar de nexe d’unió entre la resta de grans.
L’aigua adsorbida pels grans d’argila forma una capa de molècules que fa de lubricant
entre els grans, augmentant la plasticitat de la barreja: per això un excés
d’argiles, juntament amb un excés d’aigua, farien un material massa plàstic que
no garantiria l’estabilitat de la tàpia, i a més causarien una excessiva
retracció en assecar-se. Si es mullés accidentalment una tàpia massa rica en
argiles, s’incrementaria la plasticitat i el mur podria col·lapsar per
desplaçament horitzontal sota el propi pes. Per tant, cal que la tàpia contingui
argiles, però en quantitat limitada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Llim</u></i>: Actua de forma similar a les
argiles, però amb menor capacitat d’adsorció d’aigua i com que la major part
del llim no són argiles, el seu paper cohesionant resulta fortament limitat. En
canvi, resulta necessari per formar la massa de terra, omplint els espais que
quedarien si només existissin sorres i graves.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Sorra
i grava</u></i>: Són els
component no plàstics de la terra, aporten gran part de l’estructura d’aquesta
i el seu paper important resulta de la limitació de les línies de plasticitat
creades per la presència d’argiles en mullar-se. Limiten la plasticitat de la
barreja, com el desgreixant de la ceràmica o l’àrid dels morters.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Calç</u></i>: L’addició de calç a la terra per a
fer la tàpia no és estrictament necessària. Agregar calç viva a la terra redueix
la plasticitat, absorbeix part de l’aigua afegida i ajuda a la floculació i
aglomeració de la barreja. Percentatges del 1-3% redueixen la plasticitat, la
retracció en l’assecat i l’augment de volum de les argiles en adsorbir aigua;
percentatges del 3 al 10% (hi ha qui diu fins el 6 al 12%) es consideren
suficients per obtenir una bona estabilització química de la tàpia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Fibres
i similars</u></i>: En
tractar-se d’inclusions no plàstiques actuen com la sorra i la grava: limiten
la plasticitat i redueixen la retracció al perdre aigua. Addicionalment, poden
augmentar la capacitat de tracció del material, si be estructuralment no
caldria disposar de tracció en una fàbrica pensada per actuar a compressió
simple. Són freqüents les addicions de palla en revestiments de fang (material
amb molta argila), que altrament esdevindrien massa plàstics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Llits
de morter de calç</u></i>:
En assecar esdevenen zones no plàstiques intercalades entre els nivells de
tàpia, per tant, si accidentalment es mullés el mur i la tàpia esdevingués
plàstica, la plasticitat estaria limitada entre els nivells de morter, de forma
que difícilment una capa de tàpia d’uns 15 cm (el gruix normal d’aquestes),
podria generar empentes laterals per plasticitat. Per tant, l’alternança de
llits de tàpia i morter ajuda decisivament en l’estabilitat del mur en cas de
mullar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Aigua</u></i>: Normalment, una bona paret de tàpia
ha de contenir entre el 5% i el 10% d’aigua. Aquesta sol ser la quantitat
d’aigua espontàniament absorbida pel material, en gran part per les argiles. La
seva presència col·labora a la cohesió entre els grans que formen la terra a
causa de la polaritat de la seva molècula, igual que entre els grans de sorra
per formar escultures a la platja, o les grans dunes dels Ergs del desert del
Sàhara. La creença que la tàpia ha d’estar completament seca és una de les
tradicionals errades comeses actualment en la conservació d’aquesta
arquitectura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><u>Morters
de revestiment</u></i>: Assumeixen
el doble paper de protecció del mur de tàpia en front dels agents externs,
especialment del impacte directe i de l’escolament de l’aigua, però alhora
contribueixen al confinament del material que forma el mur i per tant,
col·laboren al comportament mecànic sota compressió. És possible atribuir
altres afectes als morters de revestiment, com per exemple la limitació de les
possibles línies de plasticitat en cas que la tàpia es mulli; o la indicació de
moviments de compressió de la tàpia, que es posarien de manifest fissurant els
revestiments abans que el mur arribi al col·lapse, entre d’altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">Per
això no es convenient revestir murs de tàpia amb morters de ciment: es forma
una capa força resistent capaç d’assumir la càrrega del mur en cas de moviments
de la tàpia i que aquest col·lapsi espontàniament en cas de superar la
capacitat resistent dels revestiments.</span><span style="font-family: Tahoma,sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-9041707112648011292012-05-20T08:30:00.001+14:002012-06-19T01:16:06.049+14:00Neteja per projecció de gel sec (dry ice blasting)<div style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">En els darrers temps, la neteja per projecció de gel sec (anhídrid
carbònic sòlid) ha aparegut com un possible sistema de tractament de
superfícies de pedra o materials similars, amb l’eteri suport comercial que
aquest és el sistema que s’ha utilitzat en tal o qual monument estranger (cal
imaginar que apellant al papanatisme local). A casa tenim poca confiança en els
miracles i en els productes o sistemes miraculosos, de forma que hem fet tres
coses: a) prospectar que es fa arreu; b) provar el sistema; i c) pensar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">La projecció de gel sec com a sistema de neteja (<i>dry ice blasting</i>) s’utilitza des de fa
molt temps per a la neteja del casc dels vaixells i maquinària, sobre tot
pesant. També s’ha usat per a la neteja de diversos elements metàl</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">lics (per exemple l’estàtua de la
Llibertat, a Nova York). El sistema funciona molt be perquè es tracta de
materials (metalls) d’elevada cohesió (no confondre amb duresa), en els que es vol
eliminar una capa de brutícia (algues i crustacis adherits als vaixells,
greix que embruta les màquines...), sempre de naturalesa i comportament tèrmic
molt diferent dels materials que es vol netejar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">El sistema
consisteix en projectar partícules d’anhídrid carbònic sòlid (per tant, a menys de -80ºC), les quals provoquen un doble efecte: a) l’impacte mecànic sobre la capa que
es vol netejar, i b) el refredament sobtat d’aquesta. En aquestes condicions el
greix o les algues </span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">es congelen i </span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">es desprenen molt be del substrat metàl</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">lic, que queda net. I
el procediment no deixa residus sòlids perquè el CO2 passa a l’atmosfera en
forma de gas (que no s’amoïnin els ecologistes, el CO2 s’extreu de l’aire i
torna al mateix lloc, el balanç en termes de contaminació de CO2 és zero, si be
caldria adoptar precaucions especials en ambients tancats). Si
aquest sistema s’aplica sobre pedra, ceràmica, morters o altres materials de
construcció, els efectes són els mateixos: l’impacte dels <i>pellets</i> que es projecten i el refredament de la superfície
tractada. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">Analitzem que
