Però la realitat és tossuda i els estudis sobre el claustre apunten en altre direcció. Estudis, tot sigui dit, que la direcció general implicada tenia des del dia 30 de juliol a petició pròpia. Efectivament, l’anàlisi de les evidències materials (pedres, restes de pàtines, vestigis superficials, etc.) porta a algunes conclusions que, juntament amb les anàlisis històriques i formals, indiquen clarament que una enorme majoria de les peces que formen el claustre de Mas del Vent són romàniques i per tant, el claustre és un conjunt del segle XII.
La pedra que forma casi la totalitat de les peces (capitells, bases, fusts, impostes, arcs, etc.) és un gres silícic format majoritàriament per grans de quars i feldspats, units per un ciment silícic i una matriu formada per esmectita i paligorskita, dues argiles una mica peculiars que es caracteritzen per una morfologia microscòpica en forma filamentosa i en plaquetes. Aquestes característiques corresponen amb molta precisió a les roques de la formació Areniscas de Cabrerizos, que s’explota, sobre tot, en la localitat salmantina de Villamayor del Río. Hi ha altres gresos similars a Castella-Lleó, però cap té aquestes argiles amb aquesta morfologia, el que duu a pensar que es tracta d’una pedra explotada prop de Salamanca.
 |
| Aspecte de la pedra que forma el claustre. A l'esquerra un enclau de baritina en un dels capitells. A la dreta la morfologia característica de les argiles que formen la matriu de la pedra en observació amb microscòpia electrònica de rastreig. Tot plegat caracteritza la pedra com a "arenisca de Villamayor", coneguda com a pedra de Salamanca. |
Les peces (fusts, bases, capitells, dovelles, etc.) han estat consolidades amb l’aplicació d’una beurada de calç, pràctica ancestral que pràcticament s’ha perdut en temps recents (vegeu post sobre aquest tema en aquest mateix blog). Això implica una aplicació de calç en les superfícies ja treballades, atès que aquest tractament assoleix una fondària limitada: uns 4-8 mm en aquesta pedra.
 |
| Mostres de fracturació dels fusts que indiquen que va estar muntat abans de Madrid i que ha patit càrregues excèntriques. |
 |
| Pareu atenció als canals de desgast d'aquesta imposta: el de l'esquerra va més enllà de la dovella, per tant no es poden haver produït a Palamós. Però si s'avalua el temps necessari per a produir-los, tampoc a Madrid (no hi va haver prou temps). La deducció que va estar muntat anteriorment en algun altre emplaçament sembla evident. |
El cert és que a Palamós, des de 1959 que s’instal·là fins ara, la degradació de les peces muntades ha estat mínima, contràriament al que s’ha dit en alguns fòrums. Vegeu al final d’aquest post una sèrie de fotos dels mateixos capitells quan estaven a Madrid i actualment. Per una millor comparació hem virat les imatges actuals a blanc i negre. I és que el claustre, en la seva ubicació actual està raonablement conservat, si més no les peces muntades.
 |
| Restes de pàtina artificialment aplicada conservades entre les parelles de capitells. |
Els capitells, els fusts, les bases, etc., també presenten restes de color blanc i negre que les anàlisis han posat de manifest que es tracta d’antigues colonitzacions de líquens i fongs. Però aquests microorganismes no estan vius, sinó morts per l’aplicació d’un biocida que contenia coure (molt tòxic per aquests organismes). Possiblement es tracti del tractament a que es va sotmetre el claustre abans de ser muntat a Madrid), realitat històrica que aviat es provarà documentalment. Tenint en compte que, sobre tot els líquens, tenen períodes de colonització molt llargs (progressen molt poc a poc), sembla coherent proposar que el claustre tenia un recorregut, indeterminat però llarg, abans d’arribar a Ciudad Lineal, a Madrid, on es va muntar el 1931.
 |
| Restes d'antigues biocolonitzacions, actualment inactives perquè en algun moment es van tractar amb un biocida que contenia Cu (restes identificades analíticament): com que en alguns casos es tracta de liquens, no sembla que aquests hagin pogut desenvolupar-se en el decurs de l'estada a Madrid del claustre, sinó en una ubicació anterior. |
Però encara hi ha més evidències que qüestionen la “modernor” del claustre. Se sap per testimonis orals i documentals que les peces van arribar amb els camions de Mateu Mateu amb una numeració feta amb pintura vermella. Però les peces desmuntades mostren clarament una numeració incisa, l’epigrafia de la qual ja ha començat a ser motiu d’anàlisi (vegeu la imatge d'una dovella-més amunt- amb un 27 gravat). No digueu que no és estrany que un conjunt desmuntat per portar-lo de Madrid a Palamós es numeri dues vegades. A veure si resulta que a Madrid va arribar procedent d’un altre lloc ho estava desmuntat o muntat de nou... ves a saber.
I abundant en aquest tema, les fotografies obtingudes pel fotògraf Vicente Moreno quan estava muntat a Ciudad Lineal mostren clarament marques de fractures que només es poden produir mitjançant una palanca, instrument usat per a desmuntar, no per a muntar. I encara més, les imatges madrilenyes evidencien les juntes obertes amb un desgast que no es pot haver ocasionat sinó amb una eina, probablement metàl·lica, amb la clara voluntat d’obrir les juntes per a ser desmuntat amb cert compte. Així dons un altre evidència d’un desmuntatge previ a la seva exposició a Madrid l’any 1931.
 |
| A les imatges de l'esquerra (fotos de Vivente Moreno fetes a Madrid), podeu veure assenyalades en vermell, les marques de falques aplicades per a desmuntar les peces: si a Madrid mostra marques d'un desmuntatge, deu ser que estava muntat en alguna altra ubicació. A la dreta podeu veure que a les fotos de Madrid (blanc i negre) les juntes han estat obertes amb una eina metàl·lica, que com l'anterior, evidencia un desmuntatge anterior a la seva disposició a Madrid. |
Perquè no hi hagi dubtes: les anàlisis i inspeccions indiquen amb força claredat que més del 95% de les peces són antigues (tenen varis segles) i que el claustre NO pot ser una recreació historicista del primer quart del segle XX, sinó molt probablement, romànic.
Addicionalment, hi ha un grapat de dades històriques i documentals que indiquen que es tracta d’un important conjunt de segle XII molt ben conservat... però d’aquestes ja en parlarem un altre dia.
Sèries d'imatges mostrant la comparació entre els capitells a Madrid en 1934 (foto superior esquerra de cada parella) i el mateix capitell fotografiat a Palamós el 2012 (foto inferior dreta, virades a blanc i negre): com es pot veure la "enorme degradació" patida a Palamós que s'ha argumentat en alguns casos és falsa.
49 comentaris:
Molt bona entrada. Molt interessant. Sobre els interessos economics i polítics hi hauria molt a dir, però sobre la qüestió científica crec que, gràcies a aquest impecable estudi, es posa de manifest l'autenticitat d'aquesta magna obra.
Gràcies per donar-ho a conéixer.
J.
Tècnics, amb noms i cognoms, de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya varen emetre un informe sobre el tema.
Crec que la informació tècnica que ara s'ofereix posa en evidència la seva opinió. Caldria que fessin una rectificació i seria d'esperar que no reincidissin en actituts tant poc professionals.
