dilluns, 30 de gener de 2012

La pàtina d’algunes estàtues

PERDONEU EL RETARD EN PENJAR AQUEST POST: LA INEFICÀCIA CLAMOROSA D'UNA IMPORTANT COMPANYIA TELEFÒNICA ENS HA TINGUT 6 SETMANES SENSE TELÈFON NI INTERNET...

Estàtua de Jaume I (ajtm. Barcelona)
Si us passegeu per qualsevol ciutat mediterrània veureu que algunes de les estàtues apareixen cobertes per una pàtina més o menys uniforme de color taronja o marró. Sembla que siguin òxids de ferro, però no ho són. Vistes de molt a prop, aquestes pàtines semblen no tenir gruix, fins i tot de vegades, es pot veure la forma dels cristalls de marbre que formen la pedra. Què són? dons, i com es produeixen, aquestes pàtines?

La pàtina vista al microscopi
Si s’observen amb un microscopi electrònic (que permet assolir molts augments), es veu que les vores entre els cristalls que formen el marbre han estat corroïdes -FOTO 1-, i fins i tot alguns dels cristalls de marbre tenen un aspecte francament lamentable (recordeu que ens ho estem mirant a molt gran augment) ...–FOTO 2- una aproximació encara més detallada permet veure els “culpables” d’aquestes pàtines i de la corrosió (microscòpica) dels cristalls de calcita: es tracta de bactèries, que podeu veure a la tercera imatge en forma de cossos arrodonits de mides netament inferiors a una micra (1 micra = 0,001 mm) –FOTO 3-.
Imatges de microscòpia electrònica de rastreig de diferents punts de la pàtina: fixeu-vos en la corrosió dels cristalls de marbre CLIQUEU PER VEURE LA IMATGE MÉS GRAN

Efectivament, la coloració marronosa no és de ferro, són els carotenoides de les membranes d’aquests petits essers vius que habiten i colonitzen la superfície del marbre (i de moltes altres pedres), produint la corrosió dels cristalls de calcita a causa de la segregació de líquids extracel•lulars que són àcids.

Des del punt de vista de la conservació, aquesta corrosió té lloc a escala microscòpica i no és d’esperar una pèrdua de secció apreciable a l’escala històrica del temps, però aquesta biocolonització es podria agreujar amb la instal•lació de nous microorganismes (de fet ja hi ha algun fong: vegeu les taques negres de la fotomicrografia) que aprofitarien la feina feta per les bactèries: augment de la rugositat de la superfície, existència de “queviures” (els propis bacteris)... i aleshores, el color es tornaria més fosc (fins el negre dels fongs amb melanina) i l’agressió a la pedra més i més important.

2 comentaris:

eva ha dit...

Molt interessant! M'alegro que finalment s'hagin resolt els problemes tècnics i pugueu tornar a escriure al blog (i fer moltes altres coses, suposo).

Patrimoni 2.0 ha dit...

Fem el que podem... amb el permís de Movistar. Gràcies pels ànims.