passa en els materials petris. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">Els <i>pellets
</i>més petits que hi ha al mercat són d’uns 3 mm, de forma que la seva projecció
implica l’impacte de partícules de mides respectables, i tenint en compte que
els efectes estan directament relacionats amb la quantitat de moviment (<i>m</i></span><span style="font-size: small;"><i><span style="line-height: 150%;">·</span></i></span><span style="font-size: small; line-height: 150%;"><i>v2</i>, on <i>m </i>és la massa i<i> v</i> la velocitat
de les partícules en el moment del impacte), la cosa no és gens despreciable. A
més, com que la succió dels pellets es fa per efecte Venturi (succió d’un
corrent d’aire que passa per un tub perpendicular al de succió), la massa dels
<i>pellets </i>fa que una pressió a la pistola de sortida de menys de 3 atmosferes, no
sigui efectiva. De forma que la velocitat de sortida dels <i>pellets </i>resulta
relativament important. No resulta fàcil calcular la quantitat de moviment en
el moment del impacte perquè de ben segur que en el recorregut des de la
pistola a la superfície tractada, els <i>pellets </i>deuen disminuir de mida a causa
de la vaporització, la qual cosa jugaria un efecte positiu pel que fa a limitar
l’efecte del impacte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">D’altra banda,
la temperatura de les partícules es manté per sota de -80ºC (altrament ja no serien
sòlides), de forma que al impactar amb la superfície, aquesta baixa de
temperatura sobtadament, assolint (al menys) entre -20 i -40ºC. En aquestes
condicions ambientals la part exterior del objecte a tractar contrau respecte
del interior (que es manté a temperatura ambient): això sol donar lloc a la
formació de fissures paral</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">leles a la superfície si el material és homogeni. Si és
heterogeni (format per grans o amb presència d’inclusions de mides
significatives), aquests contrauen de forma diferencial respecte de la matriu que els
envolta. En un i altre cas, el resultat és el despreniment de partícules,
fragments o laminetes. Cal no oblidar que estem causant un salt tèrmic
(negatiu) de més de 50ºC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">Aquest efecte
tèrmic s’agreuja dramàticament en dos casos que són freqüents en els materials
petris històrics. Moltes pedres (especialment aquelles que contenen argiles) desenvolupen
un sistema de fissures paral</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">leles a la superfície –un dia en parlarem en un post
específic-: si es refreda sobtadament la superfície fins a certa profunditat,
el despreniment de laminetes (escates) és important perquè les fissures creen
salts tèrmics, atès que l’aire que les omple és molt mal conductor de la calor
(i el fred). D’altra banda, moltes pedres contenen calcita (marbres, calcàries,
molts gresos...), i resulta que la calcita té un comportament tèrmic molt
estrany: en una direcció expandeix i en altre contrau: en els marbres això sol
donar lloc al despreniment dels grans superficials, efecte que en italià en coneix com a
“<i>marmo cotto</i>”, i si es refreda sobtadament, l’efecte de dilatació/contracció
diferencial porta al despreniment immediat de grans que formen el marbre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">Aquests
efectes no passen en els metalls perquè, si be tenen coeficients de dilatació
tèrmica molt més alts que una pedra, la seva estructura cristal</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">lina permet el desplaçament d’uns àtoms
respecte altres sense trencar els enllaços químics (és el procés que dóna lloc a
la mal</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">·</span><span style="font-size: small; line-height: 150%;">leabilitat dels metalls): per tant, si
es refreda (sobtadament o no) la superfície, l’estructura dels àtoms permet la
dilatació diferencial sense destruir els mecanismes de cohesió entre ells. I a
més, no solen tenir fissures (i si en tenen –el cas del ferro laminat en calent
oxidat-, el procediment de neteja no és aplicable).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small; line-height: 150%;">Per tant,
caldria anar amb molta precaució abans d’aplicar aquest tipus de projecció i
avaluar amb molt de compte quin és el substrat que es vol netejar i com a
consideració prudent, no usar-lo per a qualsevol material.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><u><span style="line-height: 150%;">Assaigs sobre un bloc de fàbrica de totxo amb una doble capa de pintura</span></u></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small; line-height: 150%;">Cal agrair a la direcció facultativa de la restauració del interior del pavelló d'Administració del Hospital de la santa Creu i sant Pau l'interès i facilitats per aquests assaigs, així com a les empreses Constructora de Calaf i Emcofa la logística i l'extracció i transport del fragment experimentat, i de manera especial, a MPA (Matèries primes abrasives) les facilitats per a la realització de la prova en les seves instal·lacions i amb els seus equips.</span><u><span style="line-height: 150%;"><br /></span></u></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-c6jJ_uzepI4/T7fixLYQwNI/AAAAAAAAAD8/fxY_3-wlBzc/s1600/dry-ice64.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-c6jJ_uzepI4/T7fixLYQwNI/AAAAAAAAAD8/fxY_3-wlBzc/s320/dry-ice64.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GOvzEZjcJLo/T7fiyhKV4XI/AAAAAAAAAEE/MNzruGxm-H4/s1600/dry-ice74.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-GOvzEZjcJLo/T7fiyhKV4XI/AAAAAAAAAEE/MNzruGxm-H4/s320/dry-ice74.gif" width="320" /></a><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Efecte de la neteja: una capa de pintura ha estat eliminada completament (ja estava paercialment despresa), l'altre no s'elimina completament i no obstant, s'altera la superfícia de la peça ceràmica</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GOvzEZjcJLo/T7fiyhKV4XI/AAAAAAAAAEE/MNzruGxm-H4/s1600/dry-ice74.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-XUgpg-z1l-w/T7fizyrnHEI/AAAAAAAAAEM/4jdqq0OeW6g/s320/dry-ice76.gif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El refredament causa el despreniment de material sobre inclusions de la ceràmica</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwsEEeK9yEqqY2DgrnoL0P-j3kJBYTvH_2mZEszeErRRW7AuiCIsPlG0tZHL4wbnWowheFJQmGUXWJD012qAQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-78971715791388743362012-04-23T09:38:00.001+14:002012-04-30T08:11:48.425+14:00Naturalesa i alteració del vidre històric<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-OL7Au-k2__Y/T5RcZ6qxXaI/AAAAAAAAADc/LvJ4knJQvTE/s1600/Kalk-Natron-Glas_2D.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-OL7Au-k2__Y/T5RcZ6qxXaI/AAAAAAAAADc/LvJ4knJQvTE/s320/Kalk-Natron-Glas_2D.gif" width="254" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema de la disposició dels àtoms en un <br />
vidre alcalí de silici-sodi</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">El
vidre és un material sòlid obtingut per refredament ràpid d’un fos, evitant que
cristal·litzi. El vidre tradicional està format per grups d’àtoms SiO4 en forma
de tetraedre amb el silici al centre i 4 oxígens al voltant, enllaçats entre
ells pels vèrtex i disposats desordenadament: aquests són els àtoms formadors