Benvolguts Srs. autors de l'escrit i comentaristes. En primer lloc em pregunto si per exposar una opinió diferent a l'expressada a l'informe de la DG del Patrimoni Cultural sobre el claustre hi ha l'obligació de desqualificar l'organisme que el va emetre i alguns dels professional que hi varen intervenir. No hi pot haver debat sense falta de respecte?. Un servidor, autor de l'informe, no té cap necessitat de posar en qüestió la professionalitat de ningú ni la vàlua de les institucions que aixopluguen els detractors. En segon lloc cal assentar que la DG té capacitat intel•lectual i experiència professional igual, almenys, a la d'universitats, museus, etc i porta a terme tasques de recerca des de sempre, sense que per això entri en contradicció ni suplanti la que fan els altres, sinó que conviuen i s'ajuden mútuament. Evidentment que la seva tasca és protegir i per fer-ho a consciència li cal, justament, investigar i sospesar, per decidir i actuar. La protecció no és un acte passiu, sinó actiu. En aquest sentit la DG per actuar va fer allò que havia de fer, investigar i assessorar-se i del conjunt de les opinions emeses va prendre una determinació: que el claustre és una falsedat monumental. Aquesta fou l'opinió majoritària, però no pas unànime, afortunadament, perquè sempre les unanimitats, també intel•lectuals, són sospitoses i fan por. Per adoptar l'esmentada i coneguda determinació es varen tenir també en consideració els arguments sintetitzats en el text d'aquí damunt, atès que els seus autors foren també assessors de l'informe i en la comissió els exposaren fil per randa, però no es consideraren determinants per davant de les incongruències històriques i anacronismes estilístics que presenta, les traces de degradació intencionada, la mala factura de la còpia en relació als models originals autèntics, la més que sospitosa falta d'informació sobre el seu origen i que delata la seva natura falsa, prou coneguda per grans especialistes d'art hispànics des d'abans de la Guerra Civil. En fi que posats a la balança pesaren més altres raonaments i això no ha de saber greu, perquè no vol pas dir que no tinguin valor, interès ni fonament aquests altres, simplement que en va tenir més la crítica història i artística, considerada molt més determinant. Per cert, una darrera observació i és que entre els assessors hi havia especialistes d'escultura romànica hispànica, entesos també en obres castellanolleoneses en tant que no són propietat intel•lectual de cap cercle exclusiu d'especialistes locals.
Benvolgut Sr. Riu-Barrera. Seria tant amable d'indicar quin dels assesors era especialista en escultura romànica castellanolleonsa? Hi ha havia cap que haguès escrit un sol article sobre escultura romànica d'aquella àrea. N'hi especialistes als EEUU a Europa i a diferents parts d'Espanya, es clar. Però quin era el seu assessor? Després que ho expliciti, ja veurem si teniem capacitat intel·lectual i acadèmica o no en tenien per diferenciar anacronismes.
No contesto anònims. Qui sou ? Quina és la vostre qualificació per jutjar capacitats intel·lectuals d'altri ?
Em dic E. Puig i Rovira. No vull ni necessito jutgar res. Només constatar. Digui'm, si és com afirma vosté, els noms dels assessors que han acreditat la seva competència sobre aquesta matèria específica. Si han publicat res, la publicació es trovarà sens dubte a alguna base de dades bibliogràfiques com: Raco, CCUC, Dialnet o Rebiun.
Benvolgut Sr. Riu i Barrera. Només sóc un anònim estudiant de màster, reincorporat ja amb certa edat a les tasques de recerca, però m’agradaria molt conèixer el nom dels especialistes en escultura romànica castellanalleonesa consultats. De ben segur aprendré amb la lectura dels seus llibres i articles i podré comprendre on radiquen els anacronismes històrics i la mala factura de la còpia: com que estudio el fenomen de la còpia en les arts plàstiques (escultura i orfebreria) del període medieval (més del s. XIII-XIV) i vaig comprovant que la qualitat no és un criteri de modernitat o d’antiguitat, de falsedat o d’originalitat, vull saber més i llegir en els autors i doctors als que vau recorre. Resto a la espera de la seva valuosa i franca informació. E. Puig i Rovira
Com que més enllà dels anònims i el repetit to agressiu i perdonavides la meva feina també és informar, heu de saber que de la comissió del claustre va formar-ne part el Sr. Alfonso Muñoz, arquitecte i director de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya que amb el seu equip alguna cosa han de saber de romànic castellà , així com el Sr. Jordi Camps, cap de l’àrea de medieval del MNAC que potser es considera que no és una autoritat en escultura romànica? . El fet que la seva bibliografia no estigui centrada en l’art castellà en cap cas l’impedeix dictaminar sobre la veracitat de l’obra. En aquest mateix sentit, el Sr. Marius Vendrell, geòleg i autor de l’escrit de més amunt, se’l coneix fonamentalment pels informes sobre materials petris de Catalunya i no pas per això va ser considerat incapaç de dirimir sobre unes pedres “castellanes”, ans el contrari. Això mateix passa en tots els altres professionals. Les pedres “castellanes”, com el romànic castellà, no són reserva intel•lectual exclusiva, perquè s’ha de tenir en compte que el romànic és un art de tot l’occident europeu i els trets de les escoles locals no impedeixen que puguin ser examinats per estudiosos d’arreu, també del MNAC. Cal recordar en aquest mateix sentit que el Sr. Jordi Camps ha estat comissari d’una exposició no pas d’abast regional espanyol, sinó europeu, “El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180” (MNAC 2008) i ho ha fet amb absoluta naturalitat, com un servidor ho ha estat d’una mostra dedicada a l’escultura tolosana “Gilabertus” (MEV, 2007-2008).
Com explica el Sr. Riu més amunt, els components que el van assessorar són (tret de la web gencat):
- Olga Bas, arquitecta territorial de Girona
- Jordi Camps, historiador MNAC
- Pilar Giráldez, restauradora (crec que una de les autores d'aquest post)
- Ana Laborde, restauradora IPCE
- Susana Manzano, arqueòloga territorial de Girona
- Àlex Masalles, restaurador MNAC
- Alfonso Muñoz, director del IPCE
- Pere Rovira, restaurador del CRBMC
- Marius Vendrell, professor de la UB (crec que un dels autors d'aquest article)
Com diu en company Puig, ara s'ha mirar en les bases de dades bibliomètriques que té publicat cadascú i ens farem una visió general de la idoneitat de la comissió. De moment sembla que hi va haver veus discrepants, que ens enterem casi un any més tard...
Seguirem atentament aquesta petita història.
