diumenge, 20 de gener de 2013

Santa Maria de Taüll: acabats romànics

L’església de santa Maria de Taüll, com tantes altres, va ser transformada al segle XVIII per convertir-la en una església barroca de tres naus, amb un cor als peus, voltes aristades i un cimbori, a més de la destrucció d’un dels absis per construir-hi la sagristia; tot plegat emmarcat pels murs romànics i conservant el campanar amb poques modificacions. Els anys 70 del s. XX, sota la tutela de la Dirección General de Bellas Artes, l’església va ser restaurada amb la voluntat de retornar-la a un suposat aspecte romànic: es van enderrocar els afegits barrocs, el cimbori i la sagristia, es va construir una nova coberta de vessants sobre encavallades de fusta i es va reconstruir l’absis desaparegut, mentre que del campanar tot just es van recuperar les finestres amb mainell que havien estat tapiades o alterades.

En el campanar es conserven restes de pintures vermelles formant sanefes de triangles o rectangulars, que es poden veure sota el ràfec de la coberta, en algunes arcuacions de les finestres i en un mainell, elements que pràcticament no han estat alterats al llarg del temps. A més, en algunes zones del campanar queden restes significatives d’arrebossat, especialment al mur sud, recobert quasi íntegrament fins a nivell de la coberta de l’església.
Una observació detallada de les finestres amb restes de decoració vermella permet veure clarament, a l’intradós dels arcs, el morter de revestiment amb les marques de les fustes que formaven el cindri usat per a la seva construcció: òbviament, aquestes marques corresponen al moment de la construcció dels arcs de les finestres. El morter que conté aquestes marques té continuïtat amb el de revestiment exterior de la mateixa finestra, sobre el qual hi ha la decoració vermella: cal concloure que es tracta del morter d’arrebossat original, aplicat immediatament després de la construcció del campanar i per tant, corresponent a una cronologia del s. XII.

El material d’arrebossat i el del motlle del cindri són un morter aeri de calç amb àrid sorres locals amb una dosificació propera a 1:3. De fet aquestes són les característiques convencionals d’un morter d’arrebossat per aplicar en gruixos limitats. Tant en les zones on hi ha decoració pictòrica com les que no, sobre el morter d’arrebossat hi ha una capa fina aplicada posteriorment a l’assecat del morter, que es pot considerar un emblanquinat, actualment engroguit superficialment, però que en l’observació d’una secció estratigràfica s’aprecia que és blanc. La mateixa capa de calç, amb molt poc àrid, es pot observar a les seccions estratigràfiques de les zones decorades en vermell.
Marques del cindri en una de les finestres

Les anàlisis han mostrat que la pintura vermella està realitzada amb aglutinant de calç acolorida amb d’hematites (òxid de ferro, Fe2O3), alhora que permeten observar que la pintura es va aplicar sobre un lliscat que li fa de base. En general es va pintar amb la base de calç encara humida, si bé en algunes zones s’havia pràcticament assecat. Això situa la cronologia de la pintura vermella contemporània a l’emblanquinat i per tant, molt probablement, al segle XII, moment de la construcció del campanar. Tot plegat dibuixa un determinat acabat i decoració del campanar, amb una imatge sorprenent a la llum dels actuals paràmetres estètics.

Restitució virtual hipotètica dels acabats romànics de Santa Maria de Taüll

S’ha fet una reconstrucció virtual tridimensional del campanar per tal de mostrar de forma realista el que podien haver estat els acabats romànics d’aquest element de l’església. Atesa la presència d’un emblanquinat que no conté cap pigment, es pot formular la hipòtesi que la totalitat de l’arrebossat era blanc. D’altra banda, la presència de decoració pictòrica de color vermell en algunes de les finestres (les que la documentació i les anàlisis mostren com originals i poc alterades al llarg del temps), permet extrapolar la decoració existent a tot el perímetre i a cada nivell de finestres del campanar: d’aquesta manera es pot disposar d’una imatge (virtual) de com era (probablement) el campanar de l’església de santa Maria de Taüll. I per extrapolació cal considerar la possibilitat que moltes de les esglésies romàniques de muntanya fossin menys austeres, fosques i amb els acabats de pedra tant de moda actualment.

A tall de conclusions

Del que s'ha exposat fins aquí es pot establir que la imatge de les esglésies romàniques de muntanya, però per extensió, la resta de l’àmbit territorial d’aquest estil, és força diferent de la que tenen actualment, on predomina l’acabat de murs de pedra a la vista, completament despullada de decoració o acabats de cap tipus.

Les necessitats constructives i de conservació dels paraments en el moment de la seva construcció, alhora que les restes conservades en moltes de les esglésies poc afectades per restauracions, mostren amb claredat l’existència d’acabats en la superfície, siguin encintats sense cap voluntat decorativa sinó funcional, siguin arrebossats, de vegades amb un emblanquinat posteriorment acolorit o no. En diverses esglésies hi ha restes prou evidents d’una decoració pictòrica, senzilla, geomètrica, habitualment vermella, que aportava un toc cromàtic al conjunt (d’altra banda profusament acolorit a l’interior) que ara resulta estrany i la moda actual el fa semblar aliè a l’esperit “romànic” que ha envaït la imatge popular i romàntica del romànic.

5 comentaris:

Libe_reharq ha dit...

Estupendo post!
Un saludo.

Patrimoni 2.0 ha dit...

muchas gracias... hacemos lo que podemos.

Anònim ha dit...

Muchas gracias. Como siempre, rigor y compromiso. Gerardo

Anònim ha dit...

Necesito informacion de santa maria del mar Donde o que puedo hacer?

Patrimoni 2.0 ha dit...

ponte en contacto con nosotros (info@fempatrimoni.cat)