del reticle del vidre. A aquesta composició cal afegir altres àtoms que en
menor concentració tendeixen a equilibrar les càrregues elèctriques no
compensades pels tetraedres SiO4, com alumini (en alguns casos en la posició
del silici) i calci, situats entre grups SiO4. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Una barreja així és estable però el seu punt de fusió és molt
alt i per tal de poder-lo fondre a una temperatura raonable (assolible en forns
tradicionals de llenya, per exemple), cal afegir elements que trenquin les
cadenes de grups SiO4 (de fet el calci afegit com estabilitzador ja ho fa) i
abaixin el punt de fusió fins a una temperatura entre 700 i 900ºC: aquests són
els fonents, típicament plom i/o elements alcalins (sodi i potassi). I segons
el fonent es poden obtenir vidres de plom o alcalins, o mixtes, que també n’hi
ha. Concentracions del 30 al 50% de PbO o del 8-12 % d’elements alcalins (K2O o
Na2O) són les convencionals, però no se’n poden excloure altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">A
aquests elements caldria afegir (si cal) els que aporten color al vidre:
aquests són els elements cromòfors, que tradicionalment corresponen als de la
primera filera de transició de la taula periòdica (Fe, Mn, V, Cu, Co, Cr, Zn
...). La funció d’aquests elements (que es situen entre tetraedres de sílice)
és absorbir selectivament certes freqüències del espectre de llum visible,
deixant passar les altres, de tal manera que el vidre és veu acolorit quan la
llum el travessa. Aquest fenomen té lloc per diversos mecanismes, entre ells la
transferència d’electrons entre nivells dels orbitals f, quina diferència
d’energia està en el rang d’energies de la llum visible, tot i que hi ha altres
mecanismes com la transferència de càrrega entre ions susceptibles d’adoptar
diferents configuracions electròniques, com el ferro i el titani.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Per
fabricar vidre tradicionalment es disposa una barreja de minerals o productes
sintètics que globalment tingui la composició desitjada: per exemple sorra
silícia (de quars i feldspats, que aporten Si, Al, K i Ca), galena (PbS) o òxid
de plom, o nitre, o cendres de certes plantes (que aporten K i Na per a fer un
vidre alcalí) i l’element cromòfor que toqui. Si es disposa aquesta mescla en
un gresol, es posa en forn i es porta per sobre de 700ºC, fondrà i si es
refreda més o menys ràpidament, s’obtindrà un producte transparent, acolorit si
hem afegit un element cromòfor: és un vidre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Que se
li doni forma en calent o es deixi refredar i es torni a fondre per donar-li la
forma que vulguem és qüestió del sistema de producció. Aquest vidre es pot
bufar, laminar o donar forma en massa amb un motlle o mecànicament. Vet aquí
què és un vidre històric i quins són els seus components... un altre dia
parlarem d’altres aspectes dels vidres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<b><span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Alteració del vidre<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<b><span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">La
degradació del vidre exposat a la intempèrie té lloc a causa de la polaritat de
la molècula d’aigua: quan una goteta minúscula d’aigua es diposita en la
superfície d’un vidre, la seva polaritat desestabilitza els elements de la capa
més superficial, que tendeixen a migrar i incorporar-se a l’aigua. Això resulta
més fàcil amb cations petits que amb grossos, i és per això que els vidres
alcalins (que contenen K i Na com a fonent) són menys estables que els de plom
(el plom té una mida molt més gran que el sodi o el potassi).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">D’altra
banda, la presència de ions (bàsicament anions) de gran mida dissolts en
l’aigua augmenta la velocitat del procés perquè contribueixen decididament a la
inestabilitat elèctrica de la superfície del vidre. També se sap que aquest
procés s’accelera en ambients alcalins, però com que els cations que
s’incorporen a la goteta d’aigua són Na i K, es forma una solució alcalina que
accelera el procés: és un mecanisme que s’autoalimenta, si no s’intervé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-oAAnbNp0jtc/T5Rcbmjr2JI/AAAAAAAAADs/flGlW0AIEHI/s1600/degradacio.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-oAAnbNp0jtc/T5Rcbmjr2JI/AAAAAAAAADs/flGlW0AIEHI/s320/degradacio.gif" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Esquemes seqüencials de la degradació d'un vidre</span><br />
<span style="font-size: x-small;">alcalí. A es diposita una goteta d'aigua i part dels </span><br />
<span style="font-size: x-small;">cations alcalins (K i Na) passen a l'aigua; B la part</span><br />
<span style="font-size: x-small;">afectada canvia de composició i per tant, té unes</span><br />
<span style="font-size: x-small;">propietats diferents, que faciliten el seu despreni-</span><br />
<span style="font-size: x-small;">ment; C les petites irregularitats produïdes faciliten</span><br />
<span style="font-size: x-small;">la deposició de noves gotetes d'aigua i el procés</span><br />
<span style="font-size: x-small;">té lloc de nou, a més de sota la lamineta formada,</span><br />
<span style="font-size: x-small;">on se'n formen de noves.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Quan
aquest procés té lloc, la zona externa canvia de composició i es forma una lamineta
de propietats diferents de la resta del vidre: això fa que sigui relativament
fàcil el seu despreniment o al menys, la separació parcial del substrat (es
forma una lamineta poc adherida). Si aquesta salta, el procés s’inicia de nou
en el substrat sa; si no cau, en la zona de contacte pot tenir lloc el mateix
procés perquè hi entra aigua, i d’aquesta manera es formen una sèrie de
laminetes de vidre, separades entre elles i que es desprenen amb molta
facilitat. <o:p></o:p></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-BIX7z4bF1OE/T5Rca9LX5CI/AAAAAAAAADk/rL55WZcvT-Q/s1600/SEM.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="145" src="http://3.bp.blogspot.com/-BIX7z4bF1OE/T5Rca9LX5CI/AAAAAAAAADk/rL55WZcvT-Q/s200/SEM.gif" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imatge de microscòpia electrònica de</span><br />
<span style="font-size: x-small;">rastreig de les laminetes formades</span><br />
<span style="font-size: x-small;">al voltant d'un nucli d'inestabilitat</span><span style="font-size: small;">.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Com
que el gruix d’aquestes capes és del mateix ordre de magnitud que la longitud
d’ona de la llum visible, el conjunt dóna lloc a interferències que s’observen
com iridescències (joc de colors com els que ocorren en quan es bessa oli en un
bassal). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-t_oCX1dh4do/T5Rcc4ACtFI/AAAAAAAAAD0/-jKtQrgBueE/s1600/glass.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-t_oCX1dh4do/T5Rcc4ACtFI/AAAAAAAAAD0/-jKtQrgBueE/s320/glass.gif" width="213" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif;">D’altra
banda, l’origen del procés és la deposició d’una petita goteta d’aigua, que normalment no s’hauria de produir fora de les
condicions que limiten el punt de rosada. El problema és que una irregularitat
molt petita en la superfície del vidre (una ratlladeta, pols adherida...)