Benvolgut Sr. Riu i Barrera. Li agraeixo l'aclariment. Haig de dir per començar que vaig tenir la fortuna de visitar tant la exposició de Gislabertus com la excel•lent de la Mediterrània. Sens dubte sou coneixedor de la matèria del que heu escrit, tant com el Senyor Camps. No recordo ara, i no ho tinc per comprovar-ho, si tots dos autors vau escriure tot el catàleg de les respectives mostres o si hi havia parts d'altres autors. Del senyor Muñoz, segons m'indica un familiar molt proper que es professor a l'Escuela Superior d'Arquitectura de Madrid te una amplia trajectòria en arquitectura. Si sap alguna cosa d'art romànic o d'escultura romànica no ho sé o no està demostrat, segons em precisa. No sé si els ministres de Sanitat saben de comerç farmacèutic igual que de dermatologia. No ho sé perquè no he estat director d'un institut de Patrimoni d'Espanya (tinc alguna coneixença per tercers dels de l'institut de Patrimoni de Catalunya), ni ministre. Així el coneixement del Sr. Camps (perdó, ha dit vostè autoritat) és el que el gran pal de paller de les seves afirmacions. Jo no sóc (encara) doctor en art/cultura medieval, i més particularment en escultura romànica, però si vaig escoltar dues conferències en dos llocs diferents de la Dra. Lozano López i del Dr. Hernando Garrido (tots dos són doctors amb sengles tesis sobre escultura romànica, per cert, regionalment castellana) (ho podrà comprovar en les bases de dades CCUC, Dialnet, Rebiun, ...) i presentaven sòlids arguments amb conclusions molt diverses de les que vostè ha assenyalat. I em van fer pensar que només des del dubte, l’estudi de les obres de les que es parla i no de les perifèriques i a partir de la contraposició d'arguments es construeix el coneixement; vull dir el cienfíc, al menys. Resto a la seva disposició. E. Puig i Rovira
Coño! que animada está la cosa.
Desde las áridas tierras castellanas, un saludo a todos y felicidades por abrir el melón del debate.
Vista desde lejos, la composición de la comisión si parece un poco sesgada, pero no vamos a descalificar a nadie a priori. Cada quién que exponga los argumentos científicos que tenga y a ver que pasa... si sale con barba, san Antón, si no, la Purísima Concepción.
suposo que un d'aquests "anònims" són els propis redactors del post... Vaja, en fa ben bé l'efecte.
Us veiem el llautó!
Mirat des de la distància sorprèn , sempre el mateix biaix, els de la comissió eren uns "incompetents" només els que fan màsters , saben de que va la cosa . I els de la comissió devien tenir interessos "inconfessables" ... Marededêusenyor quanta vergonya i quanta petulància .
Entre les preguntes d'anònims i pseudònims o d'altres que, sovint malauradament no poden amagar l'esperit examinador o, obertament inquisitorial, n'hi ha una referida a les falsificacions. En aquest sentit val la pena veure el reportatge aparegut avui diumenge dia 5 de maig al diari ARA a les pàgines 38-39: "Falsificacions per canviar la història" en el qual he contribuït amb un breu bitllet sobre l'interessant (en aquest sentit, es clar) claustre palamosí.
Son numerosos los aspectos que permiten poner en duda las conclusiones del informe de la comisión. El primero de ellos es que la rotundidad de las mismas en ningún caso se ve avalada por los argumentos que se esgrimen, sobre los que en gran parte existen conocidos contra ejemplos, como la absurda alusión a la regularidad del claustro como prueba de su falsedad. El de Santa María la Real de Aguilar sería por esta razón falso. Recomiendo la lectura del último artículo de Gerardo Boto sobre el tema publicado en la revista "Románico" n. 15, en el cual da cumplida y razonada respuesta a las conclusiones de dicho informe. Y ya que hablamos del profesor Boto, ¿Por qué la comisión no le entrevistó para que contara las cosas que había descubierto sobre el claustro, que no son pocas, y que podrían tener cierta relevancia a la hora de posicionarse?. No hubiera costado nada y lo hubiera hecho encantado. No deja de ser significativo que quienes han aportado las pruebas más objetivas (presencia de pátinas, líquenes, etc) se posicionan en un sentido, al igual que el de los que han estudiado en profundidad la escultura castellana (E. Lozano, Hernando Garrido, el propio Boto, etc). Ante estos posicionamientos, ¿no es razonable pensar que hay dudas más que razonables sobre la falsedad aducida por la Generalitat? El sr. Riu de nuevo utiliza argumentos que son manifiestamente rebatibles utilizando ejemplos castellanos. En esta discusión afirma como posible argumento de la falsedad "la mala factura de la còpia en relació als models originals autèntics", ¿es acaso falso la maiestas de Moarves por ser muy inferior en calidad del modelo que copia (iglesia de Santiago de Carrión de los Condes)? Con el informe de la comisión, que he de decir que es mayoritariamente criticado en los círculos de historia del arte, se ha hecho un mal favor al claustro. Quizás lo más razonable en este asunto sea facilitar el estudio del claustro hasta que se pueda determinar (si ello es posible) la falsedad o autenticidad de la obra. Y ello implica el conseguir que los propietarios faciliten el acceso a los especialistas (recuerdo que el sr. Boto tuvo que entrar con acreditación de periodista). Ello lo podría haber negociado la Generalitat en su momento. En lugar de ello se dedicó a realizar un informe apresurado, totalmente sesgado, y en el que a tenor de los argumentos utilizados se pone de manifiesto lo lejos que se estaba de poder llegar a unas conclusiones tan rotundas. No creo que se haya de cuestionar la capacitación de los miembros de la comisión, de entre los cuales, Jordi Camps me parece especialmente válido y conocedor de la escultura románica, pero sí la forma en que esta trabajó. ¿Se pueden llegar a conclusiones tan contundentes con tan solo una visita de 2 horas al claustro?¿Alguien intentó ver si en Villamayor había recuerdo en los talleres de cantería de una obra de estas dimensiones?¿Por qué en el informe no se realiza un análisis crítico de la hipótesis historicista? Esta asimetría en el proceso analítico no es que sea muy rigurosa, ni acorde con los conocimientos, capacidades y trayectoria de los miembros de la comisión. La pregunta es obvia, ¿ha habido algún tipo de presión?¿A qué tanta prisa? Buenos especialistas pueden meter la pata, nadie es infalible. Y me parece que este es el caso. Lo prudente sería dar marcha atrás, y "desfacer el entuerto" liderando una iniciativa para que se pueda realizar un estudio en las condiciones adecuadas: con sosiego, rigor, prudencia, sentido crítico, acudiendo a los que algo pueden aportar, y dejando a un lado cualquier tipo de presión, prejuicio, idea preconcebida, o posicionamiento alejado del estudio del patrimonio y del arte. Salta a la vista que el claustro se ha de estudiar, y ese creo que es el punto importante, más allá de si es falso o auténtico, pues con la información que tenemos hoy en día en la mano considero que no se puede afirmar ni una cosa ni otra. Agradezco a Màrius Vendrell y su equipo las interesantes explicaciones que han dado en este blog.
Entenc que des de la llunyania hi hagi dubtes i es pugui arribar a donar per sòlides explicacions que no ho són tan o gens. No és un fòrum la plataforma per exposar ni debatre degudament argumentacions que demanen detall i matisacions, suposo que tothom hi està d'acord i m'ofereixo a donar-les àmpliament on faci falta. Tot i això aprofito per remarcar que entre els arguments intrínsecs a l'obra que denoten la seva falsedat hi ha la factura que traeix una mala còpia dels models de Silos, especialment evident per tot coneixedor del romànic, castellà o d'arreu, en els rostres humans i les poques figuracions que s'hi troben. La qüestió de l'extrema regularitat és més que suspecte, per no dir delatora, i no hi ha exemple que s'hi equipari en perfecció, però tot això s'acompanya d'un altre gruix d'arguments que són els de context històric, i en aquest sentit resulta inconcebible voler fer creure que ha estat possible a l'entrada del segle XX fer desaparèixer d'un ignot monestir castellà un claustre romànic excepcional, historiogràficament desconegut fins llavors, descobert i mantingut en secret per uns comerciants que sense fer cap mena des soroll el compraren a un venedor també ignot, desmuntaren pedra a pedra i traslladaren a Madrid, en una empresa de tan grans proporcions com eficaç discreció. De cas similar només conec el miraculós trasllat de la casa de la Mare de Déu des de Terra Santa al Loreto italià. Però evidentment la cosa no va anar així i el claustre un cop instal•lat a Madrid el varen veure un seguit d'autoritats en art hispànic de la categoria de M. Gómez-Moreno o J. Rorimer que coincidiren en considerar-lo fals. Davant de tot plegat, si es vol, es pot seguir creient en la fantàstica descoberta a l'entrada del segle XXI d'un claustre sense context i, alhora, obra excepcional del romànic castellà, però aquesta no fou l'opinió majoritària en la Comissió encarregada d'examinar-lo. Les visites efectuades, la documentació recollida, la informació contrastada es consideraren suficients per emetre un dictamen com es va fer, sense altre pressió que la necessitat de resoldre amb promptitud un debat que derivava cap a posicions que res tenien a veure amb la història de l'art i volien encendre l'enfrontament polític i identitiari. Aquesta circumstància no es pot ni s'ha de silenciar, sinó que cal tenir-la molt en compte com a desencadenant de tot l'afer. Parlar hores d'ara de fer marxa enrera i començar l'estudi del no res resulta impropi i inoportú, perquè hi ha molta feina feta i senyala en una direcció ben concreta. No acceptar-la forma part de la llibertat d'opinió, a la qual ningú s'oposa i la investigació pot i ha de prosseguir si hi ha qui ho vol i ho creu convenient, però sobre això la comunitat científica i acadèmica frueix de total independència i capacitació per fer-ho.
Malgrat haver estat al·ludit aquí, com en tants altres forums, no puc ni vull discutir amb ningú per aquest mitjà. Nomès m'interessa saber si, encara ho tornará a llegir aquí, Sr. Puig és vosté el mateix que va escriure dos d'articles sobre aquesta questió en sengles revistes o és una altra persona? Si encara em pot llegir. Sr. Olañeta si tenemos ocasión, en otro momento, ya comentaremos algunas de estas cosas. I als autos del text, que imiagino Dr. Màrius Vendrell i col·laboradors, gràcies per tota aquesta informació. Un dia ja us parlaré sobre el debat identitari i el que vaig haver de sentir el primer dia que es va parlar publicament d'aquest conjunt, la visita del qual per part d'autoritats no em consta que s'hagi acreditat documentalment, i si està documentada reconen que no sé a on està. Gràcies a tothom.
Resulta evidente que todos los argumentos que se han citado en esta discusión y los que aparecen en el informe son meros indicios circunstanciales, algunos de ellos cargados de prejuicios. En sentido contrario se puede aducir que resultaría absurdo realizar una falsificación de estas dimensiones, que la misma fuera encargada por una persona, Ignacio Martínez, con libre acceso a muchas obras auténticas, que carece de sentido el complicarse la vida tallando las partes ocultas de los capiteles (sería antieconómico), que nadie recuerda en Villamayor una obra de esta envergadura (habría dejado rastro, ¿no?), que por mucho que pongamos a Gómez-Moreno y compañía en los altares de la erudición, en el primer tercio del siglo XX no había los conocimientos de iconografía románica castellana tan profundos que se requieren para diseñar esta obra. Todos estas razones que enumero son también indicios meramente circunstanciales. Y ahí radica el gran error del informe, que la rotundidad de las conclusiones en absoluto está avalada por los argumentos con los que se pretenden justificar. En estas situaciones el sentido común clama por una actitud y posicionamiento prudente y por facilitar que las incognitas puedan ser resueltas, o los indicios, en uno u otro sentido, demostrados con pruebas. El informe de la Generalitat, lejos de facilitar esto supone un obstáculo adicional, una llave que cierra la posibilidad del conocimiento. En definitiva es un flaco favor al patrimonio.
Me he leido el artículo de ARA que recomienda Eduard Riu, y, francamente, el poner el tema de Palamós al lado de esos otros ejemplos me parece una forma como otra cualquiera de manipulación. Dado que no está demostrado que es falso, solo sirve para crear la sensación de que es eso, una falsificación. Podría hacerse lo propio incluyéndolo en otro artículo de "falsificaciones históricas" que finalmente no lo eran, como pasó con el ornitorrinco y se crearía así la sensación opuesta. Sin embargo, no creo ese que sea el camino, sino el de la sincera y honesta investigación. Mal vamos si al "mantenella et non enmendalla" le sumamos el "hacer comulgar con ruedas de molino".
Sincerament, em costa entendre aquesta falta d’acceptació de les opinions adverses. Per la meva banda, tot i compartir amb molts altres professionals el convenciment que es tracta d’una falsedat monumental, no demano als qui no ho creuen que es retractin ni esmenin les seves creences, ni els acuso de manipuladors. També es podria dir que donar-lo per romànic o que afirmar cal més investigació és una “forma com qualsevol altre de manipulació”, o no ? Penso que la defensa de les seves posicions és lleial i franca, alhora que em sembla perfecte que les mantinguin i les vindiquin. Però per la mateixa raó s’ha d’admetre que hi hagi qui defensi a peu i a cavall la falsedat i la presenti degudament contextualitzada, com històricament pertoca, entre d’altres manipulacions artístiques o arqueològiques d’idèntica o similar categoria. La seva plaça es torba entre les recreacions neomedievals, no dins del romànic. Tot i això, també es cert que es pot seguir investigant tant com es consideri pertinent, però la recerca efectuada fou suficient per determinar el seu caràcter espuri, i la informació fornida en aquest post no és suficient per canviar de parer, per la senzilla raó que no té res de nou, sinó que es la mateixa de l’informe presentat a la Comissió per M. Vendrell, on va ser discutida i criticada, i com deia en la meva primera intervenció en aquest fòrum, no es va considerar amb prou pes per contraposar-se a la falta de context històric i els anacronisme que el claustre presenta.
Difícilmente el pedir más investigación puede ser considerado como una forma de manipulación. Reclamar más conocimiento es absolutamente legítimo. Es más, diría que es una obligación de los ciudadanos ante las administraciones públicas, las cuales parecen preferir cada vez más moverse en la oscuridad que en la luz, pues asimilan bastante mal las críticas. El toque manipulador del artículo del Ara es tan evidente que el ponerlo de manifiesto nada tiene que ver con la aceptación o no de ideas diferentes, basta con ver a cual de los casos tratados se le da más espacio (gráfico y textual).
Demanar més recerca no és cap manipulació, sí que ho és no aceptar que se n'ha fet d'investigació o desqualificar-la. Presentar el claustre com una falsificació i entre d'altres de sonades no és cap manipulació, sinó simplement siturar-lo dins del seu veritable context. Diria que hom pot no estar-hi d'acord sense necessitar de tractar de manipulació a la defensa d'aquesta posició.