facilita la formació d’aigua líquida fora del seu propi camp d’estabilitat
termodinàmica, de forma que el procés no necessita condicions d’humitat
relativa elevada.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Helvetica,sans-serif; line-height: 150%;">Per això és millor la
neteja del vidre amb una solució lleugerament àcida (acètic al 2% -equivalent
al vinagre- pot ser una bona opció) i s’ha de tenir especial compte en no
netejar amb cap element més dur que el propi vidre per evitar la formació de
ratllades (fins i tot a nivell microscòpic).</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-69759988074582398892012-03-16T09:00:00.005+14:002012-03-18T07:39:50.570+14:00El reflex metàl·lic: nanotecnologia medieval<link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmarius%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link> <m:smallfrac m:val="off"> <m:dispdef> <m:lmargin m:val="0"> <m:rmargin m:val="0"> <m:defjc m:val="centerGroup"> <m:wrapindent m:val="1440"> <m:intlim m:val="subSup"> <m:narylim m:val="undOvr"> </m:narylim></m:intlim> </m:wrapindent><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Mangal;
panose-1:0 0 4 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:32768 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
text-indent:-17.85pt;
line-height:150%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Mangal;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:AR-SA;}
span.apple-converted-space
{mso-style-name:apple-converted-space;
mso-style-unhide:no;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Mangal;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> </m:defjc></m:rmargin></m:lmargin></m:dispdef></m:smallfrac><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Otenv74mT5Q/T2IyKCSkKGI/AAAAAAAAACc/OZjxmqLX1gI/s1600/plat_reflex.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-Otenv74mT5Q/T2IyKCSkKGI/AAAAAAAAACc/OZjxmqLX1gI/s320/plat_reflex.jpg" width="246" /></a></div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El reflex daurat apareix en la decoració d'atuells ceràmics al voltant del segle IX al Iraq de la dinastia abasid. Més tard es va estendre fins a Egipte, des d'on després de la caiguda de l'imperi fatimí el 1179, els ceramistes van emigrar cap a Síria i Iran, d'una banda, i als regnes taifes de la península Ibèrica, de l'altra. Durant els segles XIII i XIV, aquesta tècnica es va estendre pel regne d'Aragó, per arribar posteriorment a Itàlia al segle XV.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
El reflex daurat s'obté mitjançant l'aplicació </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">a pinzell o ploma </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">sobre el vidrat ceràmic prèviament cuit</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">, d'una barreja de fases de coure i plata, argila rica en ferro i un compost de sofre (antigament cinabri, HgS, avui dia guix), per posteriorment coure'l de nou en petits forns a uns 550ºC. Un cop cuit i retirat l'excés de matèria que no ha reaccionat, apareix una capa d'aspecte metàl·lic vermellós o groc.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
L'estudi d'aquesta decoració mitjançant microscòpia electrònica de transmissió, ha mostrat que es tracta d'una capa fina (entre 200 i 500 nanòmetres) formada per una matriu vítria amb cristalls arrodonits de coure i plata (en alguns casos, a més, d’òxids de coure) entre 5 i 50 nanòmetres (1). Es tracta, doncs, d'una capa prima nanoestructurada, com les que la tècnica moderna s'afanya per aconseguir en condicions específiques per a les indústries electrònica i òptica. El curiós de la decoració de reflex metàl·lic és que es produeix des de l'Edat Mitjana en tallers ceràmics, molt allunyats dels asèptics laboratoris moderns. </span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Vf-emSHD2H0/T2I44rTtZLI/AAAAAAAAADE/OvzT3Gs6U4c/s1600/lustre_OM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-Vf-emSHD2H0/T2I44rTtZLI/AAAAAAAAADE/OvzT3Gs6U4c/s320/lustre_OM.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de microscòpia òptica de reflexió d'una decoració de reflex daurat: les taques blaves corresponen a concentracions de cristalls nanomètrics de plata, mentre que la a la zona daurada són de coure</td></tr>
</tbody></table><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El coneixement empíric dels processos per part dels ceramistes medievals recala en l'alquímia i en nombrosos assajos de prova i error fins arribar al producte desitjat. El ceramista ignorava que el reflex metàl·lic tenia lloc mitjançant un intercanvi d'ions alcalins del vidriat ceràmic (sodi, potassi o ambdós) amb el coure i la plata de la mescla aplicada, que durant el procés de cocció es transformaven en sulfurs de coure (Cu<span style="font-size: xx-small;">2</span>S) i de plata (Ag<span style="font-size: xx-small;">2</span>S), per mantenir l'equilibri electrònic i permetre l’esmentat intercanvi. Tot i ignorar tots aquests fets, els vidrats destinats a la decoració de reflex dels tallers valencians de Paterna i Manises eren més rics en potassi (un 4% enfront del 1,5 o 2% de la resta de vidriats del mateix taller). </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
El mateix ceramista que al emprar sulfur de mercuri en la barreja possiblement accelerava la seva pròpia mort i la de la seva família (els forns de reflex es trobaven al pati del darrere de la casa per mantenir el secret de la fórmula), sabia que si no l’afegia, el reflex no apareixia. Ara coneixem que la plata es redueix ràpidament a la seva forma metàl·lica (Ag0) abans d'entrar al vidriat, mentre que el coure roman en forma iònica (Cu2+) i en aquestes condicions, ni l’un ni l’altre no s'intercanvien amb els elements alcalins, que tenen valència 1: el sofre facilita la formació de sulfurs de plata i de coure, alhora que col·labora en la reducció de Cu2+ a Cu+. A més, els elements alcalins incorporats a la barreja actuen de fundent per formar una fase fosa que facilita l’indispensable intercanvi catiònic.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
<b>Cristalls de coure i plata</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