"situar-lo dins del seu VERITABLE context". Utilizando una expresión del profesor Boto, estamos, en consecuencia, ante un claustro "falso por decreto", pues como se puede ver en toda esta discusión, la opinión no es ni mucho menos unánime. Lo dice la Generalitat, y como es "palabra de Dios" hemos de decir "Amén". Ante esta situación, en que ni mucho menos está demostrada la falsedad del claustro (pues por mucho que se empeñe, no tiene ni una sola prueba definitiva de su falsedad, ni una), lo prudente es no tratar de monopolizar la verdad. Es en este contexto en el que la noticia publicada por Ara, o bien es una demostración de una supina imprudencia, o bien un acto de manifiesta manipulación. Solo cuando se demostrara fehacientemente su falsedad podría estar el claustro en un articulo de estas características.
Benvolgut Sr. Boto. Jo no he escrit cap article sobre aquest claustre en cap revista. Deuen ser obra d’una altra persona amb la qual comparteixo cognom (res d’estrany). Jo sóc un professional col•legiat que he iniciat un màster quan ja tenia una trajectòria professional en un altre àmbit. Això no em dóna cap superioritat (moltíssima gent en té un), però si m’ha permès entendre amb total claredat que els discursos, per més oficials que siguin, no tenen més ni menys raó que els no emesos des de la oficialitat. Jo vaig llegir ahir mateix l’esmentat article del diari Ara, perquè el sovintejo. Vaig preguntar-me si, donat que no es manifesta cap motivació externa d’actualitat per aital article que no sigui el debat present en aquest blog i la participació del Sr. Riu en aquí i allà, si era un article pensat des de la redacció del diari i per iniciativa de la periodista que ho signa o si, en canvi, era un “encàrrec” en el qual el tema havia d’aparèixer amb la guarnició d’altres temes de falsificació comprovada. No ho sé, i no tinc perquè pensar malament de ningú, però hi vaig rumiar una bona estona. Sobre els continguts contraposats no puc entrar hores d’ara, perquè em queda molt per poder argumentar amb el rigor necessari, com el dels autors del post. Ben cordialment, E. Puig i Rovira.
Sr. Olañeta, Sr. Vendrell i qui sigui que vulgui investigar sobre el claustre de Palamós: facin el favor d'estudiar-lo, ningú no els hi ho impedeix, ni la Generalitat ni ningú.
La recerca és oberta i lliure, vostès poden fer les seves aportacions -com qualsevol altre, naturalment- i publicar-les. Menys queixes i més feina. El dictamen de la Generalitat no es pot esgrimir com un fre a la recerca, perquè objectivament no barra el pas a cap investigador.
Vist des de fora, no és de rebut demanar que ningú es retracti de la seva opinió, em sembla dictatorial, Sr. Olañeta, francament. Estudii i publiqui les seves conclusions, i enriqueixi el debat científic, enlloc de tractar de manipuladors els altres.
Sr Anònim (el del darrer comentari), no sé perquè em cita a mi que no he badat boca en tot aquest seguit de comentaris. Jo em limito a investigar el tema (seguint, per cert, la recomanació del conseller de Cultura) i a publicar el que em sembla i puc. Poca cosa més...
Això si, la investigació requereix el seu temps, tranquilitat, reflexió i anàlisi de les dades disponibles. D'això se'n diu mètode científic. I amb tota la modèstia del món, anem fent, poc a poc, però anem fent
Sr. Vendrell, l'esmento com a investigador del claustre de Palamós, no li sembla?
Sr. Vendrell, per cert, això que diu no és pas el mètode científic, d'això se'n diu anar a poc a poc.
Sr. Anónimo (que bien se dicen las cosas amparándose en el anonimato), el poner de manifiesto las serias debilidades de la argumentación del informe de la Generalitat y pedir que se facilite la investigación no es en absoluto dictatorial. ¿Quién ha dicho que no se está investigando? Se está en ello, pero resulta evidente que si se pudiera acceder con facilidad a la finca donde se encuentra el claustro para recoger la información necesaria sería mucho más fácil. El informe de la Generalitat no facilita en absoluto esta labor. Cuando se impide el acceso al objeto de la investigación dificilmente se puede afirmar que ninguno impide la investigación.
Sr. Olañeta,
qui impedeix accedir al claustre? la Generalitat? És en una finca particular, i qui decideix és el seu propietari. L'informe, per se, ni obre ni tanca portes, per favor.
Els comentaris que a dalt s'han anat llegint tenen, amb el perdó de l'expressió, "molta teca" i això demostra fins a quin punt aquesta questió del claustre de Palamós ni de lluny està tancada.
Estarem pendents de futures "entregues" en fascicles d'aquest culebrot que té molt d'artístic, arqueològic, geològic, polític i econòmic (vaja, on hi han molts interessos en lloc). En fi, que qui vulgui triar un tema de tesi per a doctorar-se aquí té un deliciós flam per cruspir-se inspirar-se.
Gràcies als autors d'aquest blog per recollir aquesta interessant informació i per obrir un camp de debat tant interessant (acabarem amb els ulls quadrats de tant llegir). Salutacions d'un historiador de l'art!
-Santi M.-
Boas,
Son a Víbora de Ares.
Xa está ben de parrafadas. O que tedes que facer é devolver as competencias en materia de Patrimonio ao Estado Español. Está claro que vos non sabedes xestionar os vosos recursos con sentidiño.
Li recordo a l'anònim defensor de l'ordre que ha d'imperar en el regne d'Espanya per evitar la sempre inconvenient diversitat i pluralitat d'opinions, que l'informe elaborat per l'organisme governamental espanyol representat dins la Comissió del claustre, l'Institut del Patrimoni Cultural, va ser prou explícit en la seva sentència de falsedat. No cal dir que les opinions són independents a les nacionalitats, es deueun al rigor científic i la crítica històrica.
Benvolguts tots. Arribo tard al debat (ignorava que la cosa estava tan animada en aquest blog), però no per això voldria deixar de manifestar la meva opinió, que d'altra banda, ja he exposat a les xarxes socials i en una comunicació interna que vaig dirigir a la Direcció General. A diferència d'altres companys i col·legues, no he amagat el que penso.
No entraré en qüestions estilístiques de fons -fonamentals per dirimir aquest tema- perquè no sóc especialista en escultura castellana. Tanmateix, sóc fill d'antiquari, historiador de l'art medievalista, i treballo en un museu, amb la qual cosa crec que alguna cosa puc aportar.
Primerament, vull manifestar tot el meu suport al Dr. Boto i la resta de companys que defensen l'autenticitat del claustre (amb alguns refets, és clar, que caldrà delimitar). Amb això crec que ja em posiciono. L'argumentari que ells han exposat és, en la meva opinió, el vàlid, mentre que les tesis oficials que argumenten la suposada falsedat, són realment febles. Molt febles.
Un dels meus àmbits de recerca és de la història del col·leccionisme, i des d'aquesta òptica puc afirmar que la falsificació íntegra d'un claustre en aquells anys és un absolut "nonsense", un disbarat, una operació econòmica no rentable i un absolut "unicum" en el context mundial. No coneixo cap altra operació similar. Fabricar un claustre amb la voluntat de vendre'l implicava un dispendi econòmic tan brutal que cap antiquari de l'època l'hauria assumit. Era un suïcidi comercial. Els anys 20 i 30 són moments interessants pel que fa a la història de les falsificacions, un mercat molt lucratiu que es nodria de la ignorància de clients, molts cops, nordamericans. Tanmateix, no s'ha documentat cap operació de falsificació com aquesta enlloc, i aquest és un argument que cal tenir present. Es reproduïen fragments de retaule (mai un retaule sencer), esmalts llemosins, talles de fusta, escultura romànica en pedra (sempre peces isolades), o enteixinats gòtico-mudèixars, però mai un claustre romànic complet.
En paral·lel, no em sembla de rebut apel·lar a l'expertesa de Manuel Gómez Moreno i James Rorimer a partir d'una carta de la filla del primer. Per molt que repetim això, no ho convertirem en veritat. I tampoc em sembla correcte presentar a la Sra. Carmen Gómez Moreno com una experta consumada en art medieval. La seva trajectòria científica, en aquest cas, no l'avala. Els que ens dediquem a això sabem perquè va ser designada per al càrrec de conservadora del Metropolitan.
Altrament, és realment sorprenent que aquest claustre no hagi deixat cap rastre o descripció en la literatura excursionista o de viatges. Entenc, per tant, que això s'utilitzi com argument per intentar demostrar la seva falsedat. Amb tot, no pot emprar-se com un axioma perquè hi han altres obres medievals de gran trascendència que no apareixen esmentades ni a la literatura il·lustrada (Antonio Ponz, Jaime Villanueva, etc.), ni posteriorment amb l'excursionisme científic decimonònic. En aquest sentit, cal tenir present que els processos desamortitzadors van implicar el desmuntatge posterior (durant tot el s. XIX) de moltes estructures que van perdre el seu context original...
(continua)
...
Subscric els arguments exposats aquí pel Sr. Olañeta des del punt de vista històrico-artístic, com el de la imitació de models, i per tant, no insistiré en ells. El que sí voldria dir és que emprar "la mala factura de la còpia en relació als models originals autèntics", és un argument tremendament feble que demostra el que ja vaig manifestar al seu moment: és imprudent convocar una comissió d'experts on només hi ha un historiador de l'art. Passa el que passa, i aquí tenim les conseqüències. El Sr. Jordi Camps és un professional absolutament respectable, però en aquest comissió hi manquen, com a mínim, dos historiadors de l'art més especialistes en escultura castellana. I si m'apureu, un altre amb coneixements en història del col•leccionisme i el mercat de l'art. Sobre això ja vaig manifestar la meva preocupació en el moment de la primera inspecció "in situ" pels tècnics de la Generalitat: dos arqueòlegs i un arquitecte (o a la inversa, ara no recordo). Un absolut greuje al nostre col•lectiu que cal situar en el context de l'absolut (i ferri) control de la inspecció de monuments al nostre país per part d'arquitectes i arqueòlegs.
Una altra cosa que em crida l'atenció, és que des de les tesis oficialistes no s'hagi efectuat una anàlisi detallada models compositius i iconogràfics que, en principi, haurien de demostrar l'autenticitat o la falsedat del claustre. Una cosa és imitar un capitell, o dos, i una altra cosa molt diferent és esculpir un conjunt tan bestial de capitells. Al/s picapedrer/s responsables/s els hauríem sorprès en algun "renuncio", i aquest no és el cas. Potser eren també catedràtics en història de l'art medieval aquests picapedrers?
Vull manifestar també la tristor que em va produir el silenci esfereïdor -i calculat- de la majoria de bons medievalistes que hi ha al nostre país, especialment dins el mon universitari. Quina manca de compromís, quins tacticismes! No hauria estat malament que haguéssin manifestat la seva opinió, ja fos en una direcció o en una altra. La seva talaia científica requereix més compromís amb la disciplina, i menys interessos personals. I no parlo tant de intervenir per sortir en defensa d'un company o amic al qual s'ha linxat, sino perquè estem obligats a contribuir al progrés de la ciència.
I, finalment, reclamo que l'administració catalana torni a començar de zero amb aquesta qüestió. Seria tremendament necessari convocar una nova comissió en què "les dues opinions" hi siguin representades, i que s'efectuin les analítiques científiques pertinents (estudis petrològics, de líquens, històrico-artístics). El tema ho requereix. Un país no pot tornar a fer un ridícul patrimonial com aquest, bàsicament perquè l'administració s'ha precipitat en la publicació de conclusions i ha tancat el tema sense efectuar un debat complet.
Sí, ridícul patrimonial. Així de contundent. Bàsicament, perquè no s'ha entrat a fons i s'han emès unes conclusions sense haver fet una recerca prèvia completa i exhaustiva. No vull ni imaginar el que passaria si un dia apareix una descripció determinant o una foto antiga del claustre in situ.
Finalment, salutacions a tots i felicitats als participants en aquest interessant debat.
Bona entrada, Alberto Velasco. Subscric sobretot que, al meu parer, cal estudiar el conjunt més reposadament i recollint tantes opinions professionals com sigui possible; encara que sigui només per corregir l'estrany efecte que produeix aquesta polèmica, un mal efecte que no interessa ningú, ni al país ni a l'administració ni als acadèmics implicats. I finalment, el Sr. Anònim parla de l'accés a l'obra. Temo que el seu comentari no dóni a entendre que les dificultats d'accés se les ha inventat algú. Si l'accés hagués estat franc i fàcil per als primers investigadors que s'hi van interessar, estic segur que ara mateix no estaríem escrivint en aquest post.
Benvolguts entusiastes del claustre de Palamós, amics i companys de fatigues. M'he sentit implicada en el tema del claustre des de la seva publicació a la revista Románico i he seguit això, que algú considera un culebrot, amb algunes de les persones directament implicades en l'afer i que són esmentades o que escriuen en aquestes pàgines. No he gosat fins ara implicar-me en el tema perquè els meus coneixements, pocs, cert, es decanten per la pintura mural romànica o per l'Antiguitat tardana i en sé encara menys sobre l'escultura romànica i els claustres, catalans o castellans. És per això que he escoltat amb atenció els arguments de tots els que en saben, però lluny de tenir un interès per les persones, m'ha interessat llegir i prendre nota dels arguments. En bon mètode, allò que els ensenyem a la Universitat als nostres doctorands o investigadors en formació, és a trobar arguments, aplegar indicis, confegir una proposta plausible. Sembla que al fòrum es demana que ens decantem per una opció o una altra: és fals, és en part original i completat, o és tot el contrari!. Els historiadors de l'art, en particular aquells que, segons el sr. Velasco estem a la talaia, hem estat sovint acusats d'estudiar les obres sense conèixer detalls de la seva materialitat, fins i tot de treballar a partir de fotografies. Doncs bé, jo del claustre de Palamós només he vist fotografies però els arguments del Dr. Vendrell i del Dr. Boto em resulten molt suggerents i ben fonamentats. Fins aqui arribo. Estar a la talaia de la Universitat ens permet aquest privilegi: poder escriure, revisar el què hem escrit, escriure un altre article tot dient que "donde dije digo digo Diego", entre d'altres. Als responsables de Museus o d'institucions a vegades els correspon prendre decisions que resulten incòmodes, ho entenc. Quans falsos han comprat els Museus de tot el món!!! No saber corregir, no saber acceptar l'error de diagnòstic o d'estratègia, tancar-se en "jo tinc raó perquè en tinc", no voler repensar les coses és una actitud ben poc inteligent. Esperem que els nostres responsables de Patrimoni sabran estar a l'alçada de les circumstàncies. En vull estar convençuda.