Els instruments medievals no permetien observar que el desenvolupament dels cristalls de coure i plata metàl·lics tenia lloc a l'interior de la matriu de vidre, immediatament sota la seva superfície, i que en créixer, la deformaven. Per tant, la capa de reflex metàl•lic no és altra cosa que la part externa del vidriat (posem els primers 500 nanòmetres), la composició de la qual s'ha modificat durant la cocció: d'una banda ha perdut part del fundent de plom (per volatilització a causa de l'agitació tèrmica), així com potassi i sodi (per intercanvi iònic), per altra banda, s'ha enriquit en coure i plata, que tendeixen a la formació de cristalls nanomètrics d'un i altre metall. Són aquests cristalls els que reflecteixen la llum, produint el reflex metàl·lic desitjat. Si les condicions no són les adequades, el coure roman com a òxid, en forma de nanocristalls o dissolt en la matriu de vidre, aleshores, el reflex no té lloc, almenys amb aspecte metàl·lic.</span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-DJw8ACBN-_c/T2I657Z8SHI/AAAAAAAAADU/BGy2uK1kSEY/s1600/lustre_TEM-AF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="153" src="http://2.bp.blogspot.com/-DJw8ACBN-_c/T2I657Z8SHI/AAAAAAAAADU/BGy2uK1kSEY/s320/lustre_TEM-AF.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><u>A l'esquerra:</u> imatge d'una secció de reflex metàl·lic observada amb un microscopi electrònic de transmissió: observeu la forma arrodonida dels cristalls de coure i la seva petita mida (entre 7 i 40 nm); s'ha marcat amb una línia vermella la superfície exterior, deformada pel creixements d'aquests cristalls. <u>A la dreta:</u> imatge de la superfície d'una decoració de reflex metàl·lic observada en un microscopi de forces atòmiques: observeu que la superfície (el relleu està exagerat 50 vegades) és rugosa a causa del creixement dels cristalls que produiexen el reflex immediatament a sota.</td></tr>
</tbody></table><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Per descomptat, el ceramista medieval no sempre aconseguia l'èxit en forma de reflex metàl·lic. Quan les peces resultaven amb una decoració marró, sense cap reflex, les venia al mercat local, potser com a gangues, que per alguna cosa les havia treballat i donat tres coccions.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
Les que assolien el reflex lluïen colors vermellosos o grocs, sense que l'artesà aconseguís un control total sobre aquest aspecte (això no s'aconsegueix fins les produccions de Gubbio i Deruta al segle XV). El nostre ceramista valencià es conformava amb obtenir el reflex daurat, encara que aquest fos heterogeni per la major capacitat de la plata de reduir-se a metall i formar taques blavoses, o pel diferent color de la zona de menisc en el moment d'aplicar la barreja. Al capdavall, es trigaria més de 600 anys a saber que el color depèn de la mida dels cristalls de coure i plata que es formen i de la distància que hi hagi entre ells.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
(1) <span style="font-size: x-small;"> Un namòmetre (10-9 m) és la milionèsima part d’un mil·límetre: si en la vostra pantalla els cristallets de les imatges d’aquest post tenen aproximadament 1 cm, a la mateixa escala, el gruix d’un dels vostres cabells seria d’uns 10 metres</span>.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="-moz-background-inline-policy: -moz-initial; background: none repeat scroll 0% 0% whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 9pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: white; font-size: x-small;"></span><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="-moz-background-inline-policy: -moz-initial; background: none repeat scroll 0% 0% whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="-moz-background-inline-policy: -moz-initial; background: none repeat scroll 0% 0% whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="-moz-background-inline-policy: -moz-initial; background: none repeat scroll 0% 0% whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="-moz-background-inline-policy: -moz-initial; background: none repeat scroll 0% 0% whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-24190827987422250002012-02-29T08:15:00.005+14:002012-03-18T07:26:35.740+14:00Els encintats del castell de Miravet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-XpoIJzaPzmQ/T00XtSAPALI/AAAAAAAAACE/jAq-0n_Qm6I/s1600/miravetVG.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="122" src="http://1.bp.blogspot.com/-XpoIJzaPzmQ/T00XtSAPALI/AAAAAAAAACE/jAq-0n_Qm6I/s200/miravetVG.gif" width="200" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;">Per si visiteu el castell de Miravet, una impressionant construcció militar que s’alça sobre un meandre del Ebre, sobre el que té una visió excepcional. No deixeu de mirar (i admirar) els encintats del s. XIII que recobreixen les juntes de tota la construcció templària, incloent en refetor, on encara es conserven els colors originals.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify; text-indent: 0cm;">Si observeu amb detall la imponent paret que s’alça per costat on actualment hi ha l’aparcament (en aquest mur i molts altres, per cert), podreu veure que les juntes entre els carreus estan segellades amb una aplicació de morter, ben definida en el seus límits, decorada amb una incisió que en les juntes horitzontals està feta amb una corda aplicada sobre el morter encara tendre, mentre que a les juntes verticals, la incisió es va fer amb un objecte probablement metàl·lic. És l’acabat original del mur, possiblement del segle XIII, del mateix moment de la seva construcció, i a més del efecte decoratiu (no gaire freqüent en altres edificis contemporanis) té una funcionalitat constructiva clara: protegir el morter de junta de l’erosió durant el llarg període de temps que el morter de calç triga a carbonatar (i per tant, a endurir-se). </span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-GrSbAa81ylw/T00XxJ3-v6I/AAAAAAAAACM/4MsvcvDu4BE/s1600/miravetEncint.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><img border="0" height="172" src="http://2.bp.blogspot.com/-GrSbAa81ylw/T00XxJ3-v6I/AAAAAAAAACM/4MsvcvDu4BE/s320/miravetEncint.gif" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Imatge de detall dels encintats d'un dels murs </span><br />
<span style="font-family: inherit;">del castell de Miravet</span></td></tr>
</tbody></table><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-sti-u4r4Vsw/T00Xx3BzcgI/AAAAAAAAACQ/m07QwE17Fjs/s1600/miravetRefetor.gif" imageanchor="1" style="clear: right; font-size: medium; line-height: normal; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><img border="0" height="181" src="http://3.bp.blogspot.com/-sti-u4r4Vsw/T00Xx3BzcgI/AAAAAAAAACQ/m07QwE17Fjs/s320/miravetRefetor.gif" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Detall dels encintats pintats del refetor del castell, amb</span><br />