"El País" publica hoy dos artículos sobre el tema:
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/20/actualidad/1371756929_166768.html
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/20/actualidad/1371759152_523864.html
Parece ser que el claustro de Palamós podría proceder de la catedral de Salamanca. Boto explica, con pruebas documentales, porque no se tenían noticias sobre el claustro. Además, los textos que comenta dan explicación a alunos elementos que ya nos llamaron la atención en la visita que hicimos disfrazados de periodistas, en concreto a la numeración incisa. Lo dicho, en el informe emitido en su día por la Generalitat las dosis de prejuicios eran inversamente proporcionales a las de rigor. Por cierto, hace unas semanas solicitamos a los administradores de la finca acceso al claustro y no hemos obtenido respuesta alguna. Posiblemente el infame informe de la Generalitat favorece, en tanto que proporciona una excusa, esta "cerril" actitud de obstaculizar el estudio y la investigación. Se debe seguir estudiando y para ello se debe de facilitar la investigación, y en ello las administraciones públicas debe dejar de ser una rémora y actuar cmo se espera de ellas.
Després de les novetats que ha presentat Gerardo Boto a Lisboa sobre el claustre de Palamós i la possibilitat que proceeixi de Salamanca, em sembla que no són de rebut les afirmacions d'un representant del Dep. de Cultura de la Generalitat afirmant "No vamos a hacer nada" i "Ya hemos hecho todo lo que se podía hacer" (ho podeu llegir aquí: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/20/actualidad/1371756929_166768.html). Van nomenar una comissió i van emetre un informe. Crec que seria intel·ligent fer un pas enrere, reconèixer l'error i posar un nou operatiu científic en marxa. Un claustre romànic que es conserva en territori català, encara que sigui ens mans privades, s'ho mereix.
Es para mi licito, sin embargo rechazar la peligrosa especie de la falsificación del claustro hoy llamado de Palamos, no solo tan difíciles, sino tan imposible de realizar principalmente en 1930 en las cuales, ni era posible de tener unos artífices del románico de aquella época a sentir y expresar el linaje de estilo, cuando llegamos a encontrarnos ante un problema, que no comprendemos a primera vista como es el hoy llamado claustro de Palamos, siendo el expediente mas fácil el de negar su autenticidad, permaneciendo mudos o como no existente para las investigaciones de la ciencia y el esclarecimiento de la historia de este claustro, o por lo menos sospechoso, haciendo todo estudio imposible como esta ocurriendo a día de hoy.
Saludos cordiales,
Siloe
Mis mas sinceras felicitaciones a Gerardo Boto por plantear una hipótesis de que el claustro de Palamos podría ser en antiguo románico desmontado en 1783 en Salamanca (Discrepo pero su exposición es valida y esta en la línea que vengo manteniendo hace tiempo) y felicitar a Marius Vendrell por su valentía y grandes conocimientos en geología.
Dichos estudios hechos por esto grandes expertos Servirá para poner el claustro de Palamos en su justo lugar en la historia del arte.
Saludos
Siloe
Quan una cosa sembla falsa i es demostra que és vertadera, sol ser una falsificació molt ben feta.
La propiedad tiene un estudio hecho para la construcción de un emporio hotelero, en el caso de que el claustro de Palamos fuese reconocido que fuese autentico, tendría muchas dificultades en llevar acabo dicho proyecto (ver foto se han guardado de reflejar el claustro y la piscina en dicho proyecto)
Un dato sobre quien esta haciendo presión sobre la Generalitad, el lobby farmacéutico de los Engelhorn y las multinacionales Alemanas representan el 10% del PIB catalán y el 50% de su PIB industrial. No hace falta recordar que este lobby empresarial es el “no va más” desde el punto de vista de la representación y el poderío empresarial catalán y capaz de poner de rodillas a la Generalitad y torcer el la imparcialidad sobre la autenticidad del claustro románico de Palamos
Que salga el informe de Eduard Carbonell de 800 paginas da lo mismo podría ser 1500 paginas lo que tratan es hundirnos en papeles que no tienen el mínimo rigor académico y científico
Una noticia lamentable:
Que un informe tan poco serio como escasamente informado ampare una resolución injusta y falsaria conllevando la pérdida de la integridad de un monumento (y de parte de nuestra historia) es grave.
¿Cómo pueden sostener que pudo haberse construido para la catedral de Madrid? ¿En piedra salmantina de villamayor en lugar de caliza de colmenar o granito como es tradición en Madrid por la cercanía de las canteras? ¿En estilo románico cuando la catedral proyectada por el marqués de Cubas es neogótica? ¿Trajeron la piedra a Madrid o trajeron el claustro ya hecho? ¿Qué sentido tendría todo este entuerto si toda la catedral de la Almudena es de granito y caliza de colmenar? El informe de la Generalitat genera muchas dudas.
No se reproducen claustros con ese nivel escultórico para engañar a ningún incauto, por la sencilla y simple razón de que costaría una millonada sin garantías de recuperar la inmensa inversión que se requeriría.
En los años 20 y 30 no existían publicaciones en las que pudieran encontrar fotografías de capiteles con el repertorio que dice la Generalitat que " fue copiado" para engañar al tal millonario. Es imposible no cometer anacronismos (inventos) sin tener modelos que reproducir con cierta fidelidad. ¿Acaso constatan que haya alguno?
Aun así el coste sería altísimo incluso para aquella época. La prueba es que se vendió barato, (1.000.000 de pesetas) pues no fue fabricado... Ese precio casi no cubre el coste de montar y desmontar el claustro ( 5 años montarlo en Madrid y 1año desmontarlo para llevarlo a Palamós) Ese claustro podia ser de Salamanca, Burgo de Osma o San Pedro de Arlanza etc es Castellano.
En resumen un increíble despropósito
¿Por qué no dejan estudiarlo en profundidad? Que se dejen de informes tan sesgados y contradictorios antes decían que había piezas románicas, ahora que ninguna lo es).
Que el Ministerio de cultura lo proteja, que competencias tiene. La posibilidad de que sea el claustro desmontado sea castellano es muy alta, según demuestra el historiador Gerardo Boto. Los informes geológicos de Marius Vendrell, (comisionado por la Generalitat para informar el primer estudio del claustro que luego fue desechado, en él afirma que el envejecimiento de la piedra es de siglos)
Sería muy lamentable perder una joya de primer orden y la oportunidad de completar un conjunto románico único en Europa.
Sr. DYSS y otros participantes en el foro: soy historiadora del arte y estuve presente en las jornadas escuchando las ponencias de profesores de universidad de coleccionismo, arquitectura medieval, (Politécnica de Madrid, Valladolid) , directores de archivos (universidad de Salamanca, fotográfico de Patrimonio del Instituto Cultural de España), geólogos y conservadores restauradores del mismo instituto, historiadores del arte y del resto de participantes. El informe tiene rigor científico y aporta pruebas de todo tipo. Hay que leer todos los informes de todas las partes, y luego opinar.
Una sola piedra podria desmontar los 800 folios del informe de Eduard Carbonell
Informe Eduard Carbonell:
Unas incisiones en forma de embudo podrían servir para introducir entre bloques mortero líquido moderno, pero no la argamasa más espesa que se utilizaba en el románico.