<span style="font-family: inherit;">dues fotomicrografies de les estratigrafies de les</span><br />
<span style="font-family: inherit;">pintures vermella i negre: observeu la diferència entre</span><br />
<span style="font-family: inherit;">les respectives interfases, difosa la vermella, ben definida</span><br />
<span style="font-family: inherit;">la negra</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue',Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">En l’interior del refetor (antic menjador dels monjos-guerrers) es conserven els mateixos encintats, però aquí amb restes de colors vermell (per a les juntes horitzontals) i negres (per a les verticals). </span><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> Una anàlisi detallada d’aquests colors mostra que el vermell es va aplicar amb la corda de marcar la junta impregnada de pigment, disposada sobre el morter tendre, de forma que el pigment va difondre en el morter humit. En canvi, les negres es van aplicar a pinzell sobre el morter sec, prèviament incís amb un element metàl·lic. Això autentifica l’originalitat dels encintats i de les pintures, d’altra banda dels colors negre i vermell del Temple.</span><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span></span></div></div><br />
<div><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-50870309795911224422012-01-30T09:51:00.006+14:002012-03-18T07:27:42.051+14:00La pàtina d’algunes estàtuesPERDONEU EL RETARD EN PENJAR AQUEST POST: LA INEFICÀCIA CLAMOROSA D'UNA IMPORTANT COMPANYIA TELEFÒNICA ENS HA TINGUT 6 SETMANES SENSE TELÈFON NI INTERNET...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-PBZcPS_7Aqw/TyWhoVlEiRI/AAAAAAAAABk/8yb6z-W0ric/s1600/estatuaVG.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-PBZcPS_7Aqw/TyWhoVlEiRI/AAAAAAAAABk/8yb6z-W0ric/s320/estatuaVG.gif" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estàtua de Jaume I (ajtm. Barcelona)</td></tr>
</tbody></table><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Si us passegeu per qualsevol ciutat mediterrània veureu que algunes de les estàtues apareixen cobertes per una pàtina més o menys uniforme de color taronja o marró. Sembla que siguin òxids de ferro, però no ho són. Vistes de molt a prop, aquestes pàtines semblen no tenir gruix, fins i tot de vegades, es pot veure la forma dels cristalls de marbre que formen la pedra. Què són? dons, i com es produeixen, aquestes pàtines? </span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-arOc7UBUN5o/TyWjnFKgDiI/AAAAAAAAAB8/PGtPnCrm4kE/s1600/estatuaOM.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-arOc7UBUN5o/TyWjnFKgDiI/AAAAAAAAAB8/PGtPnCrm4kE/s320/estatuaOM.gif" width="204" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La pàtina vista al microscopi</td></tr>
</tbody></table><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Si s’observen amb un microscopi electrònic (que permet assolir molts augments), es veu que les vores entre els cristalls que formen el marbre han estat corroïdes -FOTO 1-, i fins i tot alguns dels cristalls de marbre tenen un aspecte francament lamentable (recordeu que ens ho estem mirant a molt gran augment) ...–FOTO 2- una aproximació encara més detallada permet veure els “culpables” d’aquestes pàtines i de la corrosió (microscòpica) dels cristalls de calcita: es tracta de bactèries, que podeu veure a la tercera imatge en forma de cossos arrodonits de mides netament inferiors a una micra (1 micra = 0,001 mm) –FOTO 3-. </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pnyTG_eEVkc/TyWhvtx2wpI/AAAAAAAAAB0/cIPCl3lSjrs/s1600/estatuaSEM.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="95" src="http://1.bp.blogspot.com/-pnyTG_eEVkc/TyWhvtx2wpI/AAAAAAAAAB0/cIPCl3lSjrs/s400/estatuaSEM.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatges de microscòpia electrònica de rastreig de diferents punts de la pàtina: fixeu-vos en la corrosió dels cristalls de marbre CLIQUEU PER VEURE LA IMATGE MÉS GRAN</td></tr>
</tbody></table><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Efectivament, la coloració marronosa no és de ferro, són els carotenoides de les membranes d’aquests petits essers vius que habiten i colonitzen la superfície del marbre (i de moltes altres pedres), produint la corrosió dels cristalls de calcita a causa de la segregació de líquids extracel•lulars que són àcids. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Des del punt de vista de la conservació, aquesta corrosió té lloc a escala microscòpica i no és d’esperar una pèrdua de secció apreciable a l’escala històrica del temps, però aquesta biocolonització es podria agreujar amb la instal•lació de nous microorganismes (de fet ja hi ha algun fong: vegeu les taques negres de la fotomicrografia) que aprofitarien la feina feta per les bactèries: augment de la rugositat de la superfície, existència de “queviures” (els propis bacteris)... i aleshores, el color es tornaria més fosc (fins el negre dels fongs amb melanina) i l’agressió a la pedra més i més important.</span>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-75751150590689834072011-12-17T00:51:00.005+14:002012-03-18T03:09:36.064+14:00Nanoconsolidació de pedra: una pràctica secular<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-XN5ZhAmYDb4/TucbgNSUZ2I/AAAAAAAAABU/fCee_Y9g4Z8/s1600/DSCF9624.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-XN5ZhAmYDb4/TucbgNSUZ2I/AAAAAAAAABU/fCee_Y9g4Z8/s320/DSCF9624.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall d'uns carreus d'un mur (problement del s. XIV) de <br />
l'església gòtica de Cardona</td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">En molts edificis històrics construïts amb carreus de pedra, sobre tot aquells de pedra més o menys “tova” i porosa, es poden apreciar unes formes de degradació molt característiques, en les que el centre del carreu ha perdut secció, mentre que les vores (al costat de les juntes) s’ha degradat menys (la pedra sembla ser més dura en el seu perímetre). </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Una recent recerca duta a terme per membres de la UB i Patrimoni 2.0 ha posat de manifest que aquestes pedres havien estat preconsolidades abans de la seva col·locació amb l’aplicació d’una suspensió de calç en aigua: això dóna lloc a la penetració dels cristallets de calç a través del sistema porós de la pedra, on es carbonata i consolida la pedra amb la formació de carbonat de calci (calcita), normalment, el mateix mineral que manté units els grans formadors de la mateixa pedra. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="color: red; font-family: Helvetica;"><br />
</span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-7Ne5SgMRKVo/Tuca7dQxFAI/AAAAAAAAABM/dDxFR8Qqpxg/s1600/DSCF7541.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-7Ne5SgMRKVo/Tuca7dQxFAI/AAAAAAAAABM/dDxFR8Qqpxg/s320/DSCF7541.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall dels carreus de calcarenita d'una reconstrucció d'un <br />
pany de la muralla de Tarragona, probablement executat el<br />
segle XVIII</td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Aquesta aplicació (potser diverses aplicacions) s’ha d’haver fet amb una suspensió (cast.: lechada de calç) i no amb aigua de calç, perquè, d’acord amb la quantitat de carbonat introduïda, caldrien unes 8.000 aplicacions d’aigua de calç (cosa poc probable en cap circumstància). D’altra banda, per això no serveix una calç qualsevol, és necessari una calç mantinguda en immersió per un llarg període de temps (al menys 2 anys), atès que la mida dels cristallets observats (conservats com a pseudomorfs de la fase hidròxida) està per sota de la micra. I aquesta mida només és assolible després d’un llarg període d’immersió en aigua.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Posteriorment, hem sabut per un picapedrer de llarga tradició familiar, que de generació en generació es mantenia un bidó de calç en immersió, que s’anava reposant a mida que es gastava, i amb el qual es tractaven les pedres abans de servir-les al client.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br />
</span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3jUehLK0iYw/Tucgi1T1F7I/AAAAAAAAABc/8tIiLJAUVdw/s1600/t1-e.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="230" src="http://3.bp.blogspot.com/-3jUehLK0iYw/Tucgi1T1F7I/AAAAAAAAABc/8tIiLJAUVdw/s320/t1-e.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de microscòpia electrònica de rastreig en la que es<br />
poden identificar nombrosos cristallets pseudohexagonals,<br />
pseudomorfs d'hidròxid càlcic (calç) transformats a calcita: <br />
és l'evidència de la calç introduida i de la seva mida</td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">És a dir, que moltes de les pedres poroses emprades en construccions històriques es van tractar amb un procediment de consolidació (que ara en diríem pomposament un consolidant de calç nanomètrica), per tal de millorar el seu comportament en obra i assolir una durabilitat més elevada que la pedra sense tractar. Aquest fet es pot observat en edificis des del s. XIII al XVIII, sense que aquest interval cronològic signifiqui altra cosa que les nostres observacions de camp.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Probablement, aquest fet tingui alguna implicació pel que fa als acabats històrics dels paraments de molt diverses èpoques, cosa que té una rellevància força significativa a l’hora de dissenyar i decidir la restauració de certs paraments, voltes i arcs d’èpoques molt diverses.<o:p></o:p></span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-68658305657243431612011-11-30T08:16:00.004+14:002012-03-18T07:26:09.140+14:00La coberta de teules “a la segoviana”<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-eaplyEAaRh4/TsPjKrfponI/AAAAAAAAAAM/z1PjxxU3j3M/s1600/tejasSegoviana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="http://3.bp.blogspot.com/-eaplyEAaRh4/TsPjKrfponI/AAAAAAAAAAM/z1PjxxU3j3M/s200/tejasSegoviana.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Si un dia aneu a Segòvia, mireu les cobertes de teula i us adonareu que les teules estan disposades formant canals, totes de cara a munt, sense les “cobijas” que es col·loquen a la resta del món per tapar la junta entre dues teules formant sengles canals. I els funciona des de fa segles. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">La cosa és que es disposen els canals de teules cara amunt: col·loquen una fila de teules amb la banda ampla cap amunt i la del costat amb l’ample avall, minimitzant la junta entre elles... i tot plegat sobre un llit de terra argilosa, a la vegada disposat sobre el taulell que forma el pla inclinat de cada vessant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-R8pFL7Q_G5E/TsPjNQAOgbI/AAAAAAAAAAU/9uKeU6_Ca9w/s1600/tejasSegoviana2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-R8pFL7Q_G5E/TsPjNQAOgbI/AAAAAAAAAAU/9uKeU6_Ca9w/s200/tejasSegoviana2.jpg" width="181" /></a><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Que passa quan plou? Es mullen els segovians (i les segovianes?). L’experiència empírica suggereix que no, els hem vist sempre secs, al menys quan són a casa seva mentre plou. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Quin és dons, el miracle?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Suposem que les teules tenen una amplada mitjana de 15 cm; entre teules veïnes queda una junta d’uns 5 mm: això dóna que, aproximadament un 3% de la superfície de coberta, està sense teula (5mm/150mm=0,03). En una pluja forta poden caure 50 mm, és a dir, 50 litres/m2. La superfície de juntes és un 3% del total, de forma que en cada metre quadrat de coberta entraran uns 1,5 l d’aigua, quantitat perfectament absorbible pel llit de terra argilosa: en part entrarà a la porositat de la terra, en part serà absorbida per les argiles que conté, que expandiran facilitant la impermeabilitat de la capa terrosa. Però l'aigua no travessarà la capa de terra argilosa i per tant, els segovians (i les segovianes) no es mullen quan plou. Sempre i quan no surtin de casa.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: x-small;">Part d'aquesta informació està recollida en el treball de fi de máster d'Angela Trapero i ha estat obtinguda en coordinació amb Patrimoni 2.0</span></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-56724550602126824172011-11-17T06:42:00.005+14:002012-03-18T07:25:40.144+14:00Cal posar hidrofugant?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Un hidrofugant és un producte que s’aplica en una superfície de pedra o morter amb la idea que limiti l’entrada d’aigua a través del sistema porós. Normalment són productes siliconats o basats en xiloxans que tenen un angle de contacte molt petit amb l’aigua: és a dir que la gota d’aigua queda com una petita esfera sobre el producte hidrofugant i d’aquesta manera, gran part de l’aigua que accedeix a la superfície tractada no és absorbida per la succió dels porus de la pedra o morter.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">Teòricament no tapa els porus i la pedra pot “<i>respirar</i>” (concepte poc definit del que un dia en parlarem amb calma): el cert és que si està ben aplicat no tapa els porus grans, però si que cobreix els petits, com podeu veure en aquestes imatges de microscòpia electrònica. <o:p></o:p></span></div></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5gDdTOZDwYU/TsPnHmXdySI/AAAAAAAAAAs/Yu35mEqM2Gc/s1600/hidrofugantSEM.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="124" src="http://3.bp.blogspot.com/-5gDdTOZDwYU/TsPnHmXdySI/AAAAAAAAAAs/Yu35mEqM2Gc/s320/hidrofugantSEM.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatges de microscòpia electrònica de rastreig d'una superfície <br />