Argumento contrapuesto: basado en el estudio de Marius Vendrel
Las dovelas desmontadas muestran unas incisiones de sección decreciente, que en juntar las forman canales por donde verter cal que garantice una mejor unión entre las piezas. Esta es una práctica medieval que tiene razón de ser cuando se construye con mortero de cal o yeso, pero no con los morteros hidráulicos que probablemente se hubieran usado para una recreación del s. XX. Por tanto, el sistema constructivo muestra trazas de antigüedad poco coherentes con una recreación historicista
Los canales incisos en forma de tridente de las dovelas, a las que el informe de la Generalitat no encontraba explicación, se realizaron “en el momento de numerar las piedras en 1689 para favorecer el deslizamiento de la argamasa en el momento del remonte, por eso no correspondían con la forma de construir medieval
La presencia de una numeración incisa de caligrafía claramente es un numero arabigo que Eduard Cabonell ha olvidado deliberadamente mencionarlo
Hay que añadir, además, otro dato importantísima: las dovelas no montadas en Mas del Vent muestran una numeración incisa de caligrafía idéntica a la que se utiliza en los escritos de finales del s. XVII; en las fotografías de 1959 de Palamós se puede comprobar que el desmontaje de Madrid las dovelas y sillares llegaron a Palamós marcados con números pintados en rojo (ahora desaparecidos).
Hay más evidencias que cuestionan la "modernidad" del claustro. Se sabe por testimonios orales y documentales que las piezas llegaron con los camiones de Mateo Mateo con una numeración hecha con pintura roja. Pero las piezas desmontadas muestran claramente una numeración incisa, la epigrafía de (ver la imagen de una dovela-más arriba- con un 27 grabado). No digáis que no es extraño que un conjunto desmontado para llevarlo de Madrid en Palamós se numere dos veces. A ver si resulta que en Madrid llegó procedente de otro lugar lo estaba desmontado posiblemente de Salamanca, San Pedro de Arlanza o Burgo de Osma.
Opina Jaime Nuño, director del Centro de Estudios del Románico de la Fundación Santa María la Real, se centró en las propias contradicciones del informe y solicitó algún tipo de estudio complementario, como el estudio paleográfico de los números arábigos que aparecen en las dovelas y que pueden aportar datos sobre si hubo un montaje del claustro anterior a Ciudad Lineal ese tipo de numeración es postmedieval,
Y yo me referiré al párrafo numeración posmedieval es cierto la que dicha numeración de números arábigos fue hecha después del siglo XV exactamente en 1629 y fue hecha para desmontarla y posterior guardada para una posible reconstrucción en otro lugar.
Por lo tanto también es cierto que dichos números arábigos fueron hechos despues de la construcción en el siglo XII pero grabados en su desmontaje en el siglo XVII para montar en otro lugar, si no ,que misión tenian la de hacer una dovela un grabado de un numero arabigo ¿para hacer más creible la falsedad? esta actuacion de ocultacion nos es cientifica ni etica.
Contestación a la historiadora
Llevo varios días intentando encontrar el informe o, al menos, un resumen más completo y oficial de los argumentos del mismo, y no hay manera. Creo que no costaría nada ponerlo a disposición pública, para que cualquiera con interés pudiese leerlo. Al fin y al cabo lo han pagado los ciudadanos y es un tema que ha despertado muchísima atención. Será clamar en el desierto.
Es absurdo que Eduard Carbonell intentente profundizar el siglo XII cuando no capaz de reconstruir la historia de algo que ocurrió en 1930.
Que la actividad es delictiva se desprende del misterio absoluto que rodea la operación. El arquitecto no reivindica su obra, los maestros canteros que labraron los capiteles no dicen nada, el anticuario no deja huella, ni registros, ni facturas, de las operaciones financieras tampoco queda rastro. Incluso el claustro se camufla tras una valla y ni siquiera los vecinos mayores de Ciudad Lineal guardan memoria de él.
Según este estudio de Eduard Carbonell, el arquitecto García Guereta, que vivía en Ciudad Lineal, podía haber sido el constructor del claustro, y al parecer lo hizo para venderlo a anticuarios y coleccionistas de EEUU, pero la Ley del Tesoro Artístico de 1933 le impidió que saliera de España.
Diseñado por un arquitecto experto en arte medieval y fabricado por experimentados canteros, El principal candidato a ser responsable de su diseño y montaje es el arquitecto Ricardo García Guereta, aunque su muerte en 1936 y la desaparición de su archivo hacen que no puedan localizarse pruebas definitivas de ello El informe presentado por la Generalitat tiene un efectos colateral que no es menor. El arquitecto Garcia Guereta, que montó el claustro en Ciudad Lineal en 1931, de acuerdo con el informe de la Generalidad se convierte en un falsificador, capaz de crear de la nada un claustro para enriquecerse engañando autoridades y clientes.
El montaje del invento lo realiza el sr. García Guereta, restaurador de la Catedral de Salamanca, un respetado arquitecto de impoluta trayectoria y supongo con suficiente dinero como para meterse en algo que pudiera destruir su reputación . Tres ciudadanos españoles dispuestos a “darles gato por liebre” a los prepotentes americanos. Un engaño en toda regla. Un engaño monumental.
Podemos sustituir en informe de Eduard Cabonell y expertos de 800 paginas por una sola pagina.
Mis reflexiones y datos llevan a la duda razonable, me parece. Sin embargo creo que la solución es relativamente fácil... la piedra de Villamayor salmantina -arenisca porosa- antes de sacarla de la cantera es virgen en intrusiones, porque, generalmente, proceden de núcleos pétreos profundos, libres de agresiones exteriores.
Cuando se saca de la cantera y se talla su superficie queda expuesta y empiezan a entrar cosas por ella hasta una profundidad que depende de la calidad de la piedra... Villamayor no es homogénea y tiene vetas más o menos resistentes (mientras la famosa portada plateresca de la Universidad de Salamanca, sobre todo en su parte superior, menos agredida por nosotros y nuestros ancestros, parece nueva y esculpida hace un mes, hay edificios del siglo XIX que ,con la misma supuesta piedra villamallorina, están hechos un asco), bueno, a lo que me refiero es que estas intrusiones son fundamentalmente sales solubles en agua y elementos orgánicos vegetales o animales microscópicos o semimicroscópicos, pero todos datables por el C-14.
Habría que hacer bastantes análisis, porque con ese periplo X-Madrid-Palamós, ha podido pasar de todo y seguro que hay piezas que han sustituido a las originales que faltaban que seguramente son de villamayor y la originales son de otra cantera diferente que tambien habria que hacer un analisis C-14 me refiero a los capiteles y dovelas como algunos sillares sobre todo los que han sufrido un incendio anterior al montaje en Ciudad Lineal (Madrid).
Pero el C-14, ahora, ya no es tan caro y podría sustituir con ventaja económica, de tiempo y de espacio a 800 páginas de expertos que, seguro, han costado más.
Para esas fechas tan recientes el C-14 no nos daría una edad precisa del momento de la obra, pero para diferenciar entre el siglo XII y el XX sería exactísimo
Interessant. Hi ha rastres del terratrèmol al claustre? Perquè n'hi hauria d'haver.
Publica un comentari a l'entrada