de pedra sense tractar (esquerra) i tractada amb hidrofugant <br />
(dreta)</td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><b>Cal aplicar hidrofugant sempre?</b> Sovint hem sentit allò de que “</span><i style="font-family: Helvetica, sans-serif;">mal no farà ..</i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">.” i també “</span><i style="font-family: Helvetica, sans-serif;">dons jo l’he aplicat a no-sé-on i no ha passat res</i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">” (home, l’edifici no caurà per posar hidrofugant). Però aquests productes no s’haurien d’aplicar sistemàticament. Per exemple, en una calcària massiva o un marbre, que no s’ha degradat ni unes micres en els darrers 500 anys, perquè posar-hi un producte estrany a sobre? (ja... perquè no li fa mal), ni tampoc en la majoria de superfícies verticals de casi qualsevol material. Simplement, perquè no cal, i si no cal: perquè gastar diners en una partida innecessària? I si que fa mal, per exemple, és bioreceptiu i alguns productes es poden incorporar a la cadena tròfica de diversos grups de microorganismes, amb el que es facilita la biocolonització i la retenció d’humitat (el contrari del que es volia fer).</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">D’altra banda, la durada del producte hidrofugant és limitada, 5 a 10 anys segons les condicions atmosfèriques, insolació (i per tant orientació de les façanes) i geometria local de la zona (vertical o horitzontal, entre altres). Si realment es vol protegir algun material amb un horitzó patrimonial, si no es preveu la reposició del hidrofugant previs assaigs que determinin la seva permanència a lloc, no té cap sentit aplicar-lo.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">D’altra banda, tots els fabricants de productes hidrofugants juren sobre la Bíblia que són incolors i com a tals, que no modifiquen el color del substrat on s’apliquen. Això és cert a mitges: el producte és transparent (incolor), però quan s’aplica un producte transparent a un substrat de color, aquest es satura (és a dir canvia de color i es veu més fosc, tant més quan més saturat sigui el color del substrat on s’aplica). Així sobre un marbre blanc no canviarà gens el color, sobre una calcària grisa, apujarà una mica la saturació i sobre un totxo ceràmic, el saturarà descaradament. El que passa és que no té importància, ni és gaire apreciable perquè com que se sol aplicar a tota una superfície, el conjunt es veu del mateix color per l’efecte subjectiu de l’ull humà. <o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-chub4wvwOQE/TsPngzRPlVI/AAAAAAAAAA0/Wa16LtJQ__w/s1600/hidrof-Vilanova.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-chub4wvwOQE/TsPngzRPlVI/AAAAAAAAAA0/Wa16LtJQ__w/s320/hidrof-Vilanova.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">El problema és quan s’aplica en una superfície fortament acolorida (una fàbrica de totxo, per exemple): la desaparició de l’hidrofufant és selectiva, no es fa uniformement en tota la façana, sinó que sota una cornisa o l’ampit d’una finestra triga més a marxar: aleshores, en un parell d’anys us trucaran perquè han sortit “<i>taques d’humitat</i>” sota les finestres i el ràfec de la coberta. I no és humitat, són les restes de l’hidrofugant, que comparades amb les zones on ja no hi és, posen de manifest el canvi de color que us dèia en l’anterior paràgraf. </span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Helvetica,sans-serif;">En resum i perquè ens entenguem: <b>cal posar hidrofugant sistemàticament?</b> La resposta és <b>NO</b>, amb els matisos necessaris que imposi en sentit comú.<o:p></o:p></span></div></div>Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2902270963699907917.post-63674240508022536222011-10-17T08:54:00.001+14:002013-01-20T08:58:29.192+14:00Presentació<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">No volem començar aquest BLOC sense una presentació de les intencions que el motiven i de l’abast que se li vol donar. Aquest és un bloc sobre <b style="line-height: normal;">coneixement </b>i <b style="line-height: normal;">conservació </b>del <b style="line-height: normal;">Patrimoni </b>en un sentit molt ampli: hi volem “<i style="line-height: normal;">penjar</i>” aspectes tècnics sobre restauració, curiositats històriques (sempre amb la vessant de Patrimoni al cap d’avall), explicacions de coses diverses sobre els materials que formen el patrimoni... en definitiva, una àmplia varietat de “<i>posts</i>” al voltant d’un tema tan ampli com el el Patrimoni (construït, béns mobles, arqueològic...).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Tampoc tenim prevista una </span><span lang="CA">“escaleta” de posts que respongui a qualsevol ordre preestablert o lògic. Pensem anar col</span><span lang="CA">·</span><span lang="CA">locant texts segons considerem que tenen cert interès o curiositat o inquietud o el que sigui, de forma relativament aleatòria, amb una periodicitat </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">aproximadadament mensual</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">D’altra banda, aquest és un bloc obert, el pot llegir tothom i pot fer-hi comentaris qualsevol persona, amb el seu nom o anònimament. Cal advertir, però, que els administradors del bloc suprimiran qualsevol comentari insultant o poc respectuós amb els altres participants, amb el contingut dels posts o amb qualsevol altre persona, encara que no participi en el bloc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">I finalment, si algú vol participar amb un post o desitja que en posem un sobre un tema en particular, no dubteu en fer una proposta: tractarem de fer el que puguem (contacteu amb <a href="http://www.fempatrimoni.cat/">www.femPatrimoni.cat</a>).</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
Patrimoni 2.0http://www.blogger.com/profile/06178096441722336962noreply@blogger